Eduard Arranz Bravo

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Eduard Arranz Bravo (Barcelona, 9 d'octubre de 1941) és un pintor català.[1]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va estudiar a l'Escola de Belles Arts de Sant Jordi entre 1959 i 1962. El 1961 va realitzar la seva primera exposició individual "15 pintures d'Arranz", al Club Universitari de Barcelona, però l'exposició que el va donar a conèixer a la crítica barcelonina va ser l'organitzada per l'Ateneu barcelonès el 1962.

Entre 1968 i 1970 va formar part del grup integrat pels pintors Gerard Sala, Robert Llimós i Rafael Lozano Bartolozzi, amb qui va seguir col·laborant fins a 1982, alternant les exposicions conjuntes amb les individuals. El contacte amb aquests artistes va influir en la seva obra, inicialment abstracta, que es va aproximar a la nova figuració i al pop art.[2] Cadascú, però, continuava realitzant la seva obra pròpia.

Va intervenir juntament amb Bartolozzi en les decoracions murals de la fàbrica de curtits Tipel de Parets del Vallès (1971),[3] d'un establiment hoteler de Magalluf (1973), de la façana de l'edifici del Centre Internacional de Fotografia de Barcelona (1978) i de la casa de Camilo José Cela a Mallorca (1979), així com en les exposicions celebrades a la galeria Bleu d'Estocolm (1971), a la que van presentar la seva sèrie Tauromàquia, i "Dibuixos i escultures en marbre", a la sala Gaspar de Barcelona (1973, 1977 i 1979), a la galeria Vandrés de Madrid (1975 i 1980) i al saló del Tinell de Barcelona (1979): "Mides universals". També van muntar happenings, van crear llibres, escultures i acoblaments en fusta.

El 1981 va exposar per primera vegada en solitari. El 1982 va presentar a la galeria Miguel Marcos de Saragossa la seva sèrie Abraçades i el 1983 va realitzar una exposició antològica de la seva obra a la sala Gaspar de Barcelona.

Entre 1986 i 1988 va dur a terme la sèrie de litografies La Casa, va pintar la dels Pantocràtor, i es va ocupar de la direcció artística de les pel·lícules de Jaime Camino El balcó obert i Llums i ombres.

Ha pres part en el VIII Saló de Maig (antic Hospital de la Santa Creu de Barcelona, 1964) i en les exposicions Mostra d'Art Nou (MAN), Barcelona 1971; Picasso 90 (Museu del Louvre, 1971), Experiències conceptuals (Escola Eina de Barcelona, 1971-72), Miró 80 (Mallorca 1973-74), Artistes de Catalunya. Entre el Dau al Set i els conceptuals (Santillana del Mar, 1974), 15 anys de la Casa del segle XV (Segòvia, 1978), Els artistes i el seu pas per Eina (galeria Tretze de Barcelona, 1980) i Mosaic 1983 (Madrid), entre d'altres.

Entre 1986 i 1988 va exposar en diverses ciutats espanyoles i estrangeres, com Madrid, Amsterdam, París i Rio de Janeiro. El 1989 va presentar una exposició de l'obra dels seus últims tres anys al Museu d'Art Modern de Sao Paulo i una mostra antològica al Palau Robert de Barcelona.

Ha participat també en la XXXIX Biennal Internacional d'Art de Venècia de 1980 i ha rebut diversos premis. És autor de peces escultòriques de marbre, bronze i ceràmica, alguna de les quals va presentar a la sala Gaspar de Barcelona el 1983. La seva obra en bronze L'acodillora(1985) es troba a la rambla de L'Hospitalet de Llobregat.

Ha obtingut entre altres premis el de la II Biennal Internacional de l'Esport, el premi de figura de la Biennal Estrada Saladich, i el premi de dibuix Inglada-Guillot. La seva obra figura al Museu d'Art Contemporani de Madrid, al Museu de Belles Arts de Vitòria, al Museu de Sao Paulo, al Museu de Belles Art de Sevilla i al Museu d'Art Modern de Nova York.

Obra[modifica | modifica el codi]

La seva obra, figurativa en els seus inicis i neofigurativa a partir del 1967, intenta representar l'home actual amb els seus problemes, les seves pors, la seva solitud, les seves angoixes i les seves repressions.

Exposicions rellevants[modifica | modifica el codi]

llista incompleta:

  • 2009- Arranz-Bravo, recorregut per la passió. Pintura, escultures i gravats.[4]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Tharrats, Joan Josep. Cent Anys de Pintura a Cadaqués. Barcelona: Parsifal Edicions, 2007. ISBN 978-84-95554-27-7. 
  2. «Eduard Arranz i Bravo». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Garrut Romá, José María. Dos siglos de pintura catalana, XIX y XX (en castellà). Ibérico Europea de Ediciones, 1974, p. 542. ISBN 8425602513. 
  4. «L'Àrea de cultura de la Diputació de Barcelona ofereix als municipis dues noves exposicions de Arranz Bravo i Joan Josep Tharrets». Bonart [Girona], núm. 114, abril 2009, p.25. ISSN: 1885-4389.