Edifici històric de la Universitat de Barcelona

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Edifici històric de la Universitat de Barcelona
PlacaUniversitat.jpg
Fitxa tècnica
Arquitecte Elies Rogent
Començament 1863
Acabament 1892/3
Localització
Coordenades 41° 23′ 11.59″ N, 2° 9′ 50.35″ E / 41.3865528°N,2.1639861°E / 41.3865528; 2.1639861Coord.: 41° 23′ 11.59″ N, 2° 9′ 50.35″ E / 41.3865528°N,2.1639861°E / 41.3865528; 2.1639861
Estil neoromànic, neogòtic, rundbogenstil.


L'edifici històric de la Universitat de Barcelona, anomenat inicialment edifici de la Universitat Literària, va ser construït entre 1863 i 1892/93 per l'arquitecte Elies Rogent i Amat i inicià l'activitat docent l'any 1871.[1] Situat a la plaça de la Universitat, va acollir durant gairebé un segle la majoria de les facultats i escoles universitàries de la ciutat, dividides entre el pati de Lletres i el pati de Ciències. El 26 de febrer de 1970 va ser declarat monument historicoartístic nacional. Actualment acull les facultats de filologia i de matemàtiques de la Universitat de Barcelona.

Història[modifica | modifica el codi]

L'arquitecte Elies Rogent i els seus col·laboradors, en una foto de 1865.

L'edifici fou construït per l'arquitecte català Elies Rogent i Amat entre els anys 1862 i 1892-93 i fou uns dels primers edificis col·locats a la nova Eixample de Barcelona. Rogent rebé l'encàrrec per a la realització i direcció de les obres el dia 24 d'agost de 1859. L'encàrrec reial, ordenava la construcció d'un edifici que albergués les facultats de dret, filosofia i lletres, medicina, ciència, farmàcia, l'escola industrial superior i l'escola professional de belles arts. Rogent presentà el projecte el dia 28 de juny de 1860, i el 2 d'agost d'aquell mateix any, s'inauguraren oficialment les obres de la universitat per part de la reina. Les obres s'iniciaren el 1861 i tot i no donar-se per acabat el projecte fins al 1892-93, el 1871 es van iniciar les classes i es va inaugurar oficialment l'any 1874.

Façana principal de l'edifici

Les primeres classes s'iniciaren l'any 1871,[1] poc després del retorn de la universitat a Barcelona després de la seva supressió arran de la Guerra de Successió (1714).[2] Fins llavors, des de l'any 1842 (data en què es reinstaura la universitat a Barcelona després de 128 anys d'exili a Cervera), la universitat estava situada a l'antic convent del Carme, prop de la Rambla.[3]

La Facultat de Medicina, que formava part de la mateixa universitat, estava situada a l'antic Hospital de la Santa Creu fins que l'any 1906 es va inaugurar l'edifici de la nova facultat dins les instal·lacions de l'Hospital Clínic.[4] L'Escola d'Enginyers Industrials de Barcelona va estar ubicada en aquest edifici entre 1874 i 1927.[5] En canvi, les escoles tècniques d'enginyeria estaven a les instal·lacions de l'anomenada Escola Industrial, al carrer Urgell.

La procés constructiu de la Universitat es divideix en dos projectes, un data de l'any 1860 i situava el nou edifici al mateix espai del convent del Carme, cosa que Rogent critica i proposa a canvi, situar-la al nou Eixample de Barcelona, de la qual s'acaba d'acceptar el projecte. El segon projecte, de l'any 1861 ja situa la Universitat a l'Eixample. Aquest nou espai permet ampliar l'edifici que serà finalment de 10.836 m2 amb 129 metres de llargada i 84 de profunditat. Gràcies a aquestes noves dimensions, Rogent reordena el projecte però el plantejament general segueix sent el mateix que el del projecte de l'any 1860. Aquesta nova reordenació permet l'arquitecte plantejar una distribució més lògica tenint sempre molt en compte l'ús i la funcionalitat dels espais. Alguns dels canvis del segon projecte respecte al primer, són l'ampliació del claustre al primer pis, el canvi de pilars per columnes, i la modificació de l'escala principal que passa a ser col·locada d'una manera més centrada, donant-li més importància, i la divideix en dues branques que la dirigeixen cap als dos cossos laterals de l'edifici.

