Economia a l'islam
L' economia a l'islam fa referència als estudis que s'han fet sobre l'ordre econòmic conforme a les escriptures i les tradicions sagrades islàmiques. S'ha de tenir en compte que la xaria condemna la usura (riba). Les normes de comportament dins l'economia deriven principalment de l'Alcorà i la sunna i els impostos (zakat) a més de la prohibició de la usura.
En l'islam xiïta, alguns especialistes com Mahmoud Taleghani i Mohammad Baqir al-Sadr, han desenvolupat una "economia islàmica" fent èmfasi en aixecar les masses de pobres, un paper més gran de l’estat en assumptes com els de la circulació i distribució equitativa de la riquesa i assegurar que els participants en el mercat seran recompensats per estar exposats al risc i la responsabilitat.
El sistema econòmic islàmic es descriu generalment com una tercera via entre capitalisme i socialisme sense els seus inconvenients.[1][2]
Taula de continguts |
Història [modifica]
Els conceptes econòmics islàmics tradicionals inclouen:
- Zakat - "impost sobre certs béns, com la collita, amb la intenció d’assignar aquests impostos a despeses explícitament definides com l'ajuda als necessitats."
- Gharar - "la prohibició d’elements d'incertesa en els contractes (cosa que exclou les assegurances i també finançar operacions sense participar en el risc)"
- Riba - "referit a la usura". [3]
Ibn Khaldun [modifica]
Ibn Khaldun està considerat el pare de l'economia moderna.[4][5] Segons aquest autor la cohesió social (asabiyya) és la causa, junt amb la divisió del treball, que algunes civilitzacions prosperin i altres no.
Economia del Califat [modifica]
Durant aquesta època va haver-hi una transformació social quan es donà el dret a comprar, vendre i heredar a persones individuals de qualsevol sexe, ètnia o religió. Els contractes més importants es feien per escrit.
Encara que l'economia del califat té similituds amb el socialisme modern també hi havia aspectes precapitalises i de lliure mercat. [6] Els conceptes d’ajuda financera i de pensió es troben ja en el zakat. Al Califat ja es procurava ajudar els necessitats.[7][8]
Era postcolonial [modifica]
Els especialistes islàmics intentaren crear un sistema econòmic propi.[9] Els escrits de Mohammad Baqir al-Sadr i altres descriuen l’islam com una religió compromesa amb la justícia social, l’equitativa distribució de la riquesa i la causa de les masses desfavorides i refuten les teories marxistes i capitalistes tot i que propugnen que la propietat de la terra no sigui privada. Aquestes idees influiren la revolució islàmica de l’Iran,[10] on hi va haver un gran sector públic tot i que la renda per càpita baixà respecte a la del règim del Sah.
Referències [modifica]
- ↑ Islam and Economic Justice: A 'Third Way' Between Capitalism and Socialism?
- ↑ How Do We Know Islam Will Solve the Problems of Poverty and Inequality?
- ↑ Roy, The Failure of Political Islam Harvard University Press, 1994, p.132
- ↑ I. M. Oweiss (1988), "Ibn Khaldun, the Father of Economics", Arab Civilization: Challenges and Responses, New York University Press, ISBN 0887066984.
- ↑ Jean David C. Boulakia (1971), "Ibn Khaldun: A Fourteenth-Century Economist", The Journal of Political Economy 79 (5): 1105-1118.
- ↑ The Cambridge economic history of Europe, p. 437. Cambridge University Press, ISBN 0521087090.
- ↑ Crone, Patricia (2005), Medieval Islamic Political Thought, Edinburgh University Press, pp. 308–9, ISBN 0748621946
- ↑ Shadi Hamid (August 2003), "An Islamic Alternative? Equality, Redistributive Justice, and the Welfare State in the Caliphate of Umar", Renaissance: Monthly Islamic Journal 13 (8) (see online)
- ↑ The Economic Life of Islam
- ↑ Bakhash, Shaul, The Reign of the Ayatollahs, Basic Books, c1984, p.172-3
|
|||||||||||||||||||||||||
