Eduard Khil

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Eduard Khil
Эдуард Хиль
Eduard Khil rebent l'Orde al mèrit per la pàtria de quarta classe, en 2009
Eduard Khil rebent l'Orde al mèrit per la pàtria de quarta classe, en 2009
Dades biogràfiques i tècniques
Nom de naixement Эдуард Анатольевич Хиль
Naixement 4 de setembre de 1934
Smolensk, Oblast occidental, RFSS de Rússia, URSS
Lloc d'origen Leningrad, RFSS de Rússia, URSS
Defunció 4 de juny de 2012 (als 77 anys)
Sant Petersburg, Rússia
Ocupació Cantant
Anys en actiu 19552012
Artistes relacionats Prepinaki
Lloc web oficial http://edhill.narod.ru/

Eduard Anatolievitx Khil (rus: Эдуард Анатольевич Хиль)[1] (Smolensk, 4 de setembre de 1934 - Sant Petersburg 4 de juny de 2012) fou un baríton rus. Va ser nomenat Artista del Poble de l'URSS el 1974.

Després de la seua retirada com a cantant, Khil va passar a l'anonimat. Tanmateix, l'any 2010 va tornar a la fama (aquesta vegada internacionalment) quan es va convertir en protagonista del fenomen d'internet "Trololó" en Youtube, on es mostra un vídeo seu de 1976 en el que interpreta una versió vocal de la cançó, "Estic molt content, per fi torne a casa" (Я очень рад, ведь я, наконец, возвращаюсь домой).[2]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Eduard Khil va néixer el 4 de setembre de 1934 en Smolensk. Es va graduar al Conservatori de Leningrad, on va estudiar sota la direcció d'Evgeni Olkhovkski i Zoia Lodyi. Va començar cantant com a solista.

Va ser el primer artista a cantar cançons com "Llenyataires" (Лесорубы) i "Pedra lunar" (Лунный камень) d'Arkadi Ostrovski, i "Cançó sobre un amic" (Песня о друге), "Ciutats blaves" (Голубые города), "I la gent va al mar" (А люди уходят в море) d'Andrei Petrov.

Altres cançons populars interpretades per Khil són "Des d'on comença la Pàtria?" (С чего начинается Родина?), "Hivern" (Зима), "Saba de bedoll" (Берёзовый сок), "Ament d'Alnus" (Серёжка ольховая) o "Només necessitem la victòria" (Нам нужна одна победа), entre d'altres.

Entre 1977 i 1979, Khil va ser professor en l'Acadèmia d'Art Teatral de Sant Petersburg. A començaments de la dècada de 1990, va treballar a París al cafè Rasputin. Des de 1997, Khil va treballar al costat del seu fill en un projecte anomenat Prepinaki.

Khil vivia a la Casa Tolstoi (Толстовский дом) a Sant Petesburg.

Cognom[modifica | modifica el codi]

El seu cognom, Хиль (Khil), és un cognom molt rar en rus. El seu origen es deu, probablement, que algun avantpassat seu devia ser d'origen espanyol i el seu cognom era Gil, que es pronuncia de la mateixa manera. El propi Eduard va considerar aquesta possibilitat en alguna entrevista.[1] El seu cognom és molt poc freqüent a Rússia.

Fenomen d'Internet[modifica | modifica el codi]

En 2009, un vídeo de 1976 de Khil cantant una peça anomenada "Estic molt content, per fi torne a casa" (Я очень рад, ведь я, наконец, возвращаюсь домой) va ser pujada a Youtube,[3] i ràpidament es va convertir en un Fenomen d'internet[4] conegut com a "Trololololololololololo" (o "Trololó"). Va aparèixer en alguns llocs el 21 de febrer de 2010,[5][6] i es va popularitzar el 3 de març en The Colbert Report .[7] La cançó va ser escrita per Arkadi Ostrovski, i també va ser interpretada per Valeri Obodzinski[8][9] i per Muslim Magomaiev en Little Blue Light.[10]

Premis[modifica | modifica el codi]

Filmografia[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Eduard Khil Modifica l'enllaç a Wikidata