Eduardo Zaplana Hernández-Soro
| 2n President de la Generalitat Valenciana | |
|---|---|
| 6 de juliol de 1995 - 24 de juliol de 2002 | |
| Nascut | 3 d'abril de 1956 Cartagena |
| Partit (en càrrec) | PP |
Eduardo Zaplana Hernández-Soro (Cartagena, Regió de Múrcia 1956) és un polític que fou el segon president de la Generalitat Valenciana de la nova etapa autonòmica. Va estar al càrrec des del 1995 fins al 24 de juliol de 2002. Destacà dins dels governs de José María Aznar com a ministre de Treball (2002) i portaveu del Govern Espanyol (2003). Durant el període en oposició, del 2003 fins al 2008, exercí de portaveu del Partit Popular al Congrés de Diputats. Actualment s'ha retirat de la política i ha acceptat ser director de l'empresa de telecomunicacions espanyola Telefónica.
Taula de continguts |
Biografia [modifica]
Va néixer el 3 d'abril de 1956 a la ciutat de Cartagena. Va estudiar dret a la Universitat de València entre 1975 i 1979, i posteriorment a la Universitat d'Alacant entre 1982 i 1984, en la qual es va llicenciar.
Activitat política [modifica]
Inicis polítics [modifica]
Va iniciar la seva activitat política en la Unió del Centre Democràtic (UCD) entre 1977 i 1982, esdevenint membre del Gabinet Tècnic del Ministeri de Transports, Turisme i Comunicacions sota la presidència d'Adolfo Suárez González.
L'any 1990 va ingressar al Partit Popular i el 1991 va ser elegit alcalde de Benidorm gràcies al vot d'una trànsfuga del PSPV. També en eixa època va vore's afectat pel Cas Naseiro.
Política autonòmica [modifica]
Des del 1991 fou diputat al Parlament del País Valencià, càrrec que va mantindre fins el 2002. El 1995 va ser candidat del PP a la Presidència de la Generalitat Valenciana, aconseguint guanyar les eleccions per majoria simple i realitzant un pacte amb Unió Valenciana, on el candidat d'aquesta formació, Vicent González Lizondo, es convertí en president de les Corts Valencianes. L'any 1999 va aconseguir la majoria absoluta en les eleccions autonòmiques i va renovar el seu mandat com a President.
Capdavanter en l'impuls d'unes polítiques socials que posaven la seva principal atenció en la gestió hospitalària i en l'atenció a la gent gran, va promoure així mateix unes grans polítiques de foment del treball, va aconseguir finalitzar la construcció dels últims trams de l'autovia València-Madrid i va aconseguir un acord per la construcció de l'AVE entre aquestes dues ciutats. Durant el seu govern es va tractar de promocionar la imatge del País Valencià com a destinació turística, amb costoses campanyes de publicitat i amb una forta inversió pública per a la creació del parc temàtic Terra Mítica que afectà també a les principals caixes d'estalvis valencianes i dugué a un dèficit creixent l'administració valenciana, especialment pel que fa al deute públic del Canal 9.
Amb la seua sortida a la política nacional, el traspàs de poders amb Francesc Camps ha estat traumàtic per l'enfrontament entre els seguidors de Zaplana o zaplanistes i els de Camps.
Política espanyola [modifica]
El 10 de juliol de l'any 2002 fou nomenat Ministre de Treball i Seguretat Social, per la qual cosa hagué de renunciar a la Presidència del País Valencià, cedint aquest càrrec a José Luis Olivas Martínez. Així mateix José María Aznar el nomenà Portaveu del Govern el 3 de setembre de 2003.
Sense abandonar el seu escó al Parlament del País Valencià fou nomenat senador al Senat espanyol en representació d'aquesta cambra, càrrec que ocupà fins a les eleccions generals de 2004, en les quals aconseguí l'acta de diputat al Congrés de Diputats i es convertí en el portaveu del Partit Popular a l'oposició.
El 2008 abandonà el seu càrrec de portaveu arran de la nova derrota del Partit Popular a les urnes, i poc després s'acomiadà del seu escó per esdevenir director de Telefònica.
Enllaços externs [modifica]
- (castellà) Informació d'Eduardo Zaplana al Portal del PP
- (castellà) Zaplana en el Caso Naseiro. Cadena Ser (transcripció de la conversa telefònica amb Salvador Palop.
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Manuel Catalán Chana |
Alcalde de Benidorm 1991-1994 |
Succeït per: Vicent Pérez Devesa |
| Precedit per: Joan Lerma i Blasco |
President de la Generalitat Valenciana 1995–2002 |
Succeït per: José Luis Olivas Martínez |
| Precedit per: Juan Carlos Aparicio Pérez |
Ministre de Treball i Assumptes Socials 2002–2004 |
Succeït per: Jesús Caldera |
| Precedit per: Mariano Rajoy Brey |
Portaveu del Govern 2002–2004 |
Succeït per: María Teresa Fernández de la Vega |
| Càrrecs en partits polítics | ||
| Precedit per: Pedro Agramunt Font de Mora |
President Regional del PPCV 1993–2002 |
Succeït per: Francesc Camps |
| Precedit per: Luis de Grandes |
Portaveu del PP 2004–2008 |
Succeït per: Soraya Sáenz de Santamaría |
- Polítics cartageners
- Presidents de la Generalitat Valenciana
- Ministres valencians del Govern Espanyol
- Diputats a les Corts Valencianes pel PP
- Diputats valencians al Congrés dels Diputats pel PP
- Senadors al Senat espanyol
- Alcaldes de Benidorm
- Militants valencians del PP
- Alumnes de la UV
- Alumnes de la UA
- Ministres de Treball del Govern Espanyol