Edsger Dijkstra

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Edsger Wybe Dijkstra
Edsger Wybe Dijkstra.jpg
Naixement 11 de maig de 1930
Rotterdam, Països Baixos
Mort 6 d'agost de 2002 (als 72 anys)
Nuenen, Països Baixos
Camp Informàtica
Institucions Mathematisch Centrum
Universitat de Texas a Austin
Treball(s) L'Algorisme de Dijkstra
Oposició a la utilització del GOTO
El Sistema Operatiu THE
Semàfor (Informàtica)
Premis importants Premi Turing
Associació per a la Maquinària Computacional

Edsger Wybe Dijkstra (11 de maig de 19306 d'agost de 2002); Fou un informàtic holandès. Va rebre el 1972 el Premi Turing per les contribucions fonamentals en l'àrea dels llenguatges de programació, i va ser el "Schlumberger Centennial Chair of Computer Sciences" a la Universitat de Texas a Austin des de 1984 fins a la seva mort el 2002.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Nascut a Rotterdam, Dijkstra va estudiar Física teòrica a la Universitat de Leiden però molt aviat es va adonar que estava més interessat en informàtica.

A partir del 1952 comença a treballar al Centre Matemàtic d'Amsterdam, allà augmenta la seva curiositat per la programació, conseqüentment, quan va acabar la seva carrera es va dedicar a temes relacionats amb la programació, aleshores professió no reconeguda.

El 1956, va anunciar el seu algorisme de "Camí més curt" després de haver estat treballant-hi en l'ARMAC (Automatische Rekenmachine MAthematisch Centrum) del centre matemàtic.

A principis dels 60 va aplicar la idea de l'exclusió mútua entre el teclat i la computadora. La seva idea d'exclusió mútua ha estat usada per molts processadors moderns i targetes de memòria des que el 1964 IBM el va fer servir per l'arquitectura del IBM 360

A principis del 70 se'n va als Estats Units d'Amèrica com a desenvolupador a Burroughs Corporation.

El 1972 guanyà el Premi Turing ACM.

El 1974 guanyà el AFIPS Harry Good Memorial.

A principis del 1980 anà viure a Austin (Texas).

El 1984 li van oferir una plaça a la Universitat de Texas a Austin en ciències de la Computació. Mor: 6 d'agost de 2002 a casa seva Països Baixos, després d'una llarga lluita contra el càncer.

Les veritats de Dijkstra[modifica | modifica el codi]

El 1975 va escriure How do we tell truths that might hurt?, en el qual Dijkstra planteja diverses "veritats" per a l'època.[1] Entre elles hi podem trobar:

  • Fortran –"el desordre infantil"–, ja proper als 20 anys, és desesperadament inadequat per a qualsevol aplicació de computació que tinguis al cap : és massa matusser, massa rigorós i massa costós d'usar.
  • PL1 –"la malaltia fatal"– pertany més al conjunt del problema que al conjunt de la solució.
  • És pràcticament impossible ensenyar bona programació a estudiants que han estat exposats prèviament a la programació en BASIC: com a programadors potencials han estat mutilats mentalment més enllà de qualsevol esperança de regeneració.
  • L'ús del Cobol atrofia la ment; la seva ensenyança hauria, aleshores, ser considerada com un crim.

La simplicitat és un prerequisit per la fiabilitat. (anotació feta a mà)

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Dijkstra, Edsger Wybe. «How do we tell truths that might hurt?». (18 de Juny de 1975). «Enllaç». (anglès)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]