Eduí el Bell

Gravat representant Eduí el Bell

Eduí (en anglès: Eadwig o Edwy) (941? – 1 d'octubre de 959), anomenat Eduí el Bell, va ser rei d'Anglaterra des del 955 fins la seva mort cinc anys després. Era el fill gran del rei Edmund i Elgiva, i va ser escollit per la noblesa per succeir el seu onvle Edred. El seu breu regnat va estar marcat pels conflictes amb la seva família, la baixa noblesa i l'Església.

Segons una llegenda, la seva enemistat amb l'abat de Glastonbury Sant Dunstan prové del mateix dia de la seva coronació. Eduí no s'hauria presentat al consell dels nobles, i Dunstan l'hauria anat a buscar. Al trobar-lo flirtejant amb una jove noble anomenada Ælfgifu, Dunstan se'l va emportar d'allí arrossegant-lo. Eduí s'hauria enfadat molt i va provar de perseguir Dunstan fins al seu monestir, obligant-lo a fugir a l'exili des d'on no tornaria fins la mort d'Eduí.

Arran d'aquest exili, i de d'altres abusos comesos pel rei, va començar a formar-se una facció favorable a Dunstan que donaria suport a Edgard, germà d'Eduí, per substituïr-lo. Finalment, l'any 958 i amb el suport de l'arquebisbe de Canterbury Otó, els regnes de Mèrcia i Northúmbria es rebelen i coronen al príncep Edgard.

Eduí es va enfrontar al seu germà a la batalla de Gloucester, però per evitar una guerra civil es va acordar dividir-se el regne marcant el Tàmesi com a frontera, de manera que Eduí continués regnant a Wessex i Kent al sud, mentre Edgard conservés Mèrcia i Northúmbria al nord.

Va morir amb tant sols 18 o 19 anys, de causes desconegudes. A la seva mort el seu germà va obtenir el control de tot Anglaterra.

Família

Avantpassats

16. Æthelwulf de Wessex

8. Alfred el Gran

17. Osburga

4. Eduard el Vell

18. Æthelred Mucil

9. Ealhswith

2. Edmund I d'Anglaterra

10. Sigehelm, comte de Kent

5. Edgiva de Kent

1. Eduí d'Anglaterra

3. Elgiva