Eduard Ferrés i Puig

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Eduard Ferrés i Puig
Dades biogràfiques
Nom Eduard Ferrés i Puig
Nascut el 20 d'agost de 1872
Nascut a Vilassar de Mar
Mort el 24 de juny de 1928 (als 55 anys)
Mort a Barcelona
Obra
Principals edificis

Eduard Ferrés i Puig (Vilassar de Mar, 1872[1] - Barcelona, 1928) fou un arquitecte modernista i noucentista titulat per la Universitat de Barcelona el 31 de juliol de 1897.[2] Premi d'Arquitectura de la Ciutat de Barcelona el 1915. Fou caricaturista de ¡Cu-Cut!, amb el pseudònim de «Feréstech». Té dedicada una avinguda a Vilassar de Mar i un carrer a Canet de Mar.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Neix a Vilassar de Mar el dia 20 d'agost de 1872 a ca la Duana,[3] en el sí d'una família naviliera. Fill d'Eduard Ferrés i Viada i d'Elvira Puig i Mir. Cursà els primers estudis al Col·legi Nàutic Mercantil de Vilassar de Mar regentat per la família Monjo. Estudià també al col·legi Valldemia de Matarò i el 1890 va assolir el grau de batxiller. Seguidament ingressà a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona i el 30 de juliol de 1897 va rebre el títol d'arquitecte. El 25 d'agost del mateix any l'ajuntament de Vilassar de Mar li encarregà el projecte d'apliació del cementiri municipal que fou ajornat. El 26 d'abril de 1898 fou nomenat arquitecte municipal de Mataró. I el mateix any director de l'Escola d'Arts i Oficis de la mateixa ciutat, on impartirà classes de modelat i construcció, també és nomenat cap dels bombers de la ciutat.

A la tardor de 1899 fa un viatge d'estudis a París, de dos mesos de duració, on visita les obres de l'Exposició Universal. El 1901 és nomenat arquitecte municipal de Premià de Mar i el 1902 també de Vilassar de Mar. Són d'aquests anys els esgrafiats de la casa de la vila de Vilassar de Mar, parcialment desapareguts, i la portalada del cementiri municipal.

El 1902 és quan estableix relació amb el constructor Miró i Trepat, després "Construcciones y Pavimentos", d'aquesta societat ell en serà el director artístic i l'impulsor. I, a través d'aquesta empresa, serà l'introductor de l'ús del formigó armat a Catalunya. És d'aquesta època quan va construir, a Castellar de N'Hug i en col·laboració amb l'arquitecte Lluís Homs, el seu cunyat (casat amb Maria Ferrés i Puig), el xalet del Clot del Moro (1904).Xalet situat al costat de la fàbrica Asland, on va realitzar diversos edificis industrials i residencials, inspirats en la Secessió de Viena i, en alguns casos, en l'arquitectura de Victor Horta, amb una interpretació molt personal. Xalet que no s'ha de confondre amb el de les mines del Catllaràs obra de Gaudí i situat a la matiexa zona (La Pobla de Lillet).

Es casà amb Pepita Puig i Riera el 24 d'abril de 1904, la seva esposa era filla d'un important industrial tèxtil de Premià de Mar. La parella s'establí a Mataró (al carrer Lepanto) i tingueren un total de quatre fills: Elvira, Joan de Mata, Vicenç i Eduard. El viatge de noces els portà per França, Itàlia, Suïssa, Alemanya i Bèlgica. Viatges que posteriorment anirà repetint en solitari per negocis.

A primers de 1905 el Reial Club de Regates de Barcelona li encarrega el projecte de la seva seu social al port de Barcelona, edifici que no es construirà per dificultats de finançament. El mateix any pendrà part en el concurs del projecte de la Gran Via de Madrid. L'any 1907 va a Brussel·les, amb Miró i Trepat, on contacta amb el promotor Marquet per a qui acavarà construint el Palace Hotel de Madrid i l'Hotel Ritz de Barcelona després de llargues negociacions durant l'any 1910.

