Eduard del Regne Unit (duc de Kent i de Streathem)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Príncep Eduard
Eduard del Regne Unit (duc de Kent i de Streathem)

Duc de Kent i Strathearn

Batejat Edward Augustus
Naixement 2 de novembre de 1767
Palau de Buckingham, Londres
Defunció 23 de gener de 1820 (als 52 anys)
Woodbrook Cottage, Sidmouth, Devon
Consort Victòria de Saxònia-Coburg Saalfeld
Dinastia Dinastia Hannover Dinastia Hannover
Pare Jordi III
Mare Carlota de Mecklenburg-Strelitz

Eduard del Regne Unit, duc de Kent i de Streathem (Palau de Buckingham 1767 - Sidmouth 1820). Príncep del Regne Unit i de Hannover amb el tractament d'altesa reial que ostentà el títol de duc de Kent i de Streathem.

Nascut al Palau de Buckingham el dia 2 de novembre de l'any 1767 essent fill del rei Jordi III del Regne Unit i de la duquessa Carlota de Mecklenburg-Schwerin. Eduard era nét per via paterna del príncep Frederic del Regne Unit i de la duquessa Augusta de Saxònia-Gotha; mentre que per via materna ho era del duc Carles Lluís de Mecklenburg-Strelitz i de la duquessa Elisabet Albertina de Saxònia-Hildburghausen.

El 30 de novembre de l'any 1767, el príncep Eduard fou batejat al Palau de Buckingham essent els seus padrins el duc Carles II de Brunsvic-Wolfenbüttel, el duc Carles Lluís de Mecklenburg-Strelitz, la princesa Augusta del Regne Unit i la landgravina Maria del Regne Unit.

Nombroses foren les amants del príncep Eduard entre les quals hom ha de destacar a Adelaide Dubus i Julie de Sant Laurent. Malgrat aquest fet el príncep no contragué matrimoni fins a l'any 1818, any en què l'absència de descendència legítima a la Corona britànica es féu palesa, ja que el Príncep de Gal·les, ni el Duc de Clarence ni el Duc de Cambridge, ni el el Duc de Sussex tenien descendència legítima.

Així, el dia 29 de maig de l'any 1818 a Coburg i el 13 de juny a Londres, el duc de Kent contragué matrimoni amb la princesa Victòria de Saxònia-Coburg Saafeld. Victòria era viuda del príncep Emili Carles de Leiningen i filla del duc Francesc Frederic I de Saxònia-Coburg Saafeld i de la comtessa Augusta de Reuss-Ebersdorf. La parella tingué una única filla:

El duc de Kent inicià estudis militars a Alemanya l'any 1785. El rei Jordi III del Regne Unit tenia la intenció d'enviar el seu fill a la prestigiosa Universitat de Göttingen, però el duc de Kent renuncia seguint els consells del Duc de York. Tot i així, el príncep Eduard fou enviat primer a Lüneburg i posteriorment a Hannover per tal de realitzar la seva formació militar que seria complementada amb estances a Ginebra i Gibraltar. Posteriorment, ingressà com a coronel al 7è cos de fusilers de l'Exèrcit britànic. La seva severitat en temes de disciplina el féu tremendament impopular entre la tropa.

L'any 1791, el cos de fusilers fou enviat al Canadà i al duc de Kent se l'elevà al rang de general l'any 1793 i de lloctinent general l'any 1796. El 1799, el rei Jordi III del Regne Unit el creà duc de Kent i de Streathem. La seva carrera militar continuà principalment vinculada a la Marina.

El 24 de maig de l'any 1802, el duc de Kent fou nomenat governador de Gibraltar amb l'objectiu de restaurar la disciplina i preparar una possible ocupació de la colònia britànica per part d'un exèrcit francoespanyol. L'any 1805 abandonà Gibraltar i la vida activa a l'exèrcit retirant-se a Londres amb el càrrec de coronel honorari d'un cos destinat a Hampton Court.

El 5 de febrer de l'any 1783, el duc de Kent fou nomenat cavaller de l'Orde de Sant Patrici, tres anys després cavaller de l'Orde de la Lligacama i el 1799 membre del consell privat del rei Jordi III del Regne Unit. El 1815 rebé la Gran Creu de l'Orde del Bany i sis mesos després la Gran Creu de la Reial Orde Güèlfica.

El duc de Kent morí el dia 23 de gener de l'any 1820 a Woodbrook Cottage, Sidmouth, Devon. Fou enterrat al Castell de Windsor i posteriorment traslladat al Kent Mausoleum.


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Eduard del Regne Unit (duc de Kent i de Streathem)