Edmund II Ironside

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Edmund II Ironside

Edmund II Ironside (~990 - 1016) fou rei d'Anglaterra, de la casa de Wessex.

Orígens[modifica | modifica el codi]

Edmund era el tercer fill del rei Etelred l'Indecís i la seva primera dona Ælfgifu. Quan la mare d'Edmund morí (cap al 1000), Etelred es tornà a casar amb Emma de Normandia, germana del duc Ricard II de Normandia. Amb ella tingué dos fills: Eduard i Alfred. Això va marcar un cert allunyament entre pare i fills, sobretot el germà més gran Æthelstan. Quan Sven de Dinamarca va envair el país el 1013, Etelred fugí a Normandia amb la seva nova família. Els germans romangueren a Anglaterra. El 1014 va morir Æthelstan i Edmund prengué el lideratge de la resistència. A la mort de Sven, Etelred tornà a Anglaterra i recuperà el tron. Edmund va desafiar el seu pare, es va casar amb Ealdgyth, vídua d'un noble opositor, i va reunir un exèrcit a les terres de l'est. Mentrestant, Canut II de Dinamarca llançà una nova invasió. Edmund es va unir al seu pare i es dirigí a la defensa de Londres, que fou assetjada pels lleials a Canut.

Representació d'Edmund contra Canut a Assandun

Edmund II, rei[modifica | modifica el codi]

Ethelred va morir el 23 d'abril de 1016 i els ciutadans de Londres va nomenar rei Edmund. Aquest va lluitar repetidament contra els danesos i va deslliurar diverses vegades el setge de Londres. Va demostrar una gran valentia i capacitat de convocatòria i es va fer mereixedor del seu sobrenom d'Ironside, braç d'acer. Però a la batalla d'Assandun, el 18 d'octubre de 1016, Edmund fou traït pel noble Eadric Streona i va perdre definitivament davant Canut. Signaren un tractat de pau mitjançant el qual es repartien el país: Wessex romania en mans d'Edmund i Canut rebia Mèrcia i Northumbria. Aquest tractat també especificava que a la mort de qualsevol d'ambdós, el supervivent quedaria com a rei únic de tot el reialme.

El destí volgué que Edmund morís el 20 de novembre del mateix 1016, amb la qual cosa hagué regnat durant només 7 mesos. Canut el succeí i envià els seus dos fills, haguts amb Ealdgyth, Eduard i Edmund, a l'exili a Suècia.

Diverses fonts apunten que la mort d'Edmund no fou natural, sinó que fou assassinat pels fills del traïdor Eadric Streona per guanyar el favor de Canut. Aquest, això no obstant, a l'aasabentar-se, va fer executar Eadric.


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Edmund II Ironside