Llíria

De Viquipèdia

Llíria és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Camp de Túria.

Taula de continguts 1 Geografia 2 Demografia 3 Història 4 Administració 5 Monuments 5.1 Monuments religiosos 5.2 Monuments Civils 6 Cultura musical 7 Festes i celebracions 8 Esports 9 Fills il·lustres 10 Enllaços externs

[edita] Geografia

Situada a les faldes de les muntanyes de Les Alcubles i Marines fins a la marge esquerra del riu Túria. Llíria es considera el límit occidental de la gran plana central valenciana.

En el seu paisatge topogràfic es distingeixen tres zones ben diferenciades. La zona més septentrional està ocupada per muntanyes juràsiques i cretàciques, pertanyents al sistema ibèric. Una segona zona està constituïda per una plana en forma de glacis. La tercera zona, sobre la qual es troba la població i l'horta actual, correspon a un pla de sedimients quaternaris.

La plana miocènica està travessada per les rambles de Llíria o Primera i Castellarda, la llera de la qual és superior al del riu Túria, però que romanen seques durant gairebé tot l'any.

La vegetació és més rica en les muntanyes del nord, on existeixen encara algunes pinedes de rodenos i marítims, mentre que en els turons del centre i sud predominen els romanís i l'espart.

S'accedeix a aquesta localitat, des de València, a través de la CV-35. Llíria limita amb les poblacions de Casinos, Benaguasil, Benissanó, La Pobla de Vallbona, Olocau, Marines , Les Alcubles, Andilla, Villar del Arzobispo, Bugarra i Pedralba totes elles en la província de València i Altura en la província de Castelló.

[edita] Demografia

La ciutat té uns 21.000 residents (2006) dels quals uns 16.000 viuen al centre de la ciutat i 4.500 viuen en urbanitzacions residencials als afores d'aquesta. Llíria i el Camp de Túria tenen una de les mitjanes de creixement de població més altes del país sencer. Fora del centre de la ciutat hi ha pocs sistemes de clavegueram, carrers asfaltats i il·luminació. La majors poblacions immigrants són del Marroc (434), Romania (344) i el Regne Unit (323).

Evolució demogràfica

1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2005	2006
13.834	13.720	14.732	15.550	15.800	16.856	17.941	19.172	20.224	21.078

[edita] Història

L'actual ciutat de Llíria té les seves arrels en l'Edat del Bronze, en l'establiment que cap a la meitat de l'II mil·lenni anterior a la nostra Era va haver en el turó de Sant Miquel i del que va ser continuador el poblat ibèric.

Segons Joan Fuster, el nom de Llíria procedeix de Leiria, l'antic topònim iber d'Edeta, que va ser rescatat durant l'Edat Mitjana.

La seva categoria política i econòmica, així com la seva estratègica posició, li va fer jugar un paper important en les guerres civils romanes.

La importància d'Edeta va ser primordial durant els dos primers segles de la nostra Era. El descens iniciat en el segle III, i accentuat en els posteriors, va poder ser conseqüència paral·lela al creixement de Valentia.

Després d'una nova dominació visigoda, es donaria pas al llarg període islàmic. En aquesta etapa, al negar-se Al-Mustain a pagar el tribut de 2000 dinars corresponents a les paries de l'any 1090, el Cid va assetjar Llíria. Durant l'assetjament, el Cid va rebre una carta de la reina Constança, esposa d'Alfons VI, que li assegurava el perdó del seu marit si s'incorporava a l'expedició del rei castellà preparada contra els almoràvits a Andalusia. El Cid va abandonar el lloc de Llíria quan ja estava a punt de prendre-la.

Durant el període musulmà van ser perfeccionats les sèquies i el sistema de regs de l'horta de Llíria. En l'aspecte polític va ser seu residencial del Cadí, espècie de jutge o magistrat de la llei musulmana, designat directament pel califa.

Cap als anys 1248 i 1249 va tenir lloc un repartiment de terres i la subsegüent repoblació amb cristians vells. A l'abril de 1252 el rei Jaume I atorgava a Llíria la carta de poblament més una sèrie de privilegis.

Encara que Llíria va ser vila real sempre, va tenir diversos senyorius com els de María Fernández en 1293, el de l'infant Juan des de 1337 i el de l'infant Raimundo Berenguer des de 1339. L'últim senyor seria l'infant Martín.

