Edifici Hispano Olivetti
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici  | |||
| Arquitecte | L. Belgioioso, E. Peressutti, E. N. Rogers | |||
| Cronologia | 1960-1964 | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | Darreres tendències | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Dreta de l'Eixample (Barcelonès) | |||
| Localització | Ronda de la Universitat, 18 de Barcelona | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 52278 | |||
| Id. Barcelona | 1600 | |||
La Hispano Olivetti és un edifici estil modern, catalogat com a bé cultural d'interès local, al número 18 de la ronda Universitat, al districte de l'Eixample de Barcelona. Va ser dissenyada pels arquitectes L. Belgioioso, E. Peressutti i E.N. Rogers (BBPR) l'any 1960, i es va acaber el 1964.
Originàriament, era la seu a Barcelona de la Direcció General de Comercial Mecanográfica S.A.,[1] representant de l'empresa Hispano Olivetti, companyia italiana fundada el 1908. Olivetti se'n va desprendre el 1998 però va continuar com a edifici d'oficines. El 2015-16 va ser completament remodelat i va ser transformat en hotel.[2]
Història[modifica]
L'empresa Olivetti, que va ser famosa arreu del món per les seves màquines d'escriure, va obrir una primera fàbrica a Barcelona el 1929. Després de la Guerra Civil, l'empresa italiana va construir una fàbrica enorme prop de la Plaça de les Glòries, el que va fer de Barcelona un dels centres productors de màquines d'escriure més important del món.[3]
En aquest context, Olivetti va decidir aixecar l'edifici d'oficines de la ronda Universitat; l'emplaçament, al mateix centre de la ciutat, és un indicador de la salut econòmica de l'empresa italiana. Hispano Olivetti necessitava un lloc per a les oficines, sales de venda i l'exposició de l'assortiment, queno sigui massa lluny dels clients potencials, com ara entitats bancàries, oficials i administratives. Per edificar-lo, es va contractar un grup d'arquitectes prestigiosos encapçalats per Ludovico Belgiojoso.[3]
Olivetti es va desfer de l'edifici el 1998, quan la màquina d'escriure va esdevenir obsoleta devant l'evolució de la informatica i de les impressores, l'edifici vaacollir diverses oficines, incloent-hi una de les seus del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.[4]
El 2015-16 va ser completament remodelat i transformat en hotel.
Arquitectura[modifica]
Aquesta obra és considerada com un dels primers edificis projectats que tenien en compte les preexistències ambientals de l'Eixample i en reconeixien el valor històric. El Grup BPR va triar la que es basa en la reinterpretació dels trets més característics del paisatge urbà. En aquest cas, a partir d'una interpretació molt lliure de les tribunes modernistes i rebutjant la possibilitat d'un edifici «singular».
L'edifici, amb una alçada de planta baixa i altell o entresòl, set plantes pis i àtic, es compon d'un nucli de comunicacions verticals (escales i ascensors) col·locades en una de les mitgeres i d'un gran espai lliure, sense distribuir, tot destinat a oficines de la mateixa empresa. Un dels elements més característics de l'edifici són les façanes: grans paraments envidrats que formen un dels primers murs cortina de Barcelona. La façana principal està resolta amb voladís formant tribuna sobre l'alineació del carrer, separant-se de les mitgeres de les cases veïnes.[5]
Amb aquest edifici l'equip BBPR, especialment Ernesto N. Rogers com a teòric, planteja una revisió dels postulats de l'arquitectura moderna i va trencar amb determinats formalismes rígids. Va obrir l'arquitectura cap a la màxima adaptació dels tecnicismes constructius, tant en estructura com en la disposició lliure de les plantes i construint un dels primers murs cortina a Barcelona. Val a dir que en aquells anys, el president d'Olivetti havia començat una campanya de canvi d'imatge de l'empresa per a modernitzar-la al màxim i promoure en totes les intervencions obres d'autèntica avantguarda.[5]
Gairebé tot s'ha perdut arran de la remodelació dels anys 2015-16.[2]
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Edifici Hispano Olivetti |
- ↑ «Edificio Hispano Olivetti en Barcelona». Arquitectura e Industria.(castellà)
- ↑ 2,0 2,1 Monteys, Xavier «Una pèrdua més». El País, 17-02-2016.
- ↑ 3,0 3,1 Brown, Alex. «Los vestigios del Edificio Comercial Olivetti (1964)» (en castellà). Vestigios de Barcelona, 12-12-2013.(castellà)
- ↑ «Los vestigios del Edificio Comercial Olivetti (1964)» (en castellà). Vestigios de Barcelona, 12-12-2013.
- ↑ 5,0 5,1 «Edifici d'oficines (Abans Hispano-Olivetti)». Cercador de Patrimoni Arquitectònic.
