Eduard Dietl

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Eduard Dietl
Eduard Dietl
Naixement 21 de juliol de 1890
Baviera Bad Aibling, Baviera
Mort 23 de juny de 1944 (als 53 anys)
Estíria Prop de Rettenegg, Estíria
Període en actiu 1910–1944
Lleialtat Imperi Alemany Imperi alemany (fins a 1918)
Germany República de Weimar (fins a 1933)
Alemanya nazi Alemanya Nazi
Arma/servei Marina Imperial Alemanya Exèrcit Imperial Alemany
Exèrcit de la República de Weimar Reichswehr
Wehrmacht Heer
Rang Generaloberst Generaloberst
Comandaments 3a Divisió de Muntanya
20è Exercit de Muntanya
Batalles/guerres

I Guerra Mundial
II Guerra Mundial:

Condecoracions Creu de Cavaller de la Creu de Ferro amb Fulles de Roure i Espases


Eduard Dietl (21 de juliol de 1890 – 23 de juny de 1944) va ser un general alemany de la Segona Guerra Mundial, guardonat amb la Creu de Cavaller de la Creu de Ferro amb Fulles de Roure i Espases. Va ser el primer soldat alemany en rebre les Fulles de Roure, després de la Batalla de Narvik.[1]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Eduard Dietl era fill d'un funcionari de finances bavarès.[2] El 1909, en la seva segona temptativa d'allistar-se al 5è Regiment d'Infanteria Bavaresa, va ser admès com a oficial cadet. Després d'estudiar a la Kriegschule de Munic, va rebre el rang de Leutnant a l'octubre de 1911. A l'octubre de 1915 va ser promogut a Oberleutnant, servint com a comandant de companyia al seu regiment. Al març de 1918 va ser promogut a Hauptmann. Durant la I Guerra Mundial va lluitar al Front Occidental, sent ferit en quatre ocasions, rebent la Creu de Ferro de 1a classe. El 1919 s'afilia al DAP i al Freikorps de Franz Ritter von Epp.

Durant la II Guerra Mundial, Dietl comandà la 3a Divisió de Muntanya, participant en la invasió alemanya de Noruega el 9 i 10 d'abril de 1940. La major part de la seva divisió va desembarcar a Narvik des d'una flota de 10 destructors comandada pel Comodor Friedrich Bonte el 9 d'abril de 1940. Les forces navals britàniques, encapçalades pel cuirassat HMS Warspite, destruïren els 10 destructors que havien traslladat les tropes de Dietl i intentaren reconquerir la ciutat, però els muntanyers de Dietl es retiraren als turons i posteriorment reconqueririen la ciutat quan els britànics van abandonar els seus esforços a Noruega a causa de l'èxit alemany al front occidental.

Nazi convençut i un dels generals favorits de Hitler, va ser el primer soldat alemany en rebre, el 19 de juny de 1940, les Fulles de Roure per a la seva Creu de Cavaller de la Creu de Ferro.

Posteriorment, Dietl comandà les tropes alemanyes a Noruega i a la Finlàndia septentrional i a l'Europa Oriental, ascendit fins al rang de Generaloberst, comandant el 20è Exèrcit de Muntanya al Front Nord-Oriental, on els resultats de la campanya àrtica alemanya van ser decebedors. El 23 de juny de 1944, el Ju 52 que traslladava a Dietl, als generals Thomas-Emil von Wickede, Karl Eglseer i Franz Rossi, i a 3 passatgers més va estavellar-se prop de Rettenegg, Estíria (Àustria), sense que hi hagués supervivents.

Dates de promoció[modifica | modifica el codi]

Condecoracions[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Kemp, Anthony. German Commanders of World War II. Londres: Osprey, 1982. ISBN 0-85045-433-6. 
  2. Williamson, Gordon; McGregor, Malcolm. German Commanders in World War II (1). Londres: Osprey publishing. ISBN 1-84176-596-1. 
  3. 3,0 3,1 3,2 Scherzer 2007, p. 272.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Eduard Dietl Modifica l'enllaç a Wikidata

Per llegir més[modifica | modifica el codi]

  • Berger, Florian (2000). Mit Eichenlaub und Schwertern. Die höchstdekorierten Soldaten des Zweiten Weltkrieges. Selbstverlag Florian Berger. ISBN 3-9501307-0-5. (alemany)
  • Fellgiebel, Walther-Peer (2000). Die Träger des Ritterkreuzes des Eisernen Kreuzes 1939-1945. Friedburg, Germany: Podzun-Pallas. ISBN 3-7909-0284-5. (alemany)
  • Schaulen, Fritjof (2003). Eichenlaubträger 1940 - 1945 Zeitgeschichte in Farbe I Abraham - Huppertz. Selent, Germany: Pour le Mérite. ISBN 3-932381-20-3. (alemany)
  • Scherzer, Veit (2007). Die Ritterkreuzträger 1939–1945 Die Inhaber des Ritterkreuzes des Eisernen Kreuzes 1939 von Heer, Luftwaffe, Kriegsmarine, Waffen-SS, Volkssturm sowie mit Deutschland verbündeter Streitkräfte nach den Unterlagen des Bundesarchives. Jena, Germany: Scherzers Miltaer-Verlag. ISBN 978-3-938845-17-2. (alemany)
  • Helden der Wehrmacht - Unsterbliche deutsche Soldaten. München, Germany: FZ-Verlag GmbH, 2004. ISBN 3-924309-53-1. (alemany)


Precedit per:
Ningú
Comandant de la 3. Gebirgs-Division
1 de maig de 1938 – 14 de juny de 1940
Succeït per:
General der Gebirgstruppen Julius Ringel
Precedit per:
Ningú
Comandant del Gebirgs-Armeekorps Norwegen
14 de juny de 1940 – 15 de gener de 1942
Succeït per:
Generalfeldmarschall Ferdinand Schörner
Precedit per:
Generaloberst Nikolaus von Falkenhorst
Comandant del Lappland Armee
15 de gener de 1942 – 20 de juny de 1942
Succeït per:
redenominat com 20. Gebirgs-Armee
Precedit per:
Ningú
Comandant del 20. Gebirgs-Armee
20 de juny de 1942 – 23 de juny de 1944
Succeït per:
Generaloberst Dr. Lothar Rendulic