Edició de vídeo

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Edició de vídeo utilitzant Avidemux.

L'edició de vídeo és un procés mitjançant el qual s'elabora un treball audiovisual a partir de les imatges obtingudes d'un suport (fitxer, cinta, disc òptic) de vídeo, gravades prèviament. Per a això es necessita reproduir la font i realitzar un trossejat de la mateixa. Un cop feta la revisió de la font se seleccionen els fragments de vídeo i àudio que formaran part del muntatge. Amb el desenvolupament tecnològic que ha experimentat la indústria del vídeo professional, han aparegut nous sistemes d'adquisició de vídeo en formats diferents al de la cinta, com ara el P2 de Panasonic o el XDCAM de Sony.

Hi ha dos tipus d'edició de vídeo, la lineal o analògica i la no lineal o per ordinador.

Edició lineal[modifica | modifica el codi]

L'edició lineal es correspon amb l'analògica. No obstant això, no té res a veure que el senyal registrat sigui digital. Per realitzar-la necessitem dos magnetoscopis, un que actui com a lector o reproductor ( player ) i un com a gravador ( recorder ). El procés d'edició consistirà a gravar en el recorder el senyal reproduït pel player (La característica que podria diferenciar[1] els dos magnetoscopis seria el botó vermell de rec només present en el recorder ). Al magnetoscopi reproductor inserirem la cinta "en brut" (que conté les imatges gravades des de la càmera) i en el magnetoscopi gravador introduirem la cinta màster (pimera cinta de muntatge). D'aquesta manera podrem fer successives còpies que rebran el nom de segona, tercera... generació , perdent amb cada nova còpia qualitat d'imatge i so. Aquest tipus d'edició de vídeo ha anat perdent preponderància en la indústria, sent desplaçat per l'edició no lineal, tant pels seus avantatges en la manipulació de les imatges com pels menors costos.

Edició no lineal[modifica | modifica el codi]

Consisteix en el bolcat de les imatges gravades en una cinta o targeta (P2) des del magnetoscopi a l'ordinador. A través d'un programa informàtic muntem les imatges manipulant-les com fitxers. Un cop creat el nostre muntatge, es bolca en el format de destinació, que pot ser una cinta màster, un DVD o un fitxer comprimit, entre altres. Avui en dia existeixen diversos programes informàtics utilitzats per a l'edició no lineal, tant amateur (Magix Video deluxe, Nero Vision , Windows Movie Maker...) com professional i semiprofessional (Avid, Pinnacle Studio, Final Cut Studio, Adobe Premiere Pro, Autodesk Combustion...).

Efectes de transició[modifica | modifica el codi]

L'edició no lineal està prou evolucionada debut al programari existent. La gran majoria d'ells contenen una gran quantitat d'efectes de transició entre un plànol i el següent. Entre els més comuns hi estan:

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. en realitat és molt difícil trobar un magnetoscopi només "player"