Educació de persones adultes

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

L'expressió educació d'adults, (EA) o Educació de persones adultes (EPA)[1] designa la totalitat dels processos organitzats d'educació, sigui quin sigui el seu contingut, el nivell i el mètode, siguin formals o no formals, tant si prolonguen o reemplacen l'educació inicial dispensada a les escoles i universitats, i en forma d'aprenentatge professional, mitjançant els quals, les persones considerades com a adultes per la societat a la que pertanyen desenvolupen les seves aptituds, enriqueixen els seus coneixements, milloren les seves competències tècniques o professionals o els donen una nova orientació, i fan evolucionar les seves actituds o el seu comportament en la doble perspectiva d'un enriquiment integral de l'home i una participació en un desenvolupament socioeconòmic i cultural equilibrat i independent.[2]

Educació permanent[cal citació][modifica | modifica el codi]

“L'expressió Educació Permanent designa un projecte global orientat tant a reestructurar el sistema educatiu existent com a desenvolupar tots les possibilitats de formació fora del sistema educatiu:

(...) En aquest projecte, l'home és l'agent de la seva pròpia educació per mitjà de la interacció permanent de les seves accions i la seva reflexió.

"L'educació permanent, lluny de limitar-se al període d'escolaritat, cal que abasti totes les dimensions de la vida, totes les branques del saber i tots els coneixements pràctics que puguin adquirir-se per tots els mitjans i contribuir a totes les formes de desenvolupament de la personalitat.

Els processos educatius que segueixen al llarg de la seva vida els nens, els joves, i els adults, sigui quina sigui la seva forma, han de considerar-se com un tot.

L'educació d'adults de la UNESCO ho designa com la totalitat dels processos organitzats d'educació, sigui quin sigui el seu contingut, el nivell i el mètode - formals o no formals - tant si prolonguen o reemplacen l'educació inicial dispensada a les escoles i universitats, i en forma d'aprenentatge professional, mitjançant els quals les persones considerades com a adultes per la societat a la que pertanyen desenvolupen les seves aptituds, enriqueixen els seus coneixements, milloren les seves competències tècniques o professionals o els donen una nova orientació, i fan evolucionar les seves actituds o el seu comportament en la doble perspectiva d'un enriquiment integral de l'home i una participació en un desenvolupament socioeconòmic i cultural equilibrat i independent.

Formació persones adultes[cal citació][modifica | modifica el codi]

La Formació és un procés destinat a millorar les competències tècniques, personals i professionals de les persones a la vida quotidiana, a la feina i a la societat, per enriquir-ne els coneixements, desenvolupar-ne les aptituds i millorar-ne les capacitats, per mitjà de l'experiència i de sistemes i procediments diversos d'aprenentatge. Podem trobar:

  • FBA: Marc cultural validat per la societat. Programes de formació en competències bàsiques a la SIC
  • FO: Formació professional dels treballadors aturats
  • FC: Formació professional de treballadors ocupats destinada a proporcionar-los de manera continuada coneixements actualitzats, habilitats i actituds necessàries per a l'exercici de la seva professió.

Els objectius generals de la FpA, segons els informes internacionals:

UNESCO Informe Delors, 1996

Aprendre a aprendre

Aprendre a fer

Aprendre a conviure

Aprendre a ser

Estudi Eurodelphi, 2000[3]

Aprendre a aprendre

Participació ciutadana

Comunicació interpersonal

Desenvolupament de la pròpia personalitat

Manteniment de la salut i seguretat

Donar sentit a la vida

Participació cultural

Millora en el treball i dels ingressos

Gestió de la llar i de la família

Accés i ús de les noves tecnologies

Modalitats de la FpA[cal citació][modifica | modifica el codi]

Institut de Ciències de l'Educació

Presencial

  • Espai i temps determinats
  • Continguts i metodologia generalment determinada

Semipresencial

  • Centres d'Autoformació
  • Autoregulació del temps i de l'espai
  • Autoregulació dels continguts i de la metodologia

A Distància

  • Autoregulació dels temps i de l'espai
  • Suport paper
  • Suport ràdio, TV
  • Suport multimèdia


La FpA a Catalunya[modifica | modifica el codi]

A Catalunya, el nivell de formació de la població adulta és baix respecte a Europa,[4] de manera que el Consell Superior d'Avaluació del Sistema Educatiu de Catalunya ha encarregat un estudi sobre la FpA.[5]

Filosofies i ètiques [cal citació][modifica | modifica el codi]

Aquest tema és molt ampli on hi podem trobar diferents formes d'entendre la vida o la forma de prendre'ns-la.

A continuació es farà una aproximació a les bases filosòfiques i antropologies pedagògiques que fonamenten diferents teories que podem relacionar o vincular directament amb l'educació permanent d'adults. En primer lloc, parlarem del positivisme de Comte sorgit durant la industrialització, on explica què és el positivisme i els seus orígens. , A diferència de l'idealisme, aquesta teoria pretén explicar la història i la realitat humana mitjançant la ciència, és a dir, la pròpia sociologia. Algunes de les característiques més destacables del positivisme són les següents:

  • La reacció contra d'idealisme
  • La dimensió històrica de les ciències
  • Basar el saber en els fets
  • Explicar la funció del coneixement científic.

El positivisme pretén la reforma de la societat.

A més, tenim, per una banda, el Liberalisme, que és la filosofia del progrés econòmic, intel·lectual i moral del benestar. És el resultat del pensament de la marginació de l'estat entès com a poder absolut. En aquest punt són fonamentals les idees d'Adam Smith sobre la regulació natural del mercat basat en la lliure competència i el desig de lucre individual. Per altra banda tenim l'Utilitarisme, que és molt similar al liberalisme, ja que també té origen anglès i influències de la il•lustració.

Aquesta filosofia creu que la felicitat és progrés, ja que produeix el benestar i la satisfacció de les necessitats. Hi podem distingir dos corrents: l'individual, de Jeremy Bentham, un autor que creu que el nostre dolor personal mai ha de superar el nostre benestar personal, i el social, de l'autor John Stuart Mill, que pensa que el seu benestar depèn del benestar dels altres.

En relació a l'educació, les dues filosofies - positivisme i liberalisme - van fer sorgir l'Escola nova . Aquesta busca les necessitats i interessos de cada alumne per partir en el moment de la seva formació. Vol afavorir el desenvolupament dels individus en una societat en canvi constant. És, per tant, paidocentrista.

Paral·lelament, trobem el Marxisme, que explica la seva lluita de classes com a anàlisi dels fenòmens socials i de l'educació. També podem identificar, en aquest punt, la lluita contra l'alienació per tal de poder transformar la societat.

La seva pedagogia diu que l'únic camí de progrés és la raó. Al mateix temps, mostra la importància que té l'educació relacionada amb el treball perquè pugui generar formació polivalent, és a dir, binomi fonamental.

Per acabar aquesta aproximació trobem el personalisme, que trenca amb la dualitat individual i el col·lectiu social. Dins d'aquesta podem trobar dos autors importants: Milani, que veu l'educació com a transformació i, per tant, creu que no han d'estar permeses les desigualtats entre classes, i Freire, que creu que el professional ha de tenir un compromís i que no hi ha d'haver relativisme cultural. A més, creu en el diàleg i la consciència crítica (conscienciació) i divideix la societat en tres tipus; tancada, de transició i oberta.

Per altra banda, i deixant a part les aproximacions, ens centrarem a conèixer millor l'ètica i la moral, que es diferencien entre elles.

Per començar veurem la diferència que hi ha entre una i altra: la moral s'entén com un conjunt de normes que regeixen la conducta de cada esser humà, i l'ètica, en canvi, seria la part més reflexiva i racional. S'entén com una conducta, moral o immoral, i hi trobem fonamentades les nostres normes i els nostres codis morals. L'ètica, a més, intenta cercar les diferents claus de l'anomenada "bona vida", és a dir, trobar els diferents camins que ens portaran a la felicitat. L'ètica i la moral, estan a uns nivells diferents de llenguatge i reflexió: la moral ens respondria més a la pregunta: "Què haig de fer?", mentre que en l'ètica ens preguntaríem: " Quines normes he de seguir per aconseguir els objectius de la meva existència?"

Finalment, trobem models de justificació racional. En primer lloc podem distingir les ètiques teleològiques, que sostenen que la vida humana té com a finalitat aconseguir la felicitat. I, en segon lloc, podem observar la tasca moral, que consisteix a trobar els diferents mitjans sempre que siguin adequats per aconseguir aquest fi. Com que l'ètica teleològica creu que la felicitat no és el mateix per tots dins ella, diferencia tres tipus d'ètica;

  • Eudemonisme, segons el qual la felicitat només s'aconsegueix a través de la raó. Per tant, en funció de l'elecció mental que es dugui a terme en cada moment, es podrà ser més o menys feliç.
  • Hedonisme: l'únic que busca és el plaer, però no només el sexual sinó també el de l'amistat, dels sentiments...i el que fa és refusar qualsevol tipus de dolor.
  • Utilitarisme: veu la felicitat a través del benestar social, és a dir, que creu que la felicitat consisteix en el benestar social de tothom.

Seguidament trobem les ètiques deontològiques, que fonamenten l'acció moral en el deure. I, per acabar, les ètiques dialògiques, que sostenen que les diferents normes morals han de ser fruit d'un acord basat sempre en el diàleg argumentatiu en condició d'igualtat entre les diferents persones.


Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Educació de persones adultes
  2. Conferència General de la UNESCO, Nairobi, 1976
  3. Estudi Eurodelphi 2000
  4. «Un estudi conclou que Catalunya té un nivell educatiu baix respecte Europa». El debat, 17/09/2008. [Consulta: 4/1/2012].
  5. Diagnòstic de la formació de persones Adultes a Catalunya

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • FÒRUM IDEA(2002). Massot, M (coord), Ferrer,G., Puente,S. 25 anys d'educació de persones adultes a Sabadell. Sabadell: Ajuntament de Sabadell.
  • Responsables científic; Leirman Walter, Coordinador Espanya; Lopez Plam, Fernando, Coordinadora de Catalunya; Massot Verdú, MargaridaSAEDA Estratègies per al millorament de l'educació i la formació d'adults en contextos regionals. Comissió Europea Programa Sòcrates.
  • Chacón, M. Martinez-Roca,C. Martínez, M. Massot, M. Moreno, V. Parera, G. Diagnòstic de la Formació de persones Adultes a Catalunya Centres i aules del Departament d'Educació, del Departament de Justícia i Municipals per encàrrec del Consell Superior d'avaluació del Sistema Educatiu a Catalunya