Economia del coneixement

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

L'economia del coneixement és un terme que es refereix tant a una economia del coneixement centrada en la producció i gestió de coneixement en el marc de les limitacions econòmiques, com a una economia basada en el coneixement. En el segon sentit, més freqüentment utilitzat, es refereix a la utilització de les tecnologies del coneixement (com ara coneixements d'enginyeria i la gestió del coneixement) per produir beneficis econòmics. La frase es va popularitzar, si bé no va ser inventada per Peter Drucker en el títol del Capítol 12 del seu llibre L'edat de la discontinuïtat.[1]

La diferència essencial és que en una economia del coneixement, el coneixement és un producte mentre que en l'economia basada en el coneixement, el coneixement és una eina. Aquesta diferència encara està sent questionada en diferents fons literàries. Ambdues aproximacions són molt interdisciplinaries, compten amb la participació d'economistes, científics, enginyers, matemàtics, químics, físics, així com cognitivistes, psicòlegs i sociòlegs.

Diversos observadors descriuen l'economia global d'avui com una de transició cap a una "economia del coneixement", com una extensió d'una "societat de la informació". La transició requereix que les normes i pràctiques que determinen l'èxit en l'economia industrial necessiten ser reescrites en una economia interconnectada, globalitzada on els recursos del coneixement així com els coneixements tècnics i l'experiència són tan importants com altres recursos econòmics.

Segons analistes de l'"economia del coneixement", aquestes normes necessiten ser reescrites en els nivells de les empreses i les indústries en termes de gestió del coneixement i en el pla de la política pública com a política del coneixement o els coneixements relacionats amb la política.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Peter Drucker, (1969). L'edat de la discontinuïtat; Directrius per a la nostra societat. Harper i Row, Nova York. ISBN 0-465-08984-4