Eduardo Escartín Sánchez
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1r desembre 1945  (78 anys)Barcelona |
 Diputat al Parlament de Catalunya | |
| 24 maig 1996 – 24 agost 1999 ← Francisco Marhuenda García Circumscripció electoral: Barcelona | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat Complutense de Madrid |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Barcelona |
| Ocupació | Historiador |
| Ocupador | Universitat de Barcelona |
| Partit | Partido Popular |
| Membre de | |
Eduardo Escartín Sánchez (Barcelona, 1 de desembre de 1945) és un historiador i polític català, diputat al Parlament de Catalunya en la IV Legislatura.
Biografia[modifica]
Va estudiar Filosofia i Lletres a les universitats de Madrid i Barcelona. Es doctorà en història moderna amb Premi Extraordinari a la Universitat de Barcelona gaudint d'una beca doctoral del Patronat Menéndez Pelayo del CSIC de 1972 a 1975.
El 1970 va obtenir plaça de professor no numerari d'història moderna de la Universitat de Barcelona, passant a numerari en 1979,[1] ocupant la plaça fins al 1997. També ha estat col·laborador becat de la Institució Milà i Fontanals del CSIC a Barcelona de 1977 a 1980.[2]
De 1965 a 1977 va militar a Unió Democràtica de Catalunya, de 1973 a 1981 fou vicepresident de la Unió Europea de Joves Demòcratacristians i formà part de l'Assemblea de Catalunya. També va escriure alguns articles a la Gran Enciclopèdia Catalana. El 1977 es passà a Unió de Centre Democràtic (UCD), partit amb el qual fou assessor del delegat del govern a Catalunya (1981-1982), i quan aquest es va dissoldre el 1982 va ingressar al Partit Demòcrata Popular, amb el que en 1989 es va integrar en el Partido Popular. De 1981 a 1991 ha estat Secretari de l'Institut Català de Cooperació Iberoamericana i el 1988 participà en la missió internacional d'observadors a les eleccions legislatives del Salvador de 1988.
El 1996 va substituir en el seu escó Francisco Marhuenda García, elegit diputat a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1995. De 1996 a 1999 ha estat membre de la Comissió de Política Cultural del Parlament de Catalunya i membre de la Comissió de Control Parlamentari de l'Actuació de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió i de les Empreses Filials.[3]
En els darrers anys ha donat conferències als locals de l'Acción Cultural Miguel de Cervantes, criticant aspectes de la política catalana com la fundació del Museu d'Història de Catalunya.[4]
Obres[modifica]
- Documents cabdals de la història de Catalunya, amb Frederic Udina i Martorell i Josep Termes, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 1985.
- La intendencia de Cataluña en el siglo XVIII, Barcelona, Santandreu, 1995.
- Manual de historia moderna, Barcelona, Ariel, 1993.
- Un capítol sobre història al llibre El Cercle del Liceu (1991)
- Catalunya, conllevancia o convivencia a Cuadernos de Pensamiento Político No. 39 (Julio/Septiembre 2013), pp. 107-122
Referències[modifica]
- ↑ Eduard Escartín Sánchez, al Departament d'Història de la UB
- ↑ Eduardo Escartín Sánchez a actashistoria
- ↑ Diputats del Parlament de Catalunya en la V Legislatura p. 133
- ↑ El Museo de Historia de Cataluña fue una ocurrencia de Pujol en 1996 a lavozdebcn.com, 24 de gener de 2011
Enllaços externs[modifica]
«Obra de Eduardo Escartín Sánchez» a Dialnet.
- Eduardo Escartín a La 2
- Eduardo Escartín Arxivat 2015-07-09 a Wayback Machine. a 8TV
- Persones vives
- Professors de la Universitat de Barcelona
- Diputats al Parlament de Catalunya pel PP
- Alumnes de la Universitat Complutense de Madrid
- Polítics barcelonins contemporanis
- Historiadors barcelonins contemporanis
- Estudiants d'història de la Universitat de Barcelona
- Diputats de la cinquena legislatura del Parlament de Catalunya