Eduard Ragasol i Sarrà

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaEduard Ragasol i Sarrà
Biografia
Naixement1901 Modifica el valor a Wikidata
Caldes de Montbui (Vallès Oriental) Modifica el valor a Wikidata
Mort1962 Modifica el valor a Wikidata (60/61 anys)
Mèxic Mèxic
Diputat a les Corts republicanes
28 febrer 1936 – 2 febrer 1939

Circumscripció electoral: Barcelona (província)
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
OcupacióAdvocat
PartitFront d'Esquerres

Eduard Ragasol i Sarrà[1][2][3] (també escrit Ragassol[4][5][6])(Caldes de Montbui, Vallès Oriental, 14 de gener de 1901 - Mèxic, 1962) fou un advocat i polític català, diputat a les Corts Espanyoles durant la Segona República.

Biografia[modifica]

Era fill de Domènec Ragasol i Massafret natural de Caldes de Montbui i de Carme Sarrà i Picanyol natural de Castellterçol.[7] Es llicencià en dret per la Universitat de Barcelona, treballà al bufet d'advocats de Santiago de Riba i el 1923 membre de l'Oficina Jurídico-Administrativa de l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre (IACSI).

Políticament milità a Acció Catalana (AC) i després d'Acció Catalana Republicana (ACR), amb qui el 1930 signaria el manifest contra la dictadura de Primo de Rivera. Des del 1932 fou membre de la regional de Barcelona província d'Acció Catalana, amb qui fou elegit diputat a les eleccions generals espanyoles de 1936 dins el Front d'Esquerres. Juntament amb Jaume Miravitlles i Navarra i Josep Antoni Trabal i Sans fou un dels organitzadors de l'Olimpíada Popular de juliol de 1936, que no s'arribà a celebrar.

En esclatar la guerra civil espanyola s'allistà a l'exèrcit republicà i lluità al Front de Terol, i el 1937 fou nomenat sotssecretari de la Conselleria de Justícia de la Generalitat de Catalunya dirigida per Pere Bosch i Gimpera. El 1939 s'exilià a França, on ajudà als refugiats i quan els nazis ocuparen França participà en la Resistència francesa, raó per la quel el govern de Vichy el va internar en un camp de càstig. Un cop alliberat el 1945, fundà a París una editorial de llibres catalans, però el 1947 es traslladà a Mèxic, on fou col·leccionista d'obres d'art alhora que es dedicava a la importació de films francesos i a obrir cinemes. També col·laborà en les activitats de la Comunitat Catalana de Mèxic.

Referències[modifica]

  1. ↑ Cartes de l'exili, 1939-1949, d'Antoni Rovira i Virgili a Google Books
  2. ↑ Cartes a Hermínia Grau i Aymà de Lluís Nicolau d'Olwer i Hermínia Grau i Aymà a Google Books
  3. ↑ «Eduard Ragasol i Sarrà». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. ↑ Congrés dels Diputats (castellà)
  5. ↑ «Biografia». Arxivat de l'original el 2012-01-18. [Consulta: 3 setembre 2008].
  6. ↑ Cuando los atletas salieron por piernas a El País, 11-7-1984
  7. ↑ «esquela de Carmen Sarrá Picanyol vda. de D.Domingo Sarrá Massafret». La Vanguardia, 28-12-1955, pàg. 32.

Bibliografia[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Eduard_Ragasol_i_Sarrà&oldid=31726205»