Edward Jenner

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Edward Jenner
Eduard Jenner.jpg
Naixement 17 de maig de 1749
Berkeley, Anglaterra
Mort 26 de gener de 1823 (als 73 anys)
Berkeley, Anglaterra
Residència Berkeley i Londres
Nacionalitat Anglaterra Anglaterra
Camp Medicina
Institucions Hospital de St George, Londres
Director de tesi   Jonh Hunter
Treball(s) Descobriment de la vacuna contra la verola
Signatura Signatura

Edward Jenner (Berkeley, Anglaterra, 17 de maig de 1749 - 26 de gener de 1823 a Berkeley) fill del reverend Stephen Jenner, vicari de Berkeley, va ser un famós investigador, poeta i metge anglès que va descobrir la vacuna contra la verola, posteriorment perfeccionada per Louis Pasteur.[1] Aquesta vacuna no només va contribuir de forma definitiva al control d'una de les pitjors plagues que havia patit la humanitat, sinó que també va determinar un canvi profund en les idees científiques de l'època.[2]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Infància[modifica | modifica el codi]

Edward Jenner va néixer el 17 de maig de l’any 1749 a Berkeley, en el comtat de Gloucestershire, Anglaterra. Era el més petit dels tres fills barons de la família Jenner. El seu pare, el reverend Stephen Jenner, va rebre la Maestria d’Arts de la Universitat d’Oxford i era rector de Rockhampton i vicari de Berkeley. A més dels seus oficis com a reverend, el pare de Jenner disposava d’una vasta extensió de terres en el veïnatge de Bekerley.

La seva mare, filla del reverend Henry Head, pertanyia a una respectable família de Berkshire, a l'est de Berkeley. 

Malgrat l’aparent vida acomodada de Jenner, el futur doctor quedà orfe a l'edat de 5 anys, quan els seus pares moriren en 1754 amb poques setmanes de diferència. La seva infància va quedar llavors sota el càrrec del seu germà gran, el també reverend Stephen Jenner.

Quan tenia vuit anys, va començar la seva formació amb l’ajuda del reverend Clissold a la escola primària de Wotton-under-Edge, una localitat pròxima a Berkely. Després va continuar els seus estudis de secundària a l’escola del Doctor Wasbourn a Cirencester.[3] 

Durant els primers anys d’escola va desenvolupar un gran interès per la ciència i la natura, que va continuar al llarg de la seva vida. Abans de complir els nou anys, ja tenia una col·lecció de nius de lirons, i quan va començar els estudis secundaris solia jugar amb altres nens de Cirencester buscant fòssils, especialment als oòlits abundants del barri.[1]

Pràctica com a cirurgià[modifica | modifica el codi]

Edward Jenner es va decidir per la medicina, i quan finalitzà la seva educació escolar als tretze anys, en 1761, es traslladà a Sodbury per començar la seva formació en cirurgia i farmàcia sota el càrrec del cirurgià del poble, Abraham Ludlow. El registre mostra que va ser allà on Jenner va escoltar una lletera dir:  

« Jo mai tindré la verola perquè he tingut la verola bovina. Mai tindré una cara marcada per la verola. »
— Creença popular, anònim.

De fet, aquesta creença comuna portaria al metge al descobriment de la vacuna.[1] 

Degut a l’elevat preu de la facultat de medicina, Edward Jenner continuà els seus estudis professionals a l'Hospital St George de Londres a l’edat de vint-i-un anys. Treballà sota les direccions de Jonh Hunter, amb la seva família del qual va conviure durant dos anys. Hunter no només va ser un dels cirurgians més famosos d'Anglaterra, sinó que també va ser un respectat biòleg, anatomista i científic experimental.  

Durant aquest període Jenner va rebre instruccions sobre cirurgia i l’ús de mètodes científics, el que li va servir per evitar consideracions personals a l’hora de fer investigacions.  

Després de completar els estudis professionals a Londres, es separà de la família Hunter, però guardà un profund afecte per seu preceptor. Una prova de la gran relació entre els dos amics són les cartes que s’escrivien, que foren acuradament preservades per Jenner i de les quals es té accés actualment. El doctor Hunter morí l’any 1793 degut a una angina de pit.[4]

En el temps que el metge residí a Londres, el capità James Cook tornà del seu primer viatge d'investigació. Malgrat la gran admiració de Jenner pels valuosos espècimens d’història natural recollits durant el viatge, Edward reclinà la proposta del capità perquè l'acompanyés en la seva segona expedició. Per contra, preferia tornar a la seva terra d’origen. Així, l’any 1773 Edward Jenner tornà a Berkely, on va viure amb el seu germà i es convertí en el cirurgià del poble. Jenner va renunciar a perspectives de riquesa i distinció per seguir el seu objectiu principal a la zona rural on va néixer.

A més de la pràctica mèdica rural, participava en activitats de la societat mèdica local. Era membre de Gloucestershire Medical Society, que es reunia tres cops a l'any a Rodborough, i de Convivio Medical Society, amb reunions cada dimecres a Alveston. Entre les dues assossiacions, la primera destaca per la seva importància i membres reconeguts. Allà entrà en contacte amb antics companys d'estudi com Caleb Hillier Parry, a qui va dedicar posteriorment el seu treball sobre la verola, i Daniel Ludlow, fill del seu primer professor cirurgià, Abraham Ludlow.[3]

Com a científic natural va continuar observant les aus, la hibernació dels eriçons i va recollir espècimens per a John Hunter a Londres. També tocava el violí en un club musical i va escriure versos lleugers i poesia.[1]

Vacuna contra la verola[modifica | modifica el codi]

Jenner: Smallpox is Stemmed, Robert Thom (1960)

Quan Jenner va començar a exercir la medicina, la inoculació de la verola (o pigota) era una pràctica comuna a Anglaterra. Però aquestes inoculacions eren perilloses tant per als pacients com per als familiars, ja que hi havia moltes possibilitats de contreure la malaltia. El metge anglès Edward Jenner va descobrir un mitjà pel qual la inoculació fos altament segura.

La verola era una malaltia descoberta en alguns dels comtats a l'oest d'Anglaterra, sobretot a Gloucestershire. En aquells temps era un dels pitjors mals que patia la humanitat: una de cada deu persones morien causa d'aquesta malaltia.

L’interès de Jenner en els efectes protectors de la verola bovina va començar durant l'aprenentatge amb George Harwicke. Durant molts anys, Jenner havia escoltat els contes que les lleteres estaven protegides de la verola de forma natural després d'haver patit la verola bovina. Reflexionant sobre això, Jenner va concloure que la malaltia protegia la persona de la verola. El maig de 1796, Edward Jenner va conèixer una lletera jove infectada per la “vacuna”, Sarah Nelms, que tenia lesions fresques a les mans i els braços. El 14 de maig de 1796, va inocular un nen de 8 anys, James Philips, amb pus agafat d’una lesió de les mans de la lletera. Amb això, el nen va desenvolupar una febre lleu i malestar a les aixelles; nou dies després, sentia fred i va perdre la gana. No obstant, l'endemà ja estava gairebé recuperat. El juliol de 1796, Jenner va inocular al noi un altre cop. En aquesta ocasió, però, ho va fer amb pus de verola. L'infant no va desenvolupar la malaltia, per la qual cosa Jenner concloure que la protecció era completa. També va demostrar que el material “vacuna” podia ser transmès d’un humà a un altre i que la seva inoculació oferia protecció creuada contra la verola. Aquestes observacions van ser publicades de manera privada en un opuscle titulat An inquiry into the causes and effects of the variola vaccine. Gràcies a aquest petit llibre i a l’esforç de Jenner, la vacunació es va divulgar i aplicar immediatament arreu del món.[2] 

El 1797, Jenner va enviar un breu document a la Royal Society on descrivia l'experiment i les posteriors observacions. No obstant això, va ser rebutjat. Després d'afegir pocs casos més a l'experiment inicial, l'any 1798, Jenner va publicar privadament una investigació sobre les causes i els efectes de la vacuna contra la verola. La paraula llatina de la qual prové "vaca" és isvacca, i la de verola bovina és vaccinia; per això, Jenner va decidir anomenar aquest procediment nou "vacunació". La publicació del 1798 consta de tres parts: a la primera, Jenner presenta el seu punt de vista sobre l'origen de la verola bovina com a malaltia de cavalls transmesos a les vaques, teoria que va ser desacreditada durant la vida del científic; seguidament, presenta la hipòtesi que la infecció de verola bovina protegia contra la infecció subsegüent de la verola; a la segona, hi ha les observacions crítiques pertinents per provar la hipòtesi, i la tercera és una llarga discussió, en part polèmica, dels resultats i una gran varietat de temes relacionats amb la verola. Aquesta publicació de la investigació es va trobar amb una reacció mixta a la comunitat mèdica. 

The Cow-Pock or The Wonderful Effects of the New Inoculation!, James Gillray (1802)

Jenner va anar a Londres amb l’objectiu de buscar voluