Edoardo Mangiarotti

Medaller
Edoardo Mangiarotti
Esgrima
Jocs Olímpics
Or	Berlín 1936	Espasa equips
Or	Hèlsinki 1952	Espasa individual
Or	Hèlsinki 1952	Espasa equips
Or	Melbourne 1956	Espasa equips
Or	Melbourne 1956	Floret equips
Or	Roma 1960	Espasa equips
Plata	Londres 1948	Floret equips
Plata	Londres 1948	Espasa equips
Plata	Hèlsinki 1952	Floret equips
Plata	Hèlsinki 1952	Floret individual
Plata	Roma 1960	Floret equips
Bronze	Londres 1948	Espasa individual
Bronze	Melbourne 1956	Espasa individual
Campionats del Món d'Esgrima
Or	El Caire 1949	Espasa equips
Or	El Caire 1949	Floret equips
Or	Montecarlo 1950	Espasa equips
Or	Montecarlo 1950	Floret equips
Or	Estocolm 1951	Espasa individual
Or	Estocolm 1951	Floret equips
Or	Brussel·les 1953	Espasa equips
Or	Luxemburg 1954	Espasa individual
Or	Luxemburg 1954	Espasa equips
Or	Luxemburg 1954	Floret equips
Or	Roma 1955	Espasa equips
Or	Roma 1955	Floret equips
Plata	Piešťany 1938	Espasa individual
Plata	Estocolm 1951	Floret individual
Plata	Estocolm 1951	Espasa equip
Plata	Brussel·les 1953	Floret individual
Plata	Brussel·les 1953	Floret Equips
Plata	Luxemburg 1954	Floret individual
Plata	Filadèlfia 1958	Floret individual
Bronze	Piešťany 1938	Espasa equips
Bronze	Lisboa 1947	Floret individual
Bronze	Lisboa 1947	Espasa equips
Bronze	El Caire 1949	Floret individual
Bronze	Filadèlfia 1958	Floret equips

Edoardo Mangiarotti (Renate, 7 d'abril de 1919 - Milà, 25 de maig de 2012) fou un tirador italià, especialitzat en l'espasa i el floret. Està reconegut com el millor de tots els temps pel que fa l'espasa i un dels més destacats al floret.

Va ser entrenat des de jove pel seu pare, Giuseppe, també esgrimidor. Amb ell aprengué a lluitar amb la mà esquerra. Va guanyar al llarg de la seva carrera un total de tretze medalles olímpiques i altres vint-i-quatre als Campionats del Món, unes xifres que cap altre tirador ha pogut assolir.

Un cop retirat de l'esport contunuà lligat a l'esgrima de diverses maneres. Primer va treballar per a la Federació Italiana d'Esgrima (FIS) i després per a la Federació Internaciona d'Esgrima (FIE). També va ser periodista de la Gazzetta dello Sport i va escriure un llibre sobre l'esgrima: La Vera Scherma. A més a més, Mangiarotti va estar present en totes les edicions dels Jocs Olímpics des de 1936 sense excepcions.