Edgar Allan Poe

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Edgar Allan Poe
Naixement Edgar Poe
19 de gener de 1809
Boston (Massachusetts), Estats Units
Mort 7 d'octubre de 1849 (als 40 anys)
Baltimore (Maryland), Estats Units
Nacionalitat Estats Units Estats Units
Ocupació escriptor
Signatura

Edgar Allan Poe (19 de gener de 1809 - 7 d'octubre de 1849) fou un escriptor romàntic en llengua anglesa dels Estats Units d'Amèrica. Va escriure poesia, novel·la i relats curts. Conegut sobretot pels seus relats de temes fantàstics i d'horror. És considerat el pare del conte de terror psicològic i dels relats curts del seu país. Va ser un precursor del relat detectivesc i de la literatura de ciència-ficció i renovador de l'anomenada novel·la gòtica. Va exercir una gran influència en la literatura simbolista, francesa, però la seva empremta arriba molt més lluny: són deutors seus tota la literatura de fantasmes victoriana i, en major o menor mesura, autors com Kafka, Lovecraft, Borges, etc.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va néixer a Boston (Massachusetts) el 19 de gener de 1809, amb el nom d'Edgar Poe.

Era el segon fill d'un matrimoni d'actors, format per David Poe, d'ascendència irlandesa, i Elizabeth Arnold, de pares anglesos.

Als dos anys de vida, el seu pare abandonà la seva muller, embarassada de nou, i quan va néixer la nena, Rosalie, anaren a viure a Richmond (Virgínia), a casa d'uns parents. Poc després (1811), Elizabeth va morir i va ser emparat, sense que l'adoptessin legalment, per un matrimoni del qual va heretar el seu cognom Allan. Amb ells va viure a Escòcia i a Anglaterra (1815-20).

Des dels setze o disset anys començà a tenir problemes amb l'alcohol, tot sovint a causa dels seus nombrosos enfrontaments amb John Allan, el seu padrastre. Els seus dos primers llibres foren de poesia: Tamerlane and other poems (1827) i Al Aaraf, Tamerlane and minor poems (1829). El 14 de gener de 1832 publicà Metzengerstein, el primer dels seus 67 contes, en una revista de Baltimore.

El 1834 es casà amb la seva cosina Virginia Clemm, de només tretze anys, i durant algun temps fou director d'importants publicacions de Richmond, Boston i Filadèlfia. També visqué a Nova York, amb la seva dona malalta de tuberculosi, i allà publicà el seu poema més important, The Raven (El Corb, 1845).

La mort de Virginia, el gener de 1847, va afectar-lo molt, l'enfonsà en l'alcoholisme i la depressió, i va mantenir tumultuoses relacions amb altres dones. El juny de 1849 es publicà el seu darrer conte i, pòstumament, el 9 d'octubre de 1849, el darrer poema, Annabel Lee.

A part de poesia i contes, va escriure també una novel·la, Narrative of Arthur Gordon Pym (1838), un assaig filosòfic, Eureka (1848), i crítica literària i artística. Va destacar sobretot en el gènere del misteri i de l'horror.

Va morir a Baltimore (Maryland) el 7 d'octubre de 1849 víctima de delirium tremens, tot i que també es pensa que potser va morir d'altres causes.[1]

Obra[modifica | modifica el codi]

Molt versat, per la seva feina, en la literatura contemporània i, per la seva tendència natural, en la novel·la gòtica anterior, i també en els romàntics anglesos i alemanys, Poe va cultivar tant la narrativa com la poesia i l'assaig, realitzant aportacions originals (això era una llei per a ell) en aquests camps.

Se'l considera una gran influència en el simbolisme, dins del gènere poètic, i especialment sobre el seu traductor al francès, el poeta Charles Baudelaire, creador d'aquesta escola a França, no està de més aclarir que aquesta influència va ser estrictament temàtica i no formal.

Relats[modifica | modifica el codi]

La seva contribució més important a la història de la literatura la constitueixen els relats curts de gèneres diversos. En ells són destacables la seva factura equilibrada i l'elevat nivell artístic. Dotat d'una gran intel·ligència i d'una poderosa imaginació, Poe era el mestre absolut en el camp del misteri, i també en la recreació d'atmosferes plenes de terror, mentre que, en el terreny tècnic, el seu domini del tempo o ritme narratiu no tenia igual. Julio Cortázar, gran admirador seu, assenyalava l'economia de mitjans dels quals feia gala per tal d'aconseguir els seus propòsits.

