Eduard Maria Balcells i Buïgas

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 19:04, 19 set 2016 amb l'última edició de JoRobot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula de personaEduard Maria Balcells i Buïgas
Biografia
Naixement22 de setembre de 1879
Barcelona
Mort4 de novembre de 1965(1965-11-04) (als 86 anys)
Barcelona
Activitat
Ocupacióarquitecte Modifica el valor a Wikidata
MovimentModernisme català Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsSantiago Balcells i Gorina Modifica el valor a Wikidata

Eduard Maria Balcells i Buïgas (Barcelona, 22 de setembre de 1877 - 4 de novembre de 1965)[1] fou un arquitecte català a cavall entre el Modernisme i el Noucentisme.

Era fill de l'advocat tarragoní Eduard Balcells Guille i de Concepció Buïgas i Monrava, germana de l'arquitecte Gaietà Buïgas. Va ser el quart de nou fills. Era cosí segon de Joaquim Raspall que va néixer el mateix any. De petit anava amb el seu oncle a les visites d'obra del monument a Colom fet que segurament va influir en la vocació professional de Balcells.[2]

Els estudis els va cursar al co·legi Miró. Posteriorment, va ingressar a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona on va coincidir amb el seu amic Pere Domènech i Roura[3] i poc després d'obtenir el títol el 1905, va ser arquitecte municipal de Cerdanyola del Vallès aquell mateix any.

Quan era jove, junt amb el seu germà, l'enginyer Lluís Balcells, varen realitzar múltiples experiments influïts per la febre inventora de l'època. Entre d'altres varen desenvolupar un submarí que mitjançant gas omplia i buidava els seus tancs aconseguint enfonsar-se i emergir. Feien els seus experiments a un llac artificial de Cerdanyola, on estiuejava tota la família. Aquest esperit innovador va portar a Eduard Balcells a inventar utilitats per a la seva professió com el regle de càlcul circular o un llapis de propulsió pròpia, a més de tenir al seu lloc de treball els estris penjant del sostre perquè no es perdessin per la taula.[2] Posteriorment varen constituir junts una empresa de confecció de vitralls dels quals només es coneixen els de la casa Tosquella de Barcelona.[4]

El 17 de desembre de 1911 va ser nomenat professor de mecànica de l'Escola d'Arts Aplicades i d'Oficis Artístics de Barcelona.[5] El 1912 Balcells es va casar amb Eugenia Gorina Sanz, i entre 1913 i 1920 varen tenir quatre fills: Santiago, Alfons, Albert i José Antonio. Santiago i José Antonio varen ser arquitectes i l'any 1970 varen donar el fons documental del seu pare al Col·legi d'Arquitectes de Catalunya.[1]

La seva obra està ubicada al Vallès i a Barcelona.

Hi ha diverses obres destacades projectades a Sant Cugat del Vallès, importants per al modernisme local: la casa Lluch, situada al començament de la Rabassada, la casa Mir, la casa Calado, la casa Generalife, i la casa Monès, més coneguda com a casa Mònaco. Era cunyat del també arquitecte Ferran Cels.

Sala Balcells Buigas al Museu d'Art de Cerdanyola

El Museu d'Art de Cerdanyola del Vallès té una sala dedicada a la seva família.

Obra

Barcelona

Any Nom Ubicació Descripció Estat Foto
1906 Casa Tosquella[6] c/ Ballester 4 Es tracta d'una reforma d'una casa d'estiueig de 1889 feta a Sant Gervasi pel mestre d'obres Juan Caballé. La reforma va ser encarregada per Antonio Tusquella. És un edifici d'estil eclèctic amb llenguatge arabitzant i d'estructura similar a Casa Calado però amb una mida superior. A més, compta amb unes baranes de forja de gran fantasia.[2] Degradat Casa Tosquella
1909 Parada de carn núm. 435-437 Mercat de Sant Antoni Va ser un encàrrec d'Ignacio Georges que va guanyar el premi extraordinari del concurs anual d'edificis artístics de l'Ajuntament de Barcelona del 1909. La forja gòtica, dragons, làmpades oscil·lants en grups amb cristalls colorejats i panells de mosaic creaven un simbòlic mercat medieval de carnívors. Balcells mestre de la serralleria que va aprendre l'ofici de jove i que fa servir la forja com a element decoratiu.[2] Actualment està al Museu d'Història de Barcelona. Restaurada Parada de carn núm. 435-436
Versió restaurada de la parada, al MUHBA
1910 Casa Antoni Fernández[1] c/ Bisbe Morgades Desapareguda
1911 Pavelló del Reial Lawn-Tennis Club del Turó[1] c/ Santaló i Descartes Pavelló social del club del qual Balcells va fer donació del projecte.[7] Desaparegut Pavelló del Reial Lawn-Tennis Club del Turó
1912 Casa Narcís Roqueta[1] c/ Torrent de l'Olla 72 Edifici d'habitatges de 5 plantes d'estil noucentista. Regular Casa Narcís Roqueta
1917 Casa Narcís Roqueta[1] c/ Gran de Gràcia, 69 . Desapareguda

