Eduardo de Hinojosa y Naveros

Eduardo de Hinojosa y Naveros

Biografia
Naixement	25 de novembre de 1852 Alhama de Granada
Mort	19 de març de 1919(1919-03-19) (als 66 anys) Madrid
Governador civil de Barcelona
28 de maig de 1896 – 21 d'octubre de 1897
← Valentín Sánchez de Toledo Ramón de Larroca y Pascual →
3 de novembre de 1900 – 12 de març de 1901
← Joan Dorda i Morera Ramón de Larroca y Pascual →
Dades personals
Formació	Universitat de Granada
Activitat
Ocupació	jurista, historiador
Ocupador	Universitat Complutense de Madrid
Membre de	Reial Acadèmia Espanyola Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques Reial Acadèmia de la Història Cos Facultatiu d'Arxivers, Bibliotecaris i Arqueòlegs
Alumnes	Laureano Díez-Canseco i Ramón Otero Pedrayo
Governador civil de Barcelona 3 novembre 1900 – 12 març 1901 ← Joan Dorda i Morera – Ramón de Larroca y Pascual → Senador al Senat espanyol 30 abril 1899 – 1915 Circumscripció electoral: Universitat de Santiago de Compostel·la Governador civil de Barcelona 28 maig 1896 – 21 octubre 1897 ← Valentín Sánchez de Toledo, Ramón de Larroca y Pascual Governador civil de la província de València 29 febrer 1896 – ← Ramón Puchol y Ferrer Governador civil de la província de València 27 gener 1892 – 28 desembre 1892 ← Nicolás-María de Ojesto y Díaz-Agero – Rafael Sarthou Calvo → Governador civil de la província d'Alacant 27 març 1891 – 26 gener 1892 ← Joaquín García Espinosa

Eduardo de Hinojosa y Naveros (Alhama de Granada, Granada, 25 de novembre de 1852 - Madrid, 19 de març 1919) va ser un jurisconsult i historiador espanyol.

Biografia

Es va doctorar en Dret per la Universitat de Granada. En 1878 es trasllada a Alemanya i estableix relacions científiques en matèries com Dret Romà i Història. Entre 1880 i 1885 es doctora en Lletres, obté la càtedra de Geografia històrica de la de Diplomàtica, i publica una obra de caràcter general, la Historia del Derecho romano según las más recientes investigaciones, en dos volums.

En 1887 edità el primer tom d'una Historia general del Derecho español, que va quedar interrompuda. Les seves principals fites van ser l'obtenció de la càtedra d'Història Antiga i Mitjana d'Espanya en 1900, la càtedra d'Història d'Amèrica des de 1906 i la seva labor com a membre de la Real Acadèmia de la Història a partir de 1889.

Hinojosa va ocupar diversos càrrecs polítics: governador civil d'Alacant, València i Barcelona, senador per la Universitat de Santiago i Director d'Instrucció Pública en el Ministeri de Foment d'Espanya. Activitats, totes elles, centrades en l'última dècada del XIX.

En 1914 una malaltia trunca la seva dedicació docent i investigadora. Cinc anys més tard va morir a Madrid.

Obra

L'obra científica d'Hinojosa se centra fonamentalment en l'Espanya medieval. Les seves monografies sostenen la ideologia germànica del nostre Dret, tema formulat en El elemento germánico del derecho español, que va presentar al Congrés de Ciències Històriques celebrat a Berlín en 1908. Hi expressa la seva profunda preocupació per la condició i l'estat de les classes socials, que abordarà en El régimen señorial y la cuestión agraria en Cataluña, el seu estudi més extens. En múltiples treballs sobre comunitat domèstica, fraternitat artificial, condició de la dona casada... atén a institucions estrictament jurídiques. A causa de la seva informació sobre la història del dret estranger és usual veure-li remuntar-se als orígens del municipi alemany per analitzar les seves possibles influències en el castellà-lleonès. Així mateix, es va interessar també a conèixer el món jurídic d'importants textos literaris.

Va ser un bon coneixedor dels "idiomes de la cultura" (Kultursprachen), igual que els seus contemporanis europeus. Va manejar les llengües clàssiques i modernes i el seu afany per la ciència li va portar a estudiar rus per traduir publicacions en aquesta llengua.

Ideològicament va ser home catòlic i es va mantenir al marge dels quals es van vincular a la Institución Libre de Enseñanza. La seva honestedat, intel·lecte i qualitat científiques li van comerciejar el respecte i l'estima de tots.

A la fi de segle la novetat dels seus ensenyaments no va despertar massa interès, i així com Ortega anys després, Hinojosa va haver de sentir-se com un professor in partibus infidelium.

En 1910 aquesta situació canvia en crear-se el Centro de Estudios Históricos, on preparaven llurs tesis doctorals un selecte grup de joves, entre els quals destaquen José María Ramos Loscertales[1], Galo Sánchez i Claudio Sánchez Albornoz.

En morir Hinojosa en 1919, la inquietud renovadora d'aquests deixebles seus havia aconseguit ja a altres estudiosos. Tots ells, coincidents en inquietuds i formació, fundaran pròpiament l'Escola d'Hinojosa, una escola en la qual tots els historiadors del Dret se senten deutors l'eminent professor granadí quan fundador d'una ciència moderna, crítica, europeista i rigorosa.

Bibliografia

• Historia del Derecho Romano según las más recientes investigaciones (2 vol.)
• Historia general del Derecho español
• Elemento germánico en el Derecho español
• El régimen señorial y la cuestión agraria en Cataluña
• Manual Dykinson
• Necrològica a Boletín de la Real Academia Española, Tomo VI, Cuaderno XXVIII, 1919, pàgs. 297-306.

Enllaços externs

• Un centenario: Eduardo Hinojosa y Naveros
• Biografia a biografiasyvidas.com
• Obres d'Eduardo de Hinojosa
• Biografia al web del CSIC