Els seus contes més importants pertanyen al gènere fantàstic i de terror: Manuscrit trobat en una ampolla (pel qual va rebre el seu primer premi literari, El gat negre, El pou i el pèndol, El cor delator, La caiguda de la Casa Usher, La veritat sobre el cas del senyor Valdemar, L'enterrament prematur, Berenice, Ligeia, etc. Aquests relats esgarrifosos han fascinat generacions senceres de lectors i escriptors del gènere macabre, i sobre el fosc simbolisme inherent a ells han corregut rius de tinta.

Com s'ha dit, Poe -juntament amb Mary Shelley i el seu Frankenstein- va anticipar la narrativa de ciència-ficció (o ficció científica) com ho proven les obres següents: L'incomparable aventura d'un tal Hans Pfaal, El poder de les paraules, Revelació mesmèrica, La veritat sobre el cas del senyor Valdemar, Descens a Maelstrom, Von Kempelen i el seu descobriment...

A més a més, va ser precursor de la novel·la policíaca a través d'històries com L'escarabat d'or (conte en què el protagonista aconsegueix fer-se amb un tresor pirata) a les quals es resolen analítica i lògicament problemes de gran complexitat. Són d'importància en aquest sentit les narracions detectivesques que tenen com a protagonista el gentilhome Auguste Dupin: Els crims de la Rue Morgue,[2] La carta robada i El misteri de Marie Rogêt. En aquest personatge es va inspirar Arthur Conan Doyle per crear el seu Sherlock Holmes.

Menys coneguts són els seus contes "grotescos", en els quals, per a alguns, mostrava un molt discutible sentit de l'humor: Bon-bon, L'alent perdut, El rei Peste, El sistema del doctor Tarr i el professor Fetjer, etc. Robert Louis Stevenson, en un conegut assaig sobre Poe arriba a afirmar: "L'home capaç d'escriure El rei Peste ha deixat de ser humà.". Malgrat tot, i degut a la seva extravagància, aquestes narracions van ser molt apreciades pels poetes surrealistes.

Menció a part mereixen els seus relats de tall poètic i metafísic, molts d'ells autèntics poemes en prosa, amb una estètica sense defectes: La conversació d'Eiros i Charmion, El col·loqui de Monos i Una, L'alce, L'illa de la fada, Silenci, Ombra, etc.

Poe és autor d'una única novel·la curta: La narració d'Arthur Gordon Pym (The Narrative of Arthur Gordon Pym of Nantucket) (1838). Es tracta d'un relat d'aventures marineres de tipus històric, centrat en l'intrèpid protagonista, qui trobaria ressò posteriorment a les obres de Stevenson. A causa de l'abundància de detalls macabres que conté i el seu indesxifrable desenllaç, l'obra sempre ha estat envoltada de polèmica.

Poesia[modifica | modifica el codi]

En poesia, el seu gènere més controvertit, li devem composicions d'extraordinària musicalitat, com Les campanes i Annabel Lee, les quals, a causa de les complicacions estructurals, van fer gairebé impossible la seva traducció a altres idiomes, si no era en prosa.

El més popular de tots els seus poemes és El corb, un cant narratiu de tall romàntic on explica l'arribada d'una d'aquestes aus a l'estància d'un home solitari, una nit de tempesta. A les atribolades preguntes del personatge sobre el seu destí i la seva estimada morta, "Lenore", el sinistre ocell respon invariablement "never more" ("mai més").

Assaig[modifica | modifica el codi]

Poe també va exercir amb encert l'assaig sobre els temes més variats (la llarga meditació cosmològica Eureka; Marginàlia; Criptografia; Filosofia del moblatge; entre d'altres), així com la crítica literària (a destacar les seves ressenyes sobre Longfellow, Dickens i Hawthorne), en la qual es va mostrar enemic de l'aldeanisme nord-americà i més aviat partidari d'una creació d'índole independent i cosmopolita. Finalment, va investigar sobre els misteris i tècniques de la composició literària: El principi poètic (1850, i la seva famosa Filosofia de la composició (1846), que versa sobre la seva peça més coneguda, El corb. En elles, tot i tractar-se d'un autor romàntic, sosté que l'obra literària no és producte d'una inspiració tant com de la feina planificada i meditada. En aquest sentit el seu pensament es pot vincular amb allò defensat per William Wordsworth al pròleg a la segona edició de les seves Balades líriques, que deia que la poesia és el record tranquil d'intenses emocions, alhora que prefigura les idees dels formalistes.

Obres principals[modifica | modifica el codi]

Les seves obres més importants són:

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Meyers, Jeffrey. Edgar Allan Poe: His Life and Legacy. Rowman & Littlefield, 2000, p. 256. ISBN 0815410387. 
  2. Sova, Dawn B. Critical Companion to Edgar Allan Poe: A Literary Reference to His Life and Work (en anglès). Infobase Publishing, 2007, p.120. ISBN 1438108427. 

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]