Cardedeu

Any Nom Ubicació Descripció Estat Foto
1910 -1911 Torre Montserrat o casa Gual[1] Avinguda Rei En Jaume, 193 La casa va ser un encàrrec d'Angela Gual i Canudes com a casa d'estiueig envoltada de jardí. Balcells manté l'estructura cúbica com a la casa Brugueroles o la Mestres, amb una decoració exuberant similar en els detalls a la casa Tosquella. Destaca la singular tribuna a la façana i la coberta ceràmica amb cresteria de forja. L'edifici és blanc amb sanefes de ceràmica verda i la decoració és tipo Mackintosh.[2] Correcte Torre Montserrat

Cerdanyola del Vallès

Any Nom Ubicació Descripció Estat Foto
1906 Casa Dolors Balcells psg. Cordellers, 4 Posteriorment coneguda com "Can Diviu", va ser encarregada per la germana de l'arquitecte. És un edifici d'inspiració neogòtica on el volum es redueix a un simple cub amb teulada a dues aigües. Destaca la iconografia del drac en un carreu a la façana i en una imponent làmpada de forja a l'entrada de la cada. A la façana principal, amb finestres neogòtiques, hi ha una ceràmica amb una reproducció de la "Dolorosa amb les mans obertes" de Ticià.[2] Correcte Casa Dolors Balcells
1906 Casa Brugueroles psg. Cordellers Va ser encarregada per Miguel Brugarolas. Era un edifici d'inspiració neogòtica on el volum es reduïa a un simple cub amb teulada inclinada, sense decoració alguna llevat d'uns arabescs gòtics al coronament de les finestres que podrien estar basades en el gòtic simplista de la masia catalana.[2] Desapareguda
1907 Casa Jaume Mestres Pça. Església La casa seguia l'estil de la casa Brugueroles. Destacaven les estries verticals al frontispici i la xemeneia i un porxo gòtic de poc nivell a la façana.[2] Desapareguda Casa Jaume Mestres
1908 Rectoria[8] c/ Sant Martí, 80 Edifici d'aspecte acastellat i finestrals d'inspiració neogòtica. Correcte Rectoria
1910 Casa Masachs[2] Consta com a projecte, però és desconeix la seva realització. Recorda vagament l'expressionisme dels treballs de Peter Behrens i Joseph Maria Olbrich. Té un lleuger aire sezession, apuntant un canvi d'estil arquitectònic. ?
1912 Casa Mongay[8] c/ Sant Ramon 77 Petita casa de planta baixa amb façana decorada amb esgrafiats noucentistes de tres cintes penjant d'un cercle, signe identificatiu de l'autor. Es tracta d'una reforma feta sobre unes tres cases propietat d'Evarist Lopez per a ser llogades. Actualment només en resta aquesta. Molt bo Casa Mongay
1912 Casa Carles Balcells[1] c/ Santa Anna En aquesta casa trenca definitivament amb el modernisme i adopta formes sezession amb sostres molt inclinats i amb suas ondulacions.[2] Desapareguda Casa Carles Balcells
1912 -1915 Escoles Municipals[9] c/ Escoles, 7 Dues edificacions d'uns 1.000 m2 que van ser construïdes per subscripció popular. Regular Escoles municipals
1920 Ajuntament[8] Pça. Francesc Layret Edifici funcional de dues plantes amb porxada sobre la porta principal. Correcte Ajuntament
1929 Casa Mañà[8] c/ Torras i Bages Mansió de planta i dos pisos, el superior amansardat, d'aire afrancesat amb línies sòbries. A l'extrem del terreny, just a la cantonada, hi ha una petita pèrgola-mirador. Correcte Casa Mañà

