Eduard VII del Regne Unit

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Eduard VII del Regne Unit
Eduard VII del Regne Unit

Rei del Regne Unit
Regne
22 de gener de 1901 – 6 de maig de 1910
Precedit per La Reina Victòria
Succeït per Jordi V
Coronació 9 d'agost de 1902
Hereu Jordi V

Títols Emperador de l'Índia
Batejat Albert Eduard
Naixement 9 de novembre de 1841
Palau de Buckingham, Londres
Defunció 6 de maig de 1910 (als 68 anys)
Palau de Buckingham, Londres
Consort Alexandra de Dinamarca
Descendència
Dinastia Saxònia-Coburg i Gotha
Pare Albert de Saxònia-Coburg i Gotha
Mare Victòria del Regne Unit
Signatura EdwardVII Signature.svg

Coat of Arms of the United Kingdom (1837-1952).svg

Eduard VII del Regne Unit (Londres 1841 - 1910). Rei del Regne Unit de la Gran Bretanya i d'Irlanda, emperador de l'Índia i dels Dominis Britànics d'Ultramar (1901-1911). Primer monarca de la casa de Saxònia-Coburg Gotha que dirigí els destins del Regne Unit entre 1901 i 1917, quan asumí el nom de Windsor. El seu període de regnat és conegut com a època eduardina.

Naixement i educació[modifica | modifica el codi]

Primer fill mascle de la reina Victòria I del Regne Unit i del príncep Albert de Saxònia-Coburg Gotha, nasqué al Palau de Buckingham el 9 de novembre de 1841. Victòria era néta del rei Jordi III del Regne Unit i neboda del rei Jordi IV del Regne Unit, filla del duc de Kent, el príncep Eduard de Kent i de la princesa Victòria de Saxònia-Coburg Saafeld filla del duc de Saxònia-Coburg-Saafeld. El padrí d'Eduard fou el rei Frederic Guillem IV de Prússia i en família seria conegut amb el nom de Bertie.

Com a fill hereu d'una reina britànica rebé immediatament els títols de duc de Cornualles i de Rothesay. El 8 de desembre de 1841 rebé el principat de Gal·les. A part dels títols anglesos, continuà portant els de príncep de Saxònia-Coburg Gotha i de duc a Saxònia, els quals havia rebut per part de pare. No fou fins a l'any 1863 que renuncià als drets sobre el tron de Saxònia-Coburg Gotha en favor del seu germà el príncep Alfred del Regne Unit. L'any 1853 rebé l'Orde de la Garrotera.

Rebé una educació extremadament estricta, malgrat que, a diferència de la seva germana la princesa reial Victòria del Regne Unit, fou un estudiant sense motivació i poc intel·ligent. Alguns tutors van destacar d'ell el talent per la sociabilitat, el tacte o el bon humor. També rebé educació castrense.

Casament i fills[modifica | modifica el codi]

La família del rei Eduard VII a Sandringham, d'esquerra a dreta: el duc de Clarence, la reina Maud de Noruega, la reina Alexandra, el rei Eduard VII, la princesa reial Lluïsa duquessa de Fife, el rei Jordi V i la princesa Victòria

L'any 1861 mor el príncep consort i la reina Victòria immediatament concerta el casament del seu hereu amb la princesa Alexandra de Dinamarca, filla del rei Cristià IX de Dinamarca i de la princesa Lluïsa de Hessen-Kassel. El casament tingué lloc a la Capella de Sant Jordi del castell de Windsor. La parella s'establí a Malborough House, a Londres, i compraren la residència campestre de Sandringham a Norfolk. Tingueren cinc fills:

Oncle d'Europa[modifica | modifica el codi]

Al llarg dels anys, i si la seva mare Victòria I del Regne Unit i el seu sogre Cristià IX de Dinamarca eren els "avis d'Europa", ell es convertí en "l'oncle d'Europa". Efectivament era oncle directe del tsar Nicolau II de Rússia i de la tsarina Alexandre de Hessen-Darmstadt per vies diferents, del rei de Prússia i emperador d'Alemanya Guillem II, del rei de Dinamarca Frederic VIII, del rei Constantí I de Grècia, de la reina Sofia de Grècia, de la reina d'Espanya Victòria Eugènia de Battenberg, de la princesa hereva de Suècia Margarida de Connaught i finalment del rei Olav V de Noruega.

A més era oncle, germà, cosí o cunyat d'un gran nombre de prínceps, gran ducs i ducs de l'Imperi Alemany de les cases de Hannover, de Saxònia-Coburg Gotha, de Hessen-Darmstadt, de Hessen-Kassel, de Baden o de Schleswig-Holstein.

Cap d'estat[modifica | modifica el codi]

L'any 1901 després de la mort de la seva mare es convertí en el rei Eduard VII del Regne Unit i la seva esposa en la reina Alexandra. Era el segon príncep de Gal·les en arribar al tron amb més edat (concretament 59 anys; el rei Guillem IV ho havia fet amb 64) i també el qui més anys havia portat el títol propi dels hereus a la corona britànica.

Durant el seu regnat desenvolupà una important presència exterior a través de viatges oficials, per exemple a París, on firmà l'Entesa francobritànica l'any 1903. També tingué un paper destecat en temes militars i de marina.

Al llarg de la seva vida el rei Eduard sanejà enormement les finances de la casa reial britànica, situant-la com una de les més riques del moment (just després de la belga, la russa i l'austríaca). S'envoltà de moltes persones d'origen jueu i relacionades amb el món de la banca, com ara els Rotschild.

L'any 1910 morí a Londres d'una bronquitis agreujada per un atac de cor.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Eduard VII del Regne Unit