Per l'abril assisteix a la inauguració de la Gran Via de Madrid i s'entrevista amb Alfons XIII en la presentació que va fer del projecte al palau reial. De fet, amb el rei, ja es coneixien des de l'octubre de 1908 quan aquest visità Barcelona i donà suport al projecte del Reial Club de Regates. En aquella ocasió Ferrés s'embarcà amb la família reial per observar les obres del port i mostrar l'emplaçament del Club. Al novembre del mateix any tornaren a coincidir, aquesta vegada a Canet de Mar, d'on era arquitecte municipal i on el rei féu la inauguració de l'escorxador municipal.[4]

Durant tot l'any 1911 alterna la seva residència entre Madrid i Barcelona per tal de poder controlar les obres de l'Hotel Palace, que ja estaven en marxa. El 1912 fa el projecte per al Sevilla Palace Hotel i també reb la proposta de fer un gran hotel a Sant Petersburg que quedarà abortada per la Primera Guerra Mundial. A l'agost del 1914 presenta el projecte de reforma de les cases que conformaran el Palau Maricel. Palau de Sitges que construí conjuntament amb l'enginier Miquel Utrillo i Morlius que havia rebut l'encàrreg del milionari americà Charles Deering.[5]

L'any 1915 obté el Premi d'Arquitectura de la ciutat de Barcelona pel seu edifici de la gran ferreteria de Can Damians, al carrer Pelai. Edifici que poseriorment va ser ocupat pels magatzems "El Siglo".[6] Un altre edifici molt conegut a Barcelona, que ell va fer en aquells anys, va ser l'Hotel Ritz. Les gestions les va iniciar el 1917 quan estudià els interiors del Ritz de Madrid per tal d'aconseguir un estil uniforme. Hotel que s'inaugurà el 1919.

A finals del mateix any va a Lisboa on fa contacte amb Fauso de Figueiredo, que li encarrega diversos treballs. S'establirà en aquella ciutat i la seva família residirà durant l'estiu a Estoril on projectarà el Gran Casino.

El 1922 és nomenat director general de les obres de l'Exposició Internacional de Barcelona del 1929 on dirigirà la construcció del palau de la Indústia a Montjuïc i organitzarà la Fira Internacional del Moble i la Decoració el 1923. Dimitirà d'aquest càrrec l'abril de l'any 1924.

Entre 1926 i 1928 projecta per a Mataró els grups de cases barates El Palau i Goya. Així igualment, a Madrid, la "Cooperativa de Empleados del Estado, Provincia i Municipio" li encarrega la construcció dels seus habitatges dels carrers Alcántara, Padilla, Fernádez de la Hoz, Viriato Lafuente, Cruz del Rayo i Manzanares. Inicia, també, l'ordenació de la Ciutat Universitària de Madrid.

El 23 de juny de 1928, mentre era a Madrid, va caure greument malalt d'una broncopneumònia. Ràpidament se'l traslladà a Barcelona on morí, el dia següent, al seu domicili del carrer Pau Claris número 75 de Barcelona.

Obres[modifica | modifica el codi]

Barcelona[modifica | modifica el codi]

Any Nom Ubicació Descripció Estat Foto
1909 Magatzem F. Sangrà C/ Rosselló Primera obra en formigó armat a Catalunya.[7] ?
1911 Carrocerías Farré C/ Aragó, 179 Desaparegut
1911 Xalets Ferrer Vidal Güell C/ Muntaner, ?
1912 Casa Joan Miró Gran Via, 493 i 495 Edifici de doble escala amb clara tendència noucentista tot i mantenir algun detall d'estils anteriors com les garlandes sobre les portes i la balconada del primer pis en traceria. Correcte Casa Joan Miró
1912 Casa Ignasi Coll Gran Via, 461 D'estil noucentista amb una façana canviant cada dos pisos creant un mostrari de solucions estilístiques: galeries simètriques o una central, balcons rodons o angulats, galeria porticada. Al costa de l'entrada manté un esgrafiat floral minimalista. Correcte Gran Via, 461
1912 Casa Joana Coll Gran Via, 481 Casa de veïns d'estil noucentista on l'arquitecte realitzà una composició de façana atípica amb galeria a l'entresòl i primer pis i balcó porticat a la resta. La planta baixa ha estat totalment reformada. Correcte Casa Joana Coll
1913 Casa Francesc Coll o casa Aguadé[8] Gran Via, 464[9] Casa de veïns d'estil noucentista amb molts signes d'incipient art déco. La façana que ocupa tot un xamfrà de l'Eixample combina diverses formes i solucions com era costum en aquest autor, tot mantenint una sòbria simetria. Correcte Casa Francesc Coll
1913 Tallers de la Unión de Fotograbadores Calàbria, 107-111 Nau industrial d'un estil sobri, amb algun tret proper al déco. Ha estat reconvertit en un aparcament públic. Correcte Tallers de la Unión de Fotograbadores
1914 Casa Lluís Ferrer Vidal Pg. de Gràcia, 114 Casa de veïns amb un tractament diferenciat de la façana segons la planta. L'entresòl el va plantejar com una extensió dels aparadors de la planta baixa, el primer amb una galeria semicircular amb grans finestrals i la resta amb balcons balustrats. Molt bo Casa Lluís Ferrer Vidal
1914 Torre Miró C/ Escoles Pies, ?
1914 Casa Josep Farré Pl. Letamendi, 36 Casa de veïns. D'un discret noucentisme, encara conserva elements decoratius modernista. A diferència d'edificis anteriors, manté una estructura molt homogènia a la façana amb reduïda galeria a l'entresòl. Molt bo
1914 Xalet Luis Susaeta C/ St. Lluís de Sarrià ?
1915 Magatzems Damians C/ Pelai, 54 Els magatzems Damians, posteriorment es varen anomenar "El Siglo", varen ser fets en col·laboració amb Lluís Homs i Ignasi Mas i Morell. Varen guanyar el premi de comerços al concurs anual d'edificis artístics de l'Ajuntament de Barcelona.

