Edgard el Pacífic

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Edgard».
sant Edgard d'Anglaterra

Vitrall del s. XIX
rei
Nom secular anglosaxó: Ēadgar Engla Cyning; anglès: Edgard the Peaceful, King of England
Naixement 7 d'agost de 943
Anglaterra
Defunció 8 de juliol de 975
Winchester (Anglaterra)
Enterrament Glastonbury Abbey (Somerset, destruïda al segle XVI)
Commemoració en Església Catòlica Romana, Església ortodoxa, Església anglicana
Festivitat 8 de juliol
Fets destacables Rei dels anglesos (959)
Iconografia Com a rei

Edgard el Pacífic (en anglès:Edgar the Peaceful) (vers 7 d'agost de 9438 de juliol de 975) va ser rei d'Anglaterra.[1]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Era el segon fill d'Edmund el Magnífic i germà petit del rei Eduí el Bell. Tenia dotze anys a la mort del seu pare i la coronació del seu germà.

En els anys posteriors, els descontents amb el regnat d'Eduí es van aplegar al darrere d'Edgard, que va oposar-se a la polítca del seu germà. Un consell de nobles va proclamar rei a Edgard, i després d'enfrontar-se en una batalla a Gloucester, l'any 958 van acordar repartir-se el regne per evitar una guerra civil. Edgard rebria les terres al nord del Tàmesi (Northúmbria i Mèrcia), i Eduí retindria les que es trobaven al sud del riu (Wessex i Kent).

A la mort d'Eduí l'1 d'octubre de 959 Edgard esdevingué el rei de tot Anglaterra. Una de les primeres mesures va ser demanar a Duncan, un dels principals opositors d'Eduí, que tornés de l'exili. Edgard va nomenar a Duncan bisbe de Worcester (posteriorment Bisbe de Londres i Arquebisbe de Canterbury) i fou un dels seus principals consellers.

Aconsellat per Duncan, emprengué una reforma monàstica que va consolidar la Regla Benedictina a Angalterra. També dividí el país en comtats i emprengué iniciatives legislatives consolidant la unitat política a Anglaterra, que mai no es va tornar a separar en regnes rivals.

Edgard va morir l'any 975 a Winchester, i va ser enterrat a l'Abadia de Glastonbury. Va ser succeït pel seu promogènit Eduard.

Tot i que Edgard no era particularment pacífic, com demostra el conflicte contra el seu germà, el seu regne va ser tranquil, amb el poder anglo-saxó consolidat i en el seu punt àlgid, sense invasions extrangeres i amb bones relacions amb Escòcia.

Família[modifica | modifica el codi]

Monedes d'Edgard I

Avantpassats[modifica | modifica el codi]

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
16. Ethelwulf de Wessex
 
 
 
 
 
 
 
8. Alfred el Gran
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
17. Osburga
 
 
 
 
 
 
 
4. Eduard el Vell
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
18. Æthelred Mucil
 
 
 
 
 
 
 
9. Ealhswith
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
2. Edmund I d'Anglaterra
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
10. Sigehelm, comte de Kent
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
5. Edgiva de Kent
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
1. Edgard d'Anglaterra
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
3. Elgiva
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

Núpcies i descendents[modifica | modifica el codi]

Amb la seva primera esposa Etelfleda, tingué un fill:

  • Eduard (vers 962978), succeí el seu pare al tron, conegut com a Eduard el Màrtir.

Amb la seva segona esposa Elfrida, tingué un segon fill.

  • Etelred (vers 9681016), succeí el seu germà al tron, conegut com a Etelred l'Indecís.

Tingué també una filla il·legítima, Eadgyth, que esdevingué una monja i fou canonitzada com a Santa Edith.

Notes i referències[modifica | modifica el codi]


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Edgard el Pacífic Modifica l'enllaç a Wikidata