Edvard Kardelj

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Edvard Kardelj - Sperans (27 de gener de 1910 - 10 de febrer de 1979) va ser un polític, home d'estat, publicista, partisà antifeixista i comunista. Kardelj va néixer a Ljubljana, Eslovènia, llavors part de l'Imperi Austrohongarès.

Durant la Segona Guerra Mundial, a partir de l'any 1941, va col·laborar en la resistència eslovena contra l'ocupació nazi al costat de Tito. Se'l considera com a un dels ideòlegs principals de la formació de la República Federal Popular de Iugoslàvia, al costat de Tito. Va participar en les converses i negociacions amb Stalin per a reconèixer la supremacia soviètica en la zona. Va defensar la ruptura de Iugoslàvia amb la Unió Soviètica en 1948 a la recerca de la seva pròpia via cap al socialisme. Va mantenir influència sobre el servei d'intel·ligència de l'exèrcit, el KOS. De 1948 a 1953, Kardelj va ser ministre d'Afers exteriors iugoslau. De 1963 a 1967, va dirigir l'oficina del president del parlament federal. Va ser membre de l'Acadèmia Eslovena de les Arts i les Ciències i va rebre oficialment els honors de'Heroi Nacional d'Iugoslàvia. Kardelj va morir a Ljubljana i el seu enterrament va causar gran impacte i grans concentracions de gent a Eslovènia, que van anticipar què ocorreria un any després amb la defunció de Tito.

A part de molts carrers amb el seu nom, la ciutat costanera de Ploče, al sud de Croàcia, va ser anomenada Kardeljevo durant els períodes 1950-1954 i 1980-1990. La majoria van recobrar els seus noms anteriors amb l'ensorrament del règim comunista.

Un dels seus llibres més influents i contradictoris és Razvoj slovenskega narodnega vprašanja (El desenvolupament de la qüestió nacional eslovena) de 1939.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Edvard Kardelj Modifica l'enllaç a Wikidata