Economia institucional

Neix als Estats Units a finals del segle XIX, com a reacció a l'escola neoclàssica. Entre els primers economistes institucionals cal destacar Thorstein Veblen (1857-1929), John R. Commons (1862-1945) i Wesley C. Mitchell (1874-1948). L'escola econòmica institucional no creu en la lliure competència (o competència perfecta), es basa en l'estudi de les institucions per a analitzar l'economia. El seu és una anàlisi interdisciplinària, reconeixent les aportacions de les ciències socials i les ciències polítiques entre d'altres, es basa en la comprensió de les institucions i de les relacions que mantenen entre elles, és gràcies a això que es pot entendre el funcionament d'un sistema financer.

Institució

Thorstein Veblen, fou el màxim dirigent de l'escola, va ser qui va crear la definició d'institució que utilitza l'escola:

1. organisme públic o privat
2. ús o costum (entenent costum com a conjunt de formes de pensament o creences que determinen una ideologia)

En la perspectiva institucionalista, les institucions estan lligades als costums que a la vegada reforçen les institucions. A través d'aquest cercle, es dota les insitucions d'una gran estabilitat, degut a la seva gran influència i a que no acostumen a presentar gaire variabilitat al llarg del temps, són molt útils per a l'anàlisi i la interpretació de dades.

Història

A inicis del segle XX, els pensament institucionalista es va expandir per diferents universitats americanes i foren consultats pel govern dels Estats Units durant la gran depressió. Tanmateix, foren ben aviat arraconats pels neoclàssics i els nouvinguts keynessians, ja a la segona meitat del segle XX se'ls considerava poc més que un petit parèntesi dins l'evolució del pensament econòmic, ja que l'institucionalisme nortamericà no va arribar a crear un sistema teòric integrat. Tot i així el seu legat ha perdurat i la seva influència és prou notable sobre molts prestigiosos economistes, destacant John Kenneth Galbraith.