Eduardo Sanz y Escartín

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 11:18, 16 oct 2016 amb l'última edició de JoRobot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula de personaSeveriano Sanz y Escartín
Biografia
Naixement(es) Eduardo Sanz y Escartín Modifica el valor a Wikidata
gener de 1855
Pamplona (Navarra)
Mort28 de maig de 1939(1939-05-28) (als 84 anys)
Sant Sebastià
  Governador Civil de Barcelona
29 de juliol de 1899 – 30 de maig de 1900
  Governador Civil de Barcelona
18 de setembre de 1917 – 7 de desembre de 1917
  Governador del Banc d'Espanya
octubre de 1919 – març de 1921
  Ministre de Treball
13 de març de 1921 – 14 d'agost de 1921
Dades personals
FormacióUniversitat de Saragossa
Universitat Central (–1880) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósociòleg, polític, economista Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Liberal Conservador Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Altres
TítolComte Modifica el valor a Wikidata
Premis

Severiano Eduardo Sanz y Escartín (Pamplona, gener de 1855 - Sant Sebastià, 28 de maig de 1939) fou un sociòleg i polític espanyol, va ser ministre de Treball durant el regnat d'Alfons XIII.

Biografia

De molt jove va viatjar per Amèrica del Sud, i quan tornà el 1876 es va licenciar en Filosofia i Lletres per la Universitat de Saragossa i en Dret per la Universitat de Madrid. En 1884 ingressa en la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques i com a membre del Partit Conservador nomenat governador civil de Granada i posteriorment de Barcelona.[1]

Comte consort de Lizárraga, va ser senador en representació de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques entre 1903 i 1923, en 1927 va passar al Congrés com a representant per dret propi.[2]

President de l'Institut de Reformes Socials, també fou governador del Banc d'Espanya entre 1919 i 1921 i ministre de Treball entre el 13 de març i el 14 d'agost de 1921 en un gabinet que va presidir Manuel Allendesalazar.

Ha estat autor de diversos llibres, treballs, discursos i conferències. Va col·laborar a publicacions com Ateneo, Revista de España i Revista Contemporánea. També fou president de l'Institut Internacional de Sociologia.

Obres

  • Ensayo crítico sobre el imperio de Carlomagno (1879)
  • La cuestión económica (1890)
  • El Estado y la reforma social (1893)
  • F. Nietzche y el anarquismo intelectual (1898)
  • Indicaciones acerca de la doctrina evolucionista... (1898)
  • La transformación del Japón (1902)
  • Naturaleza y Sociedad (1903)

Referències

  1. Biografia a l'Enciclopèdia Auñamendi
  2. Fitxa del Congrés dels Diputats

Bibliografia

  • José Luis Monereo Pérez, El catolicismo social conservador: Eduardo Sanz y Escartín, Editorial Comares, Granada, 2010, 276 pàgs.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Eduardo Sanz y Escartín


Càrrecs públics
Precedit per:
José Marina Vega
Governador Civil de Barcelona

1899-1900
Succeït per:
Joan Dorda i Morera
Precedit per:
Leopoldo Matos y Massieu
Governador Civil de Barcelona

set-des. 1917
Succeït per:
Ramón Auñón y Villalón
Precedit per:
Manuel Allendesalazar Muñoz
Governador del Banc d'Espanya

1919-1921
Succeït per:
José Maestre Pérez
Precedit per:
Carlos Cañal y Migolla
Ministre de Treball

març-agost 1921
Succeït per:
Leopoldo Matos y Massieu
Precedit per:
Carlos María Perier y Gallego
Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques
Medalla 19

1893-1939
Succeït per:
Ramón Serrano Suñer