Eduard II d'Anglaterra

Eduard II d'Anglaterra
Representació d'Eduard II del s. XIX
Rei dels anglesos Senyor d'Irlanda
Regne 7 de juliol, 1307-20 de gener de 1327
Precedit per	Eduard I d'Anglaterra
Succeït per	Eduard III d'Anglaterra
Naixement	25 d'abril, 1284
Defunció	21 de setembre, 1327
Dinastia	Plantagenet
Pare	Eduard I d'Anglaterra
Mare	Elionor de Castella

Eduard II, nascut a Caernarvon (País de Gal·les) el 25 d'abril de 1284 i mort a Berkeley (Gloucester) el 21 de setembre de 1327, fou rei d'Anglaterra des de 1307 fins 1327.

La seva política d'ignorar la noblesa en favor de favorits sense llinatge li va fer guanyar molts opositors, i acabà portant a la seva deposició, empresonament i assassinat.

Biografia

Fill d'Eduard I d'Anglaterra i d'Elionor de Castella i Lleó, Eduard fou el primer príncep anglès a dur el títol de Príncep de Gal·les, el qual fou formalitzat pel Parlament, reunit a Lincoln el 7 de febrer de 1301.

En el govern del regne, Eduard II sempre va negligir la noblesa confiant en favorits d'origen humil, cosa que va generar una forta inestabilitat política, la qual va agreujar-se després del fracàs de l'intent d'invasió d'Escòcia (1314) i de les derrotes de Bannockburn i de Blackmore (1321).

El setembre de 1326, la reina Isabel, muller d'Eduard II i germana de Carles IV de França, comptant amb l'ajuda del seu amant Roger Mortimer va dirigir una invasió d'Anglaterra contra la qual el rei no va poder lluitar; així, el 16 de novembre, Eduard II fou capturat per Enric de Lancaster, noble partidari de la reina.

Tomba d'Eduard II a la catedral de Gloucester.

Estant Eduard II empresonat, la reina i Mortimer convocaren el Parlament, el qual acabà demanant l'abdicació del rei. La renúncia d'Eduard II fou anunciada el 24 de gener de 1327, i el rei va viure en reclusió fins que, el 21 de setembre de 1327, fou assassinat al castell de Berkeley.

Després de la mort d'Eduard la corona passà al seu fill Eduard III. El govern de la reina i Mortimer no va durar: quan Eduard III va assolir la majoria d'edat, va fer executar Mortimer (acusant-lo, entre altres, de l'assassinat del seu pare) i va fer que la seva mare es retirés de la vida pública.

Família

Avantapassats

Gravat del s. XVII. Sota el retrat, es representa l'assassinat d'Eduard.

16. Enric II d'Anglaterra

8. Joan d'Anglaterra

17. Elionor d'Aquitània

4. Enric III d'Anglaterra

9. Isabel d'Angoulema

2. Eduard I d'Anglaterra

20. Alfons II de Provença

10. Ramon Berenguer V de Provença

5. Elionor de Provença

22. Tomàs I de Savoia

11. Beatriu de Savoia

1. Eduard II d'Anglaterra

24. Ferran II de Lleó

12. Alfons IX de Lleó

25. Urraca de Portugal

6. Ferran III de Castella

26. Alfons VIII de Castella

13. Berenguera de Castella

27. Leonora d'Anglaterra (filla de 16)

3. Elionor de Castella

7. Joana de Dammartin

Núpcies i descendents

Es va casar amb Isabel de França del 25 de gener de 1308, filla del rei Felip IV de França o Joana de Navarra. Amb només 12 anys al moment del matrimoni, Isabel s'acabaria convertint en la gran enemiga d'Eduard i es guanyaria el nom de "la lloba de França".

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Eduard II d'Anglaterra

La parella tingué quatre fills:

• Eduard de Windsor (1312-1377), futur rei Eduard III d'Anglaterra
• Joan d'Eltham (1316-1336)
• Elionor de Woodstock (1318-1355), futura esposa del comte Reinoud de Guelders.
• Joana de la Torre (1321-1362), futura esposa del rei David II d'Escòcia.