Economia del Panamà
| Economia del Panamà | |
|---|---|
| Moneda | Colón. De facto: Dòlar dels Estats Units |
| Organitzacions comercials | OMC, SICA |
| Estadístiques[1] | |
| PIB rànquing | 96è (2009)[2] |
| PIB (en PPP) | 40,33 miliards (2009) |
| Taxa del PIB | 2,4% (2009) |
| PIB per capita | 11.900 (2009) |
| PIB per sector | agricultura 6,3%, indústria 18,2%, comerç e serveis 75,5% (2009) |
| Inflació | 2,3% (2009) |
| Població sota el llindar de pobresa | 28,6% (2006) |
| Força laboral | 1.423.000 (2009) |
| Ocupació laboral per sector | agricultura 15 %, indústria 18 %, comerç e serveis 67 % (2006) |
| Taxa d'atur | 7,1% (2009) |
| Indústries principals | Construcció, cervesa, ciment i altres materials de construcció, producció de sucre |
| Socis comercials[1] | |
| Exportacions | 11,41 miliards (2009) |
| Socis principals | Estats Units 39,2%, Països Baixos 10,7%, Costa Rica 5,8%, Suècia 5,4%, Regne Unit 5,4%, Espanya 5%, Taiwan 4,3%, República Popular de Xina 4,1%, (2008) |
| Importacions | 13,62 miliards (2009) |
| Socis principals | Estats Units 29,6%, Costa Rica 5%, República Popular de Xina 5%, Japó 4,2% (2008) |
| Finances públiques[1] | |
| Deute extern | 12,04 miliards (2009) |
| Ingressos | 5 667 milions (2009) |
| Despeses | 6 527 milions (2009) |
| Nota: dades monetàries en dòlars (US$) | |
L'economia de Panamà és una de les més estables, dinàmiques i amb major creixement de Amèrica Llatina. El ben desenvolupat sector de serveis és responsable per 80% del PIB. Els serveis inclouen el funcionament del Canal de Panamà, les activitats bancàries, la zona franca de Colón, les activitats d'assegurances, els ports en el Atlàntic i en el Pacífic, el registre de vaixells que utilitzen la bandera del país, i el turisme[1]. El creixement econòmic serà impulsat per l'ampliació del Canal de Panamà, que va començar el 2007 i ha de ser conclusa el 2014 a un cost de 3,5 mil milions de dòlars - aproximadament 25% del PIB actual. L'expansió duplicarà la capacitat del canal, permetent acomodar navilis que són actualment molt amples per fer la travessia, i ajudarà a reduir l'atur[1].
Sector primari [modifica]
Prop del 9% del sòl de Panamà està conreat. La major part de la seva producció agrícola s'obté en explotacions de caràcter comercial i està destinada a l'exportació. Els principals cultius i grups de cultius —producció de 2006 en tones— són: canya de sucre (1,77 milions); fruita (659.283 t), principalment banana, plàtan mascle i taronja; arròs (280.000); blat de moro (70.000); cafè (13.153) i tomàquet.
En 2006 la ramaderia comptava amb 1,56 milions de caps de bestiar boví, 286.200 de bestiar porcí i aproximadament 14,9 milions d'aus de corral.
Els productes forestals de Panamà estan conformats per una àmplia varietat de fustes. El país compta amb reserves forestals considerables, gairebé un 57% del seu sòl, de vegades difícils d'explotar a causa de la mala infraestructura del transport. En 2006 la producció anual de fusta era d'uns 1,35 milions de m³.
Sectors secundari i terciari [modifica]
La indústria de Panamà està bàsicament orientada cap a la satisfacció de la demanda domèstica. El país depèn sobretot del seu conglomerat de serveis de transport i logística orientats cap al comerç mundial, l'epicentre del qual és el Canal de Panamà. Al voltant del Canal de Panamà s'aglutinen ports de trasbord de contenidors, zones franques de comerç, ferrocarril i el més gran entroncament aeri de passatgers de Llatinoamèrica. També compta amb el centre financer més gran de Llatinoamèrica.
Referències [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Economia del Panamà |