Els canvis de propietat els han transformat molt per a adaptar-los al comerç.

Correcte Magatzems Damians
1915 Xalet Artigas C/ Muntaner, 529 Desaparegut
1916 Clínica del Dr. Raventós C/Provença, 283 Edifici d'estructura pròpia d'un equipament no residencial. En l'actualitat l'ocupa el col·legi "la Merced" Regular
1918 Hotel Palace Barcelona (antic Hotel Ritz) Gran Via, 668 Edifici hoteler d'estil neoclàssic construït al lloc on s'ubicava el teatre Gran Via, obra de Joaquim Raspall. Molt bo Antic Hotel Ritz
1922 Pg. de Gràcia, 9 Casa de veïns. ?
1925 Magatzems "Anglo Española de Electricidad" Gran Via, 525 Edifici industrial que ocupava tot el xamfrà de la Gran Via amb el carrer d'Urgell. Va ser la seu de l'empresa Anglo a partir de la seva construcció i fins el seu enderrocament. L'empresa Anglo va ser creada el 1880 per un enginyer anglès resident a Barcelona anomenat George St. Noble, i va participar en l'electrificació de l'Exposició Universal de 1888 i de l'Hotel Internacional. Als anys 1960 va obtenir gran popularitat al comercialitzar electrodomèstics com ràdios i televisors. El 1974 va ser comprada per la japonesa Panasonic.[10] Enderrocat el 1994[11]
1926 Casa Comtessa de Brias Pg. de Gràcia, 89-91 Ampliació d'una casa de veïns. Correcte Casa Comtessa de Brias

Canet de Mar[modifica | modifica el codi]

Any Nom Ubicació Descripció Estat Foto
1908 Escorxador municipal Actual seu de la policia local. Correcte
1909 Panteó Busquets Cementiri municipal Del més pur estil Sezession amb escultures d'Alfons Juyol. Molt bo Panteó Busquets
1909 Passeig de la Misericòrdia Urbanització. Correcte Passeig de la Misericòrdia
1910 Vil·la Flora[12] Riera Gavarra, s.n. Casa d'estiueig encàrrec de Ramiro Busquets, un terratinent i industrial. L'obra és d'estil modernista elegant i amb gran cura pels detalls, com els esgrafiats interiors i la forja de les baranes. Molt bo Vil·la Flora
1910 Sis fonts i glorieta. Pla de les fonts. Sis sortides d'aigua de la mina Busquets i una glorieta. Formaven part de l'horta de la família Busquets. Actualment es troben en diversos espais públics, ja que en urbanitzar el sector es van respectar i integrar en la nova trama de carrers. Correcte
1911 Can Alsina Riera Buscarons cantonada C/ Abell Excel·lent mansió entre mitgeres al cor de la vila de Canet tractada amb un aire general modernista però amb força detalls d'un noucentisme ja molt evolucionat com els esgrafiats o les baranes de forja. Molt bo Can Alsina
1911 Fàbrica Busquets ? ?

