Edmon d'Ànglia de l'Est

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
sant Edmon de l'Ànglia Oriental

Coronació del rei pels àngels, manuscrit de Bury St Edmunds, ca. 1130 (Nova York, Pierpont Morgan Library, ms. 736 f. 42)
rei, màrtir
Nom secular Ēadmund
Naixement 841
Norbury? (Surrey, Anglaterra)
Defunció 20 de novembre de 869
Hoxne (Suffolk)? o Dernford (Cambridgeshire)
Enterrament Abadia de Bury St Edmunds (Anglaterra), restes desaparegudes
Commemoració en Església Catòlica Romana, Església ortodoxa, anglicanisme
Canonització ca. 930
Festivitat 20 de novembre
Fets destacables Rei de l'Ànglia de l'Est
Iconografia Amb corona, com a rei, amb una fletxa o espasa
Patronatge Suffolk, reis, Ànglia de l'Est, llops

Sant Edmon, en anglosaxó, Ēadmund i en anglès, Edmund (Norbury, prop de Croydon, Surrey, 841 - 20 de novembre de 870) va ser un rei d'Ànglia de l'Est de 854 a 870. És venerat com a sant per les esglésies catòlica, ortodoxa i anglicana.

Taula de continguts

Vida[modifica | modifica el codi]

Es conserven dues fonts manuscrites contemporànies que en relaten la vida: la Crònica anglosaxona, escrita per un monje anònim entre 877 i 899 i una obra commemorativa de 890. Altres històries són més tardanes i es barregen amb llegendes sobre el martiri i els miracles que se li van atribuir quan va ser venerat com a sant.

El seu origen familiar és incert: les fonts més fiables presenten Edmon com a descendent dels reis d'Ànglia de l'Est de la branca de Wuffing. Segons Abó de Fleury, venia "ex antiquorum Saxonum nobili prosapia oriundus," que sembla indicar que era d'origen estranger, potser els antics saxons del continent. Una tradició diu, però sense proves, que el seu pare era el rei Alcmund, del qual no se sap res més; a partir d'aquí es va desenvolupar una llegenda que el feia nascut a Nuremberg (Alemanya) i que va ser adoptat pel rei Æthelweard de l'Ànglia Oriental. Altres fonts el fan fill d'aquest rei Æthelweard.

El que és cert és que Athelweard morí el 854 i va ser succeït per Edmon, llavors amb catorze anys. La llegenda fa que fos elegit pels nobles i clergues de Norfolk. Es diu que va ser coronat per Sant Humbert el 25 de desembre de 855 a Burna (potser Bures St Mary, Suffolk), que era la capital del regne. Res més se'n sap del cert: Abó de Fleury diu que va ser un rei modèlic per l'equitat i la justícia dels seus actes i l'exercici de la caritat amb els necessitats, especialment orfes i vídues. També diuen les fonts que es va retirar durant un any a la torre de Hunstanton i va aprendre de cor els salms bíblics.

A partir del 865, els danesos del Gran exèrcit pagà van atacar el regne; expulsats, van envair Northúmbria i Mèrcia, i tornaren a atacar Ànglia el 869.

Mort[modifica | modifica el codi]

Els danesos van instal·lar-se a Thetford i Edmon hi presentà batalla, però els danesos, comandats pels germans Ubbe Ragnarsson i Ivar Sense Ossos, van véncer i mataren el rei Edmon. La versió popular de la història, però, va convertir Edmon en màrtir per no haver volgut renunciar a la fe cristiana i lliurar el regne als pagans. No es pot esbrinar si va ser així o no.

Segons Abó, que diu que ho havia sentit de Sant Dunstan, que havia parlat amb testimonis del fet, Edmon no va voler lluitar contra els danesos, preferint morir com a màrtir: hauria seguit l'exemple de Crist, que va prohibir a Pere de lluitar contra els jueus que venien a detenir-lo. Va ser pres al castell de Framlingham i no va voler sotmetre's a les condicions dels vencedors: la llibertat a canvi del regne. Torturat, en no voler renunciar a la fe, va ser assagetejat i decapitat, i el regne va passar a mans daneses.

La data tradicional de la seva mort és el 870; no obstant això, recerques recents la daten al 869. El lloc de la batalla també és incert: s'han proposat Hoxne, prop d'Eye, a Suffolk, 20 milles a l'est de Thetford, Dernford (Cambridgeshire) i Bradfield St Clare, prop de Bury St Edmunds.

Veneració[modifica | modifica el codi]

El cos del rei va ser sebollit a Beadoriceworth, actual Bury St Edmunds. El lloc va convertir-se en meta de pelegrinatge i va fer que s'hi originés una població al voltant. La fama del sant va fer-se universal. La data de la canonització és desconeguda, però podria haver estat al regnat d'Athelstan (924–939). La seva popularitat va ser gran: estendards que es deia que havien estat del rei eren portats per l'exèrcit anglès (a la campanya d'Irlanda, a Caerlaverock Castle (1300) o a Agincourt) i moltes esglésies li foren dedicades a Anglaterra.

Sobre la seva tomba s'aixecà l'abadia de Bury St Edmunds, una de les esglésies més grans del regne; va ser destruïda, però, el 1539, durant la Reforma protestant. La festivitat litúrgia és el 20 de novembre.

Llegendes[modifica | modifica el codi]

Quan els fidels havien recuperat el cos del rei, no en trobaven el cap; llavors cridaren al bosc: «On ets?» i la veu del rei Edmon els respongué: Her! her! her! (Aquí!), fins que la van trobar entre les potes d'un llop enorme que la protegia de les aus rapaces.

Una altra llegenda diu que Edmon, després de la batalla, es va amagar sota el pont de Goldbrook; els seus esperons daurats es reflectien a l'aigua, però, i així una parella que s'acabava de casar el va veure. Van dir-ho als danesos, que van capturar Edmon.


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Edmon d'Ànglia de l'Est