Sabadell

Any Nom Ubicació Descripció Estat Foto
1897 Casa Francesc Llonch[10] c/ Cervantes, 43 Casal entre mitgeres, de planta baixa, dos pisos i un ampli pati posterior. El segon pis és producte d'una addició de l'any 1917. Aquest casal fou seu dels Serveis de Cultura de l'Ajuntament, i a la seva biblioteca s'hi celebraren "els Dillunsus", tertúlia d'intel·lectuals locals, entre ells Miquel Carreras, durant els anys 1924 i 1936.[11] Regular Casa Francesc Llonch
1912 Casa Joan Baptista Ponsà[12] c/ Casanovas i Bosch, 1 Habitatge unifamiliar cantoner que presenta una distribució en planta baixa, pis i golfes. La façana mostra una organització simètrica amb una decoració sòbria. Destaca l'acabament de la façana en el que s'han disposat un nombre de cinc cossos rectangulars a manera de merlets seguint una disposició piramidal marcada per la teulada de dues vessants. Aquests merlets estan coronats per una petita cornisa que es repeteix a la llinda de les finestres i al nivell del balcó lateral. Correcte Casa Joan Baptista Ponsà
1912 Vapor Sampere[13] c/ Tres Creus, 104 / Turull, 2 Antiga fàbrica tèxtil propietat de Feliu Sampere. En l'actualitat acull una llibreria de la Cooperativa Abacus. Correcte Vapor Sampere
1913 Indústria Sallarès Deu[14]
(Edifici de CASSA)[15] 		c/ Concepció, 20 / Indústria, 37 Antiga Indústria Sallarès Deu, des del 1988 es la seu de la Companyia d'Aigües de Sabadell (CASSA). Inicialment l'edifici comptava únicament amb un cos de planta baixa i pis, amb façana al carrer Indústria i al carrer Concepció. En la reforma dels anys 1946-48 es construïren les dues naus paral·leles amb façana al carrer Concepció, i s'amplià l'edifici inicial amb una planta soterrani i una planta per sobre. Correcte Companyia d'Aigües de Sabadell
1915 Despatx Genís i Pont[16] c/ Sant Josep, 29-31 Despatx tèxtil cantoner, compost de planta baixa i pis. Les façanes són d'estil modernista presentant una gran riquesa ornamental, amb molta varietat de motius i materials (pedra, estuc, ceràmica, ferro forjat, etc.). Correcte Despatx Genís i Pont
1915 La Farinera
(Cal fideuer)[17] 		c/ Mestre Rius, 9-15 Antiga fàbrica de pastes alimentàries. La planta baixa es troba completament modificada, destinada a ús comercial. Des del 1955 al primer pis es troben les dependències de l'Orfeó de Sabadell. Correcte La farinera
1917 Casa Isidre Fochs[18] Rambla, 155-157 Casa bifamiliar, entre mitgeres, de planta baixa, dos pisos i pati posterior. La composició de la façana és simètrica, presenta estucat i està decorada amb elements de pedra. Les obertures són de punt rodó i en els dos pisos donen a balcó amb barana de ferro forjat. En l'actualitat a la planta baixa hi ha una fleca. Correcte Casa Isidre Fochs
1931 Casa Guillermo
(Casa Escaiola)[19] 		Plaça de l'Àngel, 15-17 Edifici d'habitatges cantoner i format per planta baixa i tres pisos. Presenta una façana eclèctica amb arcades a la planta baixa i grans finestres al xamfrà. Al coronament hi ha frontons amb tríglifs i mètopes, i una balustrada que recorre tot l'edifici. El material emprat és la pedra amb la qual es fan dibuixos i sanefes. Correcte Casa Guillermo
1949 Edifici d'habitatges[20] c/ Gràcia, 33 Edifici d'habitatges, entre mitgeres, format per planta baixa i quatre pisos. La façana és de composició simètrica amb dues tribunes laterals que comprenen les quatre plantes. Als baixos hi ha unes grans columnes que suporten un frontó entretallat que emfatitza l'accés. Les finestres de l'àtic són d'arc, entre elles hi ha motius florals fets amb pedra. Correcte Edifici d'habitatges al carrer Gràcia, 33 (Sabadell)