Castellar de n'Hug[modifica | modifica el codi]

Any Nom Ubicació Descripció Estat Foto
1904 Xalet Clot del Moro Xalet del director de la fàbrica Asland. En runes.

Lisboa[modifica | modifica el codi]

Any Nom Ubicació Descripció Estat Foto
1920 Gran Hotel Rua Araujo ?
1920 Gran Hotel de Lisboa ?

Madrid[modifica | modifica el codi]

Any Nom Ubicació Descripció Estat Foto
1911 -1912 Hotel Palace Plaça de las Cortes, 7 George Marquet, propietari dels hotels Palace, va intentar establir-se a la ciutat de Madrid comprant l'Ritz. Al negar-se els propietaris va decidir la construcció del seu propi. Molt bo Hotel Palace de Madrid
1927-1929 Colònia Cruz del Rayo C/ Príncipe de Vergara Ciutat jardí de 300 habitatges unifamiliars de diferents tipus ordenats en carrers i places amb: guarderia, central telefònica i grup escolar. ?
1927-1930 Colònia de los Infantes Ribera del Manzanares Ciutat jardí de 200 habitatges amb totes les infraestructures de clavegueram, electrificació, carrers i arbrat. ?
1928 Ciudad Universitaria Direcció de l'ordenació urbanística. ?

Mataró[modifica | modifica el codi]

Any Nom Ubicació Descripció Estat Foto
1901 Vil·la Isabel Llorens ?
1901 Parc de bombers Restauració. ?
1902 Habitatge propi C/ Lepant, 82 Regular
1902 Casa Cabot C/ Churruca ?
1903 Hospital de St. Jaume Reforma i ampliació. ?
1916 Clínica l'Aliança C/ Lepant, 13 Façana amb esgrafiats. Correcte
1924 Grup El Palau ?
1926 Grup Goya Rda. Prim, Cases barates. ?

Sant Adrià de Besòs[modifica | modifica el codi]

Any Nom Ubicació Descripció Estat Foto
1912 Energia Elèctrica de Catalunya Fàbrica amb els xalets del director, porter, magatzems, garatges, oficines i tallers. ?

Vilassar de Mar[modifica | modifica el codi]

