Eduard Recasens i Mercadé
,_Eduardo_Recasens_Mercad%C3%A9.jpg)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1884 Barcelona |
| Mort | 1939 (54/55 anys) París |
 Diputat al Congrés dels Diputats | |
| 14 maig 1923 – 15 setembre 1923 Circumscripció electoral: Tarragona | |
 Diputat a Corts | |
 Regidor de l'Ajuntament de Barcelona | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | Financer |
| Partit | Lliga Regionalista |
| Família | |
| Germans | Francesc Recasens i Mercadé i Josep Recasens i Mercadé |
Eduard Recasens i Mercadé (Barcelona, 1884[1] - París, 1940)[2] va ser un polític, empresari i important banquer català que va dirigir el Banc de Catalunya.[3] Era germà del polític socialista Josep i del banquer soci seu Francesc Recasens i Mercadé.[4]
Biografia[modifica]
Va néixer a Barcelona, tot i que la família residia a Reus, i de petit passà a residir a aquesta ciutat.[5] El seu pare fou Eduard Recasens i Alomà i la seva mare Josepa Mercadé i Marquès, ambdós naturals de Reus.[6] Els seus germans Ernest, Josep, Francesc, Maria i Josepa foren tots nascuts a Reus. El 1901, amb només 17 anys, era redactor de la publicació anarquista reusenca La Alarma,[3] però el 1906 va passar a ser-ho del setmanari republicà i catalanista Foment, ja que va ser un dels fundadors del Foment Nacionalista Republicà.[2] El 1910 i 1911 col·laborà a la revista Foc Nou, del Grup Modernista de Reus. Pocs anys després, a Barcelona, va ser també un dels fundadors del partit polític Unió Federal Nacionalista Republicana,[2] pel qual va ser regidor a Barcelona entre el 1912 i el 1915.[3]
El 1917 ell i el seu germà petit Francesc Recasens iniciaren l'empresa Fàbregas i Recasens SRC[3] juntament amb el també polític Evarist Fàbregas. Es dedicaren tant al petroli i productes derivats com al comerç de diversos productes tropicals d'ultramar.[3] El juny de 1920 reconvertiren la societat en el Banc de Catalunya erigint-se'n el seu vicepresident,[2] una de les entitats financeres catalanes més exitoses de la nostra història tot i la seva curta durada. De fet Recasens va advocar sempre per construir un sector bancari català que fos hegemònic a Espanya, arribant al punt de proposar la creació d'un banc central específic per a l'economia catalana.[2]
Amb el temps la ideologia política de Recasens s'havia moderat una mica: va entrar a militar a la Lliga Regionalista i a les eleccions a Corts del 1923[7] va guanyar l'escó del districte Reus - Gandesa amb el suport també de la resta de partits catalanistes.[4] Però com la resta de diputats va perdre'l a causa del cop d'estat de Primo de Rivera pocs mesos després, fet pel qual va passar a dedicar-se totalment al banc.[4]
En els anys següents, ell i el seu germà van protagonitzar l'important ascens financer de l'entitat gràcies a la bona relació que mantenien amb el ministre d'Hisenda de la dictadura José Calvo Sotelo.[4] Entre altres empreses mixtes público-privades van fundar el Banco de Crédito Local el 1925, la petroliera monopolística CAMPSA el 1927, i el Banco Exterior de España el 1929.[3] Sense la participació de l'estat però amb el suport del ministre també van crear l'empresa privada CEPSA, que va construir la primera refineria de l'estat.[4] Aquesta estreta col·laboració amb el règim va generar una forta animadversió tant de la banca madrilenya i basca com dels polítics republicans que vindrien després.[4] Per aquest motiu, el 1931 l'entitat va fer fallida a causa de la retirada sobtada dels fons que hi tenia la petroliera CAMPSA.[3][4]
Obres[modifica]
- Petites notes sobre la banca en el present i en l'avenir, Barcelona 1918
- La llei d'ordenació bancària, Barcelona 1922
Referències[modifica]
- ↑ Segons el padró d'habitants de Reus de 1900, del carrer de Llovera número 23, havia nascut a Barcelona.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Eduard Recasens i Mercadé». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [darrera consulta el 21 d'octubre de 2012]
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 Mestre i Campi, Jesús (director). Diccionari d'Història de Catalunya. Edicions 62, 1998, p. 897, entrada: "Recasens i Mercadé, Eduard". ISBN 84-297-3521-6.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 Cabana, Francesc. «La suspensió de pagaments del Banc de Catalunya». A: Madrid i el centralisme. Un fre a l'economia catalana. Pòrtic, 2003. ISBN 8498091047.
- ↑ Cal afegir que la fitxa del Congrés dels Diputats indica que va néixer a Reus.
- ↑ Segons els padrons d'habitants de Reus, anys 1900 i 1905.
- ↑ Fitxa del Congrés dels Diputats
Bibliografia[modifica]
- Cabana, Francesc. «La suspensió de pagaments del Banc de Catalunya». A: Madrid i el centralisme. Un fre a l'economia catalana. Pòrtic, 2003. ISBN 8498091047.
- CABANA, Francesc. Eduard i Francesc Recasens: dos empresaris de Reus. Reus: Cambra de Comerç, Indústria i Navegació, 2003