Sant Cugat del Vallès

Any Nom Ubicació Descripció Estat Foto
1905 casa Calado Pg. Calado, 12 Rambla de Can Bell Casa de Mario Calado. Balcells havia fet un projecte prèviament per a Enric Calado que no va prosperar, però que va servir per a fer aquest encàrrec. Tenia una façana extraordinària, composta en forma de tres arcs amb arabescs parcialment formats, i amb una decoració exuberant de trencadís i maó.[2] Desapareguda
1906 casa Lluch carretera de la Rabassada Km. 13,100
41° 27′ 23″ N, 2° 5′ 17″ E / 41.45639°N,2.08806°E / 41.45639; 2.08806 		Casa d'estiueig de la família Lluch, que anys després el va vendre a Robert Chaveaux Davin de Vasconcel, un escultor francès, amic d'Auguste Rodin, que va ampliar la torre a càrrec del mateix Balcells. Obra de joventut de Balcells, que havia obtingut el títol l'any anterior, és un edifici amb merlets i finestres de caràcter gòtic que sembla inspirat per un castell; amb clares influències europees, especialment del secessionisme vienès. La façana combina falsos carreus de morter vermell, amb estucs blancs i ceràmica blava. Hi destaquen diferents treballs de ferro forjat. Regular Casa Lluch
1908 casa Mir Av. de Gracia, 33
41° 28′ 0.34″ N, 2° 5′ 8.37″ E / 41.4667611°N,2.0856583°E / 41.4667611; 2.0856583 		Casa amb estructura acastellada, amb carreus simulats i una torre central amb merlets i acabat en una cúpula cònica amb trencadís. Les llindes de les finestres estan decorades amb motius florals. Davant de la porta d'accés hi ha un porxo sostingut per esveltes columnes lobulades rematades per capitells treballats. Correcte Casa Mir
1910[21] Casa Mònaco Av. de Gràcia, 50
41° 27′ 58″ N, 2° 5′ 7″ E / 41.46611°N,2.08528°E / 41.46611; 2.08528 		Torre de planta rectangular amb carreus simulats i una torre lateral amb merlets. Regular Casa Mónaco
1919 casa Generalife c/ Sant Francesc Xavier, 12
41° 27′ 51.4″ N, 2° 5′ 7.7″ E / 41.464278°N,2.085472°E / 41.464278; 2.085472 		Torre d'estiueig i d'estil arabesc. Regular Casa Generalife

Santa Maria d'Oló

Any Nom Ubicació Descripció Estat Foto
1919 Castell de Rocabruna[2] Sant Feliuet de Terrassola
41° 54′ 01.57″ N, 2° 6′ 52.7″ E / 41.9004361°N,2.114639°E / 41.9004361; 2.114639 		L'industrial sabadellenc i cunyat de Balcells, Joan Gorina i Sanz, li va encarregar la conversió d'un mas documentat des del segle X i que havia estat abandonat el 1785.[22] La visió grandilocuent de Gorina fa que l'encàrrec tingui format de castell que Balcells va fer en una barreja d'eclecticisme i modernisme.[23] El castell té una petita capella neogòtica dedicada a Sant Jordi.[24] Regular Castell de Rocabruna

Articles relacionats

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 Fitxa COAC
  2. ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 David Mackay. Cuadernos de arquitectura. Núm.63, 1966
  3. ↑ Mónica Maspoch. Ajuntament de Barcelona. Galeria d'Autors, 2009. , pàg.34
  4. ↑ Fitxa de l'arquitecte a "El poder de la palabra"
  5. ↑ La Vanguardia. 17-12-1911, pàg.5
  6. ↑ Casa Tosquella. Fitxa Patrimonio arquitectònic Ajuntament de Barcelona
  7. ↑ Notícia de la presentació del projecte. La Vanguardia, 24-07-1911, pàg.5
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 Modernisme a Cerdanyola
  9. ↑ Notícia de la inauguració a la Vanguardia. 118-10-1915
  10. ↑ Casa Francesc Llonch. Ajuntament de Sabadell.
  11. ↑ Casa Francesc Llonch. Generalitat de Catalunya.
  12. ↑ Casa Joan Baptista Ponsà. Ajuntament de Sabadell.
  13. ↑ Vapor Sampere. Ajuntament de Sabadell.
  14. ↑ Despatx i fàbrica Sallarès Deu poblesdecatalunya.cat
  15. ↑ Edifici de CASSA. Ajuntament de Sabadell.
  16. ↑ Despatx Genís i Pont. Ajuntament de Sabadell.
  17. ↑ La Farinera. Ajuntament de Sabadell.
  18. ↑ Casa Isidre Fochs. Ajuntament de Sabadell.
  19. ↑ Casa Escaiola. Ajuntament de Sabadell.
  20. ↑ Edifici d'habitatges al carrer Gràcia, 33. Ajuntament de Sabadell.
  21. ↑ «Casa Mònaco». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
  22. ↑ Article de Rocabruna a la Vanguardia. 29-08-1931
  23. ↑ El castell Notícia visita a Rocabruna. Vilaweb.cat 23-10-2002
  24. ↑ Rocabruna a Enciclopedia.cat
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Eduard Maria Balcells i Buïgas
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Eduard_Maria_Balcells_i_Buïgas&oldid=17502508»