Durant les guerres de la Unión, Llíria va prendre partit del rei. En la guerra entre els dos Peres va ser conquistada pel castellà Pere I el Cruel en 1363. Al juny de 1364, Pere el Cerimoniós es va dirigir cap a Llíria amb ànim de recuperar-la.

L'expulsió dels moriscs en 1609 no li va afectar molt ja que la seva població estava integrada gairebé exclusivament per cristians vells.

Acabada la Guerra de Successió, el rei Felip V, per a premiar els serveis del duc de Berwick, vencedor en Almansa, va crear el ducat de Llíria i l'hi va concedir. El primer duc, Jacobo Fitz James Stuart, era fill de Jacobo II, rei d'Anglaterra, qui li havia nomenat duc de Berwick i virrei d'Irlanda. Va ser mariscal de França i capità general d'Espanya durant la guerra de Successió. El tercer duc de Llíria, anomenat com el seu avi, va casar amb María Teresa de Silva i Palafoix Alvárez de Toledo, duquessa d'Alba. Apartir d'aquest moment, el títol de Duc de Llíria, passa a les mans de la Casa d'Alba, estant en possessió en l'actualitat per Cayetana Fitz-James Stuart, qui és a més Alcaldessa Honorífica de Llíria.

Durant el segle XVIII la política fisiocràtica dels Borbó va donar lloc a un avanç espectacular de l'agricultura lliriana.

En èpoques posteriors, durant la guerra de la Independència, la població va abandonar el nucli urbà i es va refugiar en les forests. Les tropes franceses van ocupar la vila des de 1810 a 1813 i es van fer fortes en el santuari de Sant Miquel.

Llíria va ser saquejada durant la Guerra Civil de 1836 per les tropes carlistes de Cabrera en nombroses ocasions.

En 1887, per reial decret, es va concedir a Llíria el títol de ciutat.

[edita] Administració

Resultats electorals de Llíria, 2007

Candidatura		Cap de llista	Vots	Regidors/Consellers
	Partit Popular	Manuel Izquierdo Igual	5.228	11
	Partit Socialista del País Valencià	Vicent Escrig i Peris	3.075	7
	Esquerra Unida del País Valencià	Francesc García Latorre	1.359	3
	Altres		725	-
	En blanc		147	-
Total		10.615		21

Llista d'alcaldes des de la recuperació de la democràcia

Legislatura	Nom de l'alcalde/essa	Partit polític
1979-1983
1983-1987
1987-1991
1991-1995	Ricard Torres Balaguer	PSPV-PSOE
1995-1999	Miguel Pérez Gil	PP
1999-2003	Fina Pérez Lapiedra	PSPV-PSOE
2003-2007	Manuel Izquierdo Igual	PP
2007-2011	Manuel Izquierdo Igual	PP

[edita] Monuments

[edita] Monuments religiosos

• Reial Monestir de Sant Miquel. Situat en la lloma que domina la ciutat permet contemplar una bona panoràmica de la mateixa i el seu entorn. Va Ser fundat pel rei Jaume II en l'any 1319, encara que es va iniciar la seva construcció en el segle XVI i a partir del XVIII va ser habitat per monges de clausura. L'església és d'estil neoclàssic.
• Església de la Sang. Del segle XIII, combina romànic i gòtic. Va ser la primitiva parròquia de la població i està situada en la part alta de la ciutat.
• Església Nostra Senyora de l'Assumpció. Del segle XVII i d'estil barroc, destaca la seva façana a manera de retaule de tres cossos i doble escalinata. El seu interior consta de tres naus amb arc de mig punt.
• Ermita de Sant Vicent Ferrer. És un santuari molt popular i en les seves proximitats va estar abans altra ermita dedicada a la Mare de Déu de la Font.

Monestir de Sant Miquel

Església de la Sang

Església de l'Assumpció

[edita] Monuments Civils

• Castell de Llíria. D'orige àrab
• Palau dels Ducs de Llíria (Ca la Vila). D'estil renaixentista, construït a finals del segle XVI, en l'actualitat és la seu de l'Ajuntament de la ciutat.

En el vessant del Tossal de Sant Miquel hi ha restes d'un poblat íber de molta importància ja que es van trobar moltes restes igual que el palau de Marc Corneli Nigri que pertany a l'època romana i que va deixar un mausoleu i un cementiri enterrat al costat del Col·legi Francisco Llopis. També existeix un museu arqueològic situat al costat de l'Església de la Sang, on es recullen restes romanes i íberes.

[edita] Cultura musical

La Música és possiblement una de les manifestacions que més caracteritza a Llíria. La gran diversitat de cultures, tradicions i pensaments que s'han anat produint al llarg de la seva història formen el sustent que ha fet possible l'aparició de la rica activitat músico-cultural que fa que avui dia tots identifiquem a Llíria com a la Ciutat de la Música. Les seves dues Bandes de Música, La "Unió Musical" i la "Banda Primitiva" són conegudes a nivell internacional i a través d'elles Llíria nodreix de músics a gran part d'Orquestres, Bandes, agrupacions musicals professionals i conservatoris de tota Espanya.

[edita] Festes i celebracions

• Falles.

Llíria participa d'aquesta manera del popular culte mediterrani al foc, tan arrelat en les comarques valencianes.

• Setmana Santa.

Se celebra des de l'època medieval (segle XV) durant el mes d'abril. Els actes religiosos estan organitzats per les cofradies de la Sang i de La nostra Senyora dels Dolors.

• Les Festes de Sant Vicente Ferrer.

Se celebren els dies al voltant del primer dilluns després de Pasqua. Pràcticament totes les civilitzacions que han habitat Llíria han gaudit del Parc de Sant Vicent com punt de trobada dels seus ciutadans. Possiblement els íbers ja es trobaven en el Ull Redó per a gaudir acompanyats de les seves divinitats. I en època romana els edetans anaven a la font per a distreure's junts i per a venerar a les nimfes, deesses de l'aigua, en el temple construït amb aquesta finalitat.

Avui els lirians continuen trobant-se en el parc i celebren, amb els amics i la família, un esmorzar popular extraordinàriament concorregut el dia de sant Vicent Ferrer. Al matí un romiatge duu la imatge del sant des de l'església de l'Assumpció fins a l'ermita com recordatori de la visita que va fer, a la fi d'agost de 1410, aquest dominicà. Acabada la missa en l'ermita, es fa la benedicció de l'olivera que el mateix pare Vicent Ferrer va fer i que encara avui es conserva en el costat de les fonts. La volta al nucli urbà es realitza en romiatge, a peu, amb carro o en altres vehicles en un ambient lúdic i festiu.

• Festa de la Puríssima i el Remei.

Finals d'agost i principis de setembre. Durant aquests dies Llíria es vesteix d'etiqueta amb la pólvora dels focs artificials, els "bous al carrer", les "filaes" de moros i cristians, els actes religiosos i la música de les bandes.

• La Fira i Festes de Sant Miquel.

És la festa major de la ciutat i és, la festa més arrelada en la tradició de Llíria i la més coneguda fora de la ciutat. El seu origen es remunta a l'any 1326 quan Jaume II va fundar el monestir, i adquireix caràcter oficial l'any 1446 quan la Fira de Sant Miquel va ser instituïda pel rei Joan II per a impulsar econòmicament a la ciutat. Llavors el seu caràcter era agrícola i ramader i acudien mercaders de les comarques veïnes. En el segle XIX van ser reconegudes com festes religioses patronals.

Se celebra durant la segona quinzena de setembre i finalitza el dia 29, dia de Sant Miquel. Durant aquests dies l'Ajuntament programa diversos actes i espectacles culturals i lúdics perquè els llirians i els milers de visitants de les comarques veïnes que arriben gaudeixin de la festa. El camí de pujada al turó està poblat de tendetes de caneles i ciris que utilitzen els pelegrins per a beneir l'arcàngel.

Avui la fira s'ha convertit en un gran parc d'atraccions on la nòria o la muntanya russa es barreja amb els tendetes més tradicionals de torrons, confits, etc..

[edita] Esports

• Trinquet del Pla de l'Arc

[edita] Fills il·lustres

• Juan Vicente Mas Quiles (1921) és director d'orquestra i banda, i compositor.
• Severino Albarracín Broseta (Llíria, 1850 - Barcelona, 1878) fou un dirigent anarquista valencià, que treballava com a mestre d'escola.

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llíria

• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Banda Primitiva de Llíria
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
• Diari d'informació local de Llíria (LLíria Digital)

v • d • e Municipis del Camp de Túria Benaguasil  •  Benissanó  •  Bétera  •  Casinos  •  l'Eliana  •  Gàtova  •  Llíria  •  Loriguilla  •  Marines  •  Nàquera  •  Olocau  •  la Pobla de Vallbona  •  Riba-roja de Túria  •  Sant Antoni de Benaixeve  •  Serra  •  Vilamarxant