Ed Miliband
| Ed Miliband | |
|---|---|
 |
|
|
Líder del Partit Laborista britànic
|
|
| En el càrrec | |
| Assumpció del càrrec 25 de setembre de 2010 |
|
| Precedit per | Harriet Harman |
|
Ministre d'Energia i Canvi Climàtic
|
|
| Mandat 3 d'octubre del 2008 – 11 de maig del 2010 |
|
| Precedit per | Nou càrrec |
| Succeït per | Chris Huhne |
|
|
|
| Naixement | 24 de desembre de 1969 Londres (Regne Unit) |
| Partit polític | Partit Laborista britànic |
| Parella | Justine Thornton |
Ed Miliband (Londres, 24 de desembre de 1969) és el líder del Partit Laborista britànic des del 25 de setembre del 2010. Va ser triat diputat als 37 anys i va ser responsable d'energia dels laboristes des que van passar a l'oposició.[1][2] Es defineix a ell mateix com a més esquerrà que el seu germà,[2] el laborista David Miliband, al qual va guanyar en eleccions primàries a la quarta ronda amb el 50,65% dels vots front al 49,35%.[1]
Biografia [modifica]
Nascut a Londres, Miliband es va graduar a la Universitat d'Oxford i a la London School of Economics. Va començar com a analista del Partit Laborista per a després esdevenir un home de confiança de Gordon Brown.
Gordon Brown, com a Primer Ministre del Regne Unit, va nomenar Miliband Canceller del Ducat de Lancaster i Ministre de l'Oficina de Gabinet el 28 de juny del 2007. Miliband va ser nomenat el 3 octubre del 2008 Secretari d'Estat d'Energia i Canvi Climàtic, càrrec de nova creació i que va ocupar fins a l'11 de maig de 2010.
El 14 de maig del 2010, Miliband va anunciar que es presentaria com a candidat al lideratge del Partit laborista, just després de la dimissió de Gordon Brown tres dies abans.[3] Va iniciar la campanya en la London School of Economics i 62 diputats laboristes li van donar el seu aval. Els altres candidats van ser Diane Abbott, Ed Balls, Andy Burnham i el seu germà major David Miliband.
.jpg)
El 23 de maig, Neil Kinnock, antic líder laborista, va anunciar que recolzaria la campanya de Miliband per a esdevenir el nou líder del partit, i va dir que "tenia la capacitat d'inspirar la gent" i que tenia "valors profunds i l'habilitat "d'alçar" la gent". Entre altres suports de Miliband va destacar Roy Hattersley. El 9 de juny, el terme per a presentar els avals necessaris per a les eleccions internes, Miliband comptava amb el 24% dels suports del grup parlamentari laborista, el doble del que necessitava.
En setembre, va rebre el suport de 6 sindicats, entre ells el Unite i el UNISON, de 151 circumscripcions laboristes, de 3 organitzacions socialistes afiliades al partit, i de la meitat dels eurodiputats laboristes.[4]
El 25 de setembre de 2010, va ser elegit Líder del Partit Laborista amb el suport del 50,65% dels vots; van ser unes eleccions primàries molt ajustades que van durar quatre mesos i en les quals el seu germà, David Miliband, va obtenir un 49,35% dels vots.[1] En guanyar les primàries, va afirmar que els seus objectius serien les prioritats tradicionals dels laboristes, especialment la reducció de les diferències entre rics i pobres.[2]
Referències [modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Vilaweb, Ed Miliband, nou líder laborista britànic 25 de setembre del 2010
- ↑ 2,0 2,1 2,2 The Economist, Edward Miliband and the baptism of fire 25 de setembre del 2010 (anglès)
- ↑ Yorkshire Post, 26 de març del 2005 (anglès)
- ↑ Ed Miliband's support: 73 MPs, 6 MEPs, 151 CLPs, 6 TUs, 3 SSocs www.labourlist.org (anglès)
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ed Miliband |
- edmiliband.org (anglès)
