Eduard II d'Anglaterra

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca


Eduard II d'Anglaterra
Eduard II d'Anglaterra
Representació d'Eduard II del s. XIX

Rei dels anglesos
Senyor d'Irlanda
7 de juliol, 1307-20 de gener de 1327 –  
Precedit per Eduard I d'Anglaterra
Succeït per Eduard III d'Anglaterra
Dades biogràfiques
Naixement 25 d'abril, 1284
Defunció 21 de setembre, 1327
Dinastia Plantagenet
Pares Eduard I d'Anglaterra
Elionor de Castella

Eduard II, nascut a Caernarvon (País de Gal·les) el 25 d'abril de 1284 i mort a Berkeley (Gloucester) el 21 de setembre de 1327, fou rei d'Anglaterra des de 1307 fins a 1327.

La seva política d'ignorar la noblesa en favor de favorits sense llinatge li va fer guanyar molts opositors, i acabà portant a la seva deposició, empresonament i assassinat.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Fill d'Eduard I d'Anglaterra i d'Elionor de Castella i Lleó, Eduard fou el primer príncep anglès a dur el títol de Príncep de Gal·les, el qual fou formalitzat pel Parlament, reunit a Lincoln el 7 de febrer de 1301.

En el govern del regne, Eduard II sempre va negligir la noblesa confiant en favorits d'origen humil, cosa que va generar una forta inestabilitat política, la qual va agreujar-se després del fracàs de l'intent d'invasió d'Escòcia (1314) i de les derrotes de Bannockburn i de Blackmore (1321).

El setembre de 1326, la reina Isabel, muller d'Eduard II i germana de Carles IV de França, comptant amb l'ajuda del seu amant Roger Mortimer va dirigir una invasió d'Anglaterra contra la qual el rei no va poder lluitar; així, el 16 de novembre, Eduard II fou capturat per Enric de Lancaster, noble partidari de la reina.

Tomba d'Eduard II a la catedral de Gloucester.

Estant Eduard II empresonat, la reina i Mortimer convocaren el Parlament, el qual acabà demanant l'abdicació del rei. La renúncia d'Eduard II fou anunciada el 24 de gener de 1327, i el rei va viure en reclusió fins que, el 21 de setembre de 1327, fou assassinat al castell de Berkeley.

Després de la mort d'Eduard la corona passà al seu fill Eduard III. El govern de la reina i Mortimer no va durar: quan Eduard III va assolir la majoria d'edat, va fer executar Mortimer (acusant-lo, entre altres, de l'assassinat del seu pare) i va fer que la seva mare es retirés de la vida pública.

Família[modifica | modifica el codi]

Avantapassats[modifica | modifica el codi]

Gravat del s. XVII. Sota el retrat, es representa l'assassinat d'Eduard.
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
16. Enric II d'Anglaterra
 
 
 
 
 
 
 
8. Joan d'Anglaterra
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
17. Elionor d'Aquitània
 
 
 
 
 
 
 
4. Enric III d'Anglaterra
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
9. Isabel d'Angoulema
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
2. Eduard I d'Anglaterra
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
20. Alfons II de Provença
 
 
 
 
 
 
 
10. Ramon Berenguer V de Provença
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
5. Elionor de Provença
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
22. Tomàs I de Savoia
 
 
 
 
 
 
 
11. Beatriu de Savoia
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
1. Eduard II d'Anglaterra
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
24. Ferran II de Lleó
 
 
 
 
 
 
 
12. Alfons IX de Lleó
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
25. Urraca de Portugal
 
 
 
 
 
 
 
6. Ferran III de Castella
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
26. Alfons VIII de Castella
 
 
 
 
 
 
 
13. Berenguera de Castella
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
27. Leonora d'Anglaterra (filla de 16)
 
 
 
 
 
 
 
3. Elionor de Castella
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
7. Joana de Dammartin
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

Núpcies i descendents[modifica | modifica el codi]

Es va casar amb Elisabet de França el 25 de gener de 1308, filla del rei Felip IV de França o Joana de Navarra. Amb només 12 anys al moment del matrimoni, Elisabet s'acabaria convertint en la gran enemiga d'Eduard, motivada sobretot per la infidelitat del seu espòs derivada de la seva homosexualitat. Arran d'aquesta actitud bel·ligerant es guanyaria el nom de "la lloba de França".

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Eduard II d'Anglaterra Modifica l'enllaç a Wikidata

La parella tingué quatre fills:

  • Eduard de Windsor (1312-1377), futur rei Eduard III d'Anglaterra
  • Joan d'Eltham (1316-1336)
  • Elionor de Woodstock (1318-1355), futura esposa del comte Reinoud de Guelders.
  • Joana de la Torre (1321-1362), futura esposa del rei David II d'Escòcia.