L'any 1867 Rogent farà un petit canvi en el projecte, sobre l'acabament del cos central, el qual volia realitzar en un primer moment en quatre pendents, cosa que no el convencia i que acaba realitzant un acabat horitzontal del cos central rematat per un pinyó amb una cornisa i que és coronat per una corona amb unes cresteries.[6]

Organització arquitectònica[modifica | modifica el codi]

Pati de Ciències
Paranimf, espai emblemàtic de l'edifici

L'organització arquitectònica de l'edifici respon a dues idees principals; la de situar el paranimf al centre de la seva composició, i la de la directa correspondència de cada una de les parts situades als dos costats del cos central tal com diu Milizia que ha de ser una universitat.[7] L'edifici s'ordena en dos cossos laterals destinats als estudis científics el de la dreta i als estudis de lletres el de l'esquerra, i un cos central on es troba el paranimf i el vestíbul central des d'on es ramifica i s'organitza l'espai mitjançant l'escala d'honor. El vestíbul es divideix en tres naus de vuit trams, i és cobert amb voltes d'aresta sustentades per pilars neoromànics amb capitells decorats amb els escuts de les províncies espanyoles. A les parets s'hi troben cinc estàtues dels germans Vallmitjana (Agapit Vallmitjana i Barbany Venanci Vallmitjana Barbany), que ens representen a Sant Isidor de Sevilla, Averrois, Alfons X el Savi, Ramon Llull i Joan Lluís Vives.

A sobre del vestíbul és on trobem el Paranimf, centre neuràlgic i símbol representatiu de l'edifici, del qual parlem més endavant.

Els claustres, centres articulats de cada una de les dues facultats, són organitzats en dos pisos porxats, i un tercer pis que crea una terrassa sense cobrir. Els claustres tenen una llargada d'11 x 7 arcades, capitells de les quals, tots diferents són de gust medieval.

El pati de Lletres, a l'ala esquerra (banda Llobregat, la que dóna al carrer d'Aribau) de l'edifici, acollia a la planta baixa la Facultat de Dret i, al primer pis, el que s'anomenava Filosofia i Lletres (després dividida en Filosofia, Geografia i Història, Filologia, etc.) i també l'Escola d'Arquitectura.

Al pati de Ciències, a l'ala dreta (banda Besòs, que dóna al carrer de Balmes), hi havia les facultats de ciències experimentals (Biologia, Química, Física, etc.) a la planta baixa i la Facultat de Farmàcia a la primera planta.[8]

Paranimf[modifica | modifica el codi]

D'un total de 530,57 m2, (32,55m x 16,30m) el Saló de Graus, o Paranimf és un espai destinat als actes acadèmics més rellevants i distingits de la vida universitària, és l'espai on s'atorguen els graus, i és entès com l'espai que simbolitza totes les activitats que es fan a la universitat i que representa a totes les persones que la formen. És per això doncs, que té tanta importància. Arran de la idea de Rogent, apresa de Milizia, de realitzar una arquitectura expressiva, l'arquitecte vol destacar per sobre de tot aquest espai i ho fa col·locant-lo al centre de la composició arquitectònica, just a sobre del vestíbul d'entrada i donant-li un aire completament diferent en comparació a la resta de l'edifici pel que fa a la seva decoració, creant un espai de gran exuberància decorativa que crea un fort contrast amb l'austeritat de la resta de l'edifici. Els elements d'estils neomudèjar i plateresc són presents a tots els punts de l'espai; l'enteixinat al sostre, el guix policromat a les parets, i tots els mobles i complements com els bancs, les trones, el dosser amb columnes de marbre verd, els medallons, etc. El paranimf s'acaba de construir l'any 1884, l'última intervenció que s'hi fa és la col·locació dels sis quadres d'història, relacionats amb la recerca, els estudis superior i la universitat als regnes hispànics (entesos com una unitat), que decoren i alhora projecten i reforcen les idees d'aquesta. Aquests quadres, pintats entre 1884 i 1885, són:

  • El concili de Toledo de 633 presidit per Sant Isidor de Sevilla, representat l'Espanya visigoda, de Dionís Baixeras (1883)
  • La civilització del Califat de Còrdova a l'època d'Abderraman III de Dionís Baixeras, representant l'Espanya àrab (1885)
  • Alfons X i l'Escola de Traductors de Toledo de Dionís Baixeras, representant la Castella medieval (1884)
  • "Els Consellers de Barcelona demanen a Alfons V la creació de la Universitat en 1450" de Ricard Anckermann, representant l'Edat mitjana a la Corona d'Aragó (1884)
  • El cardenal Cisneros rep un exemplar de la Bíblia poliglota impresa a la universitat d'Alcalá de Henares de Joan Bauzà, representant l'Espanya renaixentista (1884)
  • Els estudis impulsats per la Junta de Comerç a Barcelona d'Antoni Reynés (1884), representant el segle XVIII.

Estil arquitectònic[modifica | modifica el codi]

Entès com a edifici d'estil neoromànic, l'edifici és l'exemple paradigmàtic de l'arquitectura del segle XIX, segle de recerca d'una identitat cultural nacional i pròpia del moment. És important doncs, conèixer el context i alhora també la teoria arquitectònica de Rogent, la qual és, com han dit alguns autors, més important i més transcendental que la pròpia obra de l'arquitecte. Els aspectes més importants de la teoria de Rogent, a l'hora d'abordar l'estudi d'aquest edifici, són el constant rebuig de la formació classicitzant que va rebre a l'Escola de Llotja de Barcelona, la influència de l'obra de Francesco Milizia i la seva relació amb el grup de Natzarens catalans.[9] L'obra de Milizia; Principii d'Architectura Civile, recull el pensament més avançat del segle XVIII, que denuncia la pràctica classicista en l'arquitectura, eleva l'arquitectura gòtica com a alternativa al desfasat classicisme, i elabora tota una teoria sobre l'adequació organitzativa de l'espai a l'ús al que són destinats els edificis. Aquest últim punt que tracta Milizia és el que podem veure tractat per Rogent a l'edifici de la Universitat.

Un altre aspecte important a tenir en compte al parlar de l'estil d'aquest edifici, és el descobriment que fa Rogent durant el seu viatge l'any 1855 a França i a Alemanya, on a Munic descobreix el Rundbogenstil(estil d'arc de punt rodó) una combinació de l'arquitectura del primer Renaixement italià i l'arquitectura medieval, que el marcarà significativament i que utilitzarà clarament en la construcció de la Universitat. A Munic, els principals edificis projectats seguint el Rundbogenstil que Rogent veu i estudia detalladament són la Biblioteca estatal de Baviera, la Universitat de Munic i el pavelló de cantonada del Max Josephstift a la Ludwingstrasse.

En resum doncs, l'edifici de la universitat és complex de definir, però l'eclecticisme, la influència de l'arquitectura medieval catalana i la influència del primer Renaixement italià són les característiques bàsiques d'estil d'aquest edifici.

Restauracions i reformes[modifica | modifica el codi]

L'edifici va quedar força abandonat a principis del segle XX i durant els anys just anteriors a la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) el Patronat de la Universitat Autònoma es va fer càrrec d'algunes remodelacions. Josep González i Francesc Perales van ser-ne els arquitectes encarregats, que van dur a terme sobretot remodelacions als espais exteriors, a algunes aules, i al soterrani on es van crear nous espais com un bar. També es van fer algunes remodelacions a la biblioteca i es van canviar les portes de fusta massisses del vestíbul per unes portes de vidre. Durant la guerra civil l'edifici va patir algunes destrosses a causa dels bombardejos. Entre el 1939 i el 1945 doncs, es van arreglar els desperfectes; Josep Domènech Mansana fou l'arquitecte que va reformar l'aula magna i és també d'aquest moment la creació de la capella.

Actualitat[modifica | modifica el codi]

L'any 1970 l'edifici va ser declarat monument històrico-artístic nacional. Actualment l'edifici de la plaça Universitat és el campus més antic de la Universitat de Barcelona. Acull les facultats de Filologia i de Matemàtiques.[10]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Edifici històric de la Universitat de Barcelona Modifica l'enllaç a Wikidata