Eduard Kucharski i Gonzàlez

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Eduard Kucharski)
Infotaula de personaEduard Kucharski i Gonzàlez
Biografia
Naixement22 maig 1925 Modifica el valor a Wikidata
l'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
Mort2 octubre 2014 Modifica el valor a Wikidata (89 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióentrenador de bàsquet, jugador de bàsquet Modifica el valor a Wikidata
Esportbasquetbol Modifica el valor a Wikidata
Posició a l'equipAler Modifica el valor a Wikidata
Trajectòria
  Equip
1941–1946 Club Esportiu Laietà
1946–1947 FC Barcelona Bàsquet
1947–1949 Club Joventut Badalona
1949–1953 FC Barcelona Bàsquet
1953–1958 CB Aismalíbar Modifica el valor a Wikidata
  Selecció nacional
1943–1958   Espanya 50(358) Modifica el valor a Wikidata
  Entrenador
1953–1960 CB Aismalíbar
1959–1960   Espanya
1960–1963 Virtus Bologna
1963–1964 CB Aismalíbar
1964–1969 Club Joventut Badalona
1975–1976 Club Joventut Badalona
1977–1979 FC Barcelona Bàsquet Modifica el valor a Wikidata
Participà en
1955Jocs Mediterranis de 1955
1950Campionat del Món de bàsquet de 1950 Modifica el valor a Wikidata
Família
GermansRosa Maria Kucharski i Gonzàlez Modifica el valor a Wikidata
Premis

FIBA: 81890

Eduard Kucharski i Gonzàlez (L'Hospitalet de Llobregat, 22 de maig de 1925 - Barcelona, 2 d'octubre de 2014[1][2]) fou un jugador de bàsquet català de les dècades dels 40 i 50.

Història[modifica]

Kucharski va néixer a L'Hospitalet de Llobregat el 22 de maig de 1925. Jugava a la posició d'aler i és considerat com la primera gran estrella del bàsquet català i espanyol. Va debutar l'any 1941 amb només 15 anys amb el CE Laietà, club amb el qual guanyà els primers títols. Posteriorment, i sempre a Catalunya va jugar al Futbol Club Barcelona, Joventut de Badalona i Aismalíbar de Montcada. A més fou titular indiscutible a la selecció espanyola entre els 17 i 33 anys, disputant un total de 50 partits (xifra molt alta per l'època) amb la qual va participar en el Campionat del Món de Bàsquet de 1950 (on només van guanyar un partit contra Iugoslàvia perquè aquests es negaren a jugar en protesta contra el Règim franquista) i en els Jocs del Mediterrani del 1955 on aconseguí la medalla d'or. Es retirà el 1958.

Després de la seva retirada com a jugador va iniciar una llarga carrera com a entrenador, principalment a l'Aismalíbar de Montcada (on compaginà el càrrec amb el de jugador), però també al Futbol Club Barcelona i al Joventut de Badalona. El 1960 fou el primer entrenador de l'estat que marxà a l'estranger (Itàlia) per entrenar. Dirigí a un dels grans d'Europa, la Virtus de Bolonya. Va arribar a ser seleccionador espanyol entre 1959 i 1960, dirigint a la selecció espanyola als Jocs Olímpics de Roma 1960, els primers en la història del bàsquet espanyol.

La seva germana Rosa Maria Kucharski va ser una instrumentista i professora de piano de renom.

Trajectòria esportiva[modifica]

Com a jugador[modifica]

Títols[modifica]

Com a jugador[modifica]

Com a entrenador[modifica]

  • 1 Lliga espanyola: (1967)
  • 2 Copes del Rei: (1969 i 1978)

Notes[modifica]

  1. Aquesta temporada tenia contracte amb el club badaloní, però el Barcelona va convèncer Kucharski per estar-s'hi una temporada sense jugar, només entrenant a la pista del Laietà per no perdre la forma, i retornar al club blaugrana la temporada següent.[3]

Referències[modifica]

  1. «Mor Eduard Kucharski, un dels pioners del bàsquet català». Esport 3, 02-10-2014. [Consulta: 2 octubre 2014].
  2. «Fallece Eduardo Kucharski, el primer genio del baloncesto español». ACB, 02-10-2014. Arxivat de l'original el 2018-12-06. [Consulta: 2 octubre 2014].
  3. Conde Esteve, Justo; Ramos Pérez, José Ramón. Joventut Badalona. La quinta esencia del basket, 1992, p. 46-47 [Consulta: 8 maig 2018].