Eduardo Pondal

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Eduardo Pondal
Casa on va néixer Pondal

Eduardo González-Pondal Abente (Ponteceso 1835 - la Corunya 1917) fou un escriptor en llengua gallega, un dels principals promotors del Rexurdimento amb Rosalía de Castro i Manuel Curros Enríquez. Era fill d'una família acomodada i estudià a Santiago de Compostel·la, on coincidí amb Rosalía de Castro en el Liceo de la Juventud. Pel seu discurs Brindis en el Banquet de Conxo (1856) fou desterrat a les Illes Marianes. El 1861 participaria en els primers Xogos Florais de Galícia, i el 1862 va exercir de metge militar, però uns anys més tard ho deixà per dedicar-se plenament a la literatura. Fou membre i un dels fundadors de la Real Academia Gallega.

Es va inspirar en els poemes ossiànics de James Macpherson i en el celtisme de Manuel Murguía, i va recrear una mitologia gallega precristiana, basant-se en el paisatge natal, les landes de la comarca de Bergantiños, i en la gràcia arcaica dels topònims.

Considerat com el poeta ossiànic més característic de la Península, és anomenat O Bardo de la lírica gallega del Rexurdimento. La seva poesia és aristocratitzant, i es caracteritza per la rudesa i precisió dels adjectius, per la seva constant exaltació de la llibertat i la reivindicació apassionada de Galícia. El més fonamental de la seva obra es troba recollit a Queixumes dos Pinos (1886). Deixà inacabat un poema èpic, Os Eoas.

Obra[modifica | modifica el codi]

  • 1862: A campana de Anllóns (dins El Album de la Caridad)
  • 1877: Rumores de los pinos
  • 1886: Queixumes dos pinos
  • 1895: A campana de Anllóns, ampliada a 81 estrofes
  • 1907: (Estrenat a l'Havana) Os pinos, himne gallec
  • Os Eoas, poema èpic inacabat
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Eduardo Pondal