Any Nom Ubicació Descripció Estat Foto
1899 Can Bassa [9] C/ St. Pau, 3-4 Casa de dos cóssos de planta semi-soterrani i pis. La façana és decorada amb importants grups escultòrics i rematada per una torreta. S'han perdut els pinacles de pedra, que remataven la façana, i la barana esculturada de l'escala, que porta des del pati a la planta noble. Correcte Can Bassa
1902 La Sènia del Rellotge [9] Av. Eduard Ferrés, 31 Actual seu del Museu Municipal de la Marina de Vilassar de Mar. Casa de pagès de planta baixa pis i golfes. De cinc cóssos dels quals els dos dels extrems només són de planta baixa. A la façana hi destaca un gran rellotge amb un grup escultòric. Correcte La Sènia del Rellotge
1902-1908 Portalada del Cementiri [9] Av. Montevideo, s.n. En destaquen els grups escultòrics, fets per Alfons Juyol, i la reixa de forja feta per Joan Casanovas. Correcte Portalada del cementiri
1902 Can Pau Jover [9] C/ St. Pau, 2 Casa de cós amb semi-soterrani i dos pisos, ornamentada amb rajola i trencadís. Correcte Can Pau Jover
1903 Reformes a l'antic Ajuntament. Camí Ral, 30 Actual seu del Museu Monjo de Vilassar de Mar. Antic hostal (s. XVIII), acollí l'Ajuntament fins a la construcció de l'edifici actual. Eduard Ferrés hi decorà la façana amb esgrafiats. Només es conserven els esgrafiats de la façana de llevant. Antic ajuntament Vilassar de Mar
c.1905 Fàbrica de can Nyol C/ St. Ramon, 100 Fàbrica dels Srs. Casanovas. A l'urbanitzar tot l'antic solar de la fàbrica es va deixar la façana intacta que encara es pot veure. Té decoració ceràmica. Correcte Fàbrica de can Nyol
1908 Urbanització del carrer Sant Joan. C/ St. Joan La reforma feta per Eduard Ferrés desaparegué al convertir el carrer en peatonal, no tenia cap element gaire destacable però fou una bona solució urbanística. Desapareguda
1908 Panteó Roig. Cementiri municipal.
1916 Can Matamala[9] C/ St. Pau, 7 Casa de cós de planta baixa i dos pisos. De la façana, ornamentada amb rajola blanca, en destaca la gran tribuna. Correcte Can Matamala
1916 Casa pròpia C/ St. Pau, 17 Casa de cós de planta baixa i dos pisos. De la façana en destaca la decoració vegetal estilitzada i els grans finestrals de segon pis que donaven llum a l'estudi de l'arquitecte. Correcte Casa Ferrés i Puig
1917 Quatre xalets C/ Sta. Rosa de Lima, 35-41 Quatre xalets unifamiliars aparellats amb jardí. Serviren de model per a la "Colonia de la Cruz del Rayo" de Madrid. Correcte Xalets Sta. Rosa de Lima
1918 Panteó Casanovas[13] Cementiri municipal. Panteó de caire molt simple on només destaca una figura de dona asseguda. Aquesta escultura és atribuïda a Enric Clarasó i Daudí. Correcte. Panteó Casanovas
1919 Xalets d'en Lladó C/ Colom, 38-48 Set cases, de planta baixa, en filera amb jardins al davant i al darrera. De la façana destaquen les cornises amb decoració vegetal. Correcte Xalets d'en Lladó
1922 Can Joaquim Jover C/ St. Magí, 16 Casa de cós de planta baixa i dos pisos, la façana és decorada amb motius vegetals estilitzats. Correcte Can Joaquim Jover
1925 "Passeig de les palmeres" C/ St. Pau i Camí Ral Urbanització i reordenació de l'antic Camí Ral i prolongació del mateix tot creant un passeig de 900 metres. Aquest passeig va desaparèixer amb l'ampliació a quatre carrils de la carretera N-II. Desaparegut
1925 Can Nyol Gran C/ Montserrat, 7-9 Casa de tres cóssos amb planta baixa i dos pisos. Era l'habitatge particular dels propietaris de la fàbrica de can Nyol, els Srs. Casanovas. Correcte Can Nyol Gran

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Ferrés 1997, p. 21.
  2. «Llista de Arquitectos Españoles» (en castellà). Anuario Arquitectos de Cataluña, 1900, pàg. 306 [Consulta: 8 setembre 2013].
  3. Bas 2003, p. 79
  4. Ferrés 1997, p. 112
  5. Ferrés 1997, p. 110
  6. Bas 1997, p. 74
  7. Fitxa edifici Sangrà a l'arxiu històric del COAC
  8. Fitxa Casa Aguadé a COAC
  9. 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 9,5 Eduard Ferrés a "El poder de la palabra"
  10. Tortella, Teresa. A Guide to Sources of Information on Foreign Investment in Spain. 1780-1914 (en anglès), 2000, p. 39. 
  11. COAC
  12. Fitxa de Vil·la Flora a l'ajuntament de Canet
  13. Serrano 2009, p.208

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Eduard Ferrés i Puig
  • «Glossari d'artistes». A: El Modernisme. Vol 2. Barcelona: Ed. Olimpíada Cultural i Lundwerg, 1990. ISBN 84-87647-006. 
  • Ferrés Padró, Xavier. Eduard Ferrés i Puig : Arquitecte. Vilassar de Mar: La Comarcal Edicions, 1997. ISBN 84-606-2808-6. 
  • Novell Andinyac, Feliu. «Eduard Ferrés i Canet de Mar». Àmbit [Canet de Mar], núm. 29, agost 1998, p. 19.
  • Serrano Méndez, Alexis. «El cementiri de Vilassar de Mar, aproximació històrica i valors artístics». III Trobada d'entitats de recerca local i comarcal del Maresme : El patrimoni funerari al Maresme [Vilassar de Mar], 14 novembre 2009, p. 193.
  • Bas Macià, Damià. Carrers i gent de Vilassar de Mar : Qui és qui a la nomenclatura urbana. Vilassar de Mar: L'autor, 1997. 
  • Bas Macià, Damià. Galeria de penja-ases : Motius dels vilassarecs de mar. Vilassar de Mar: L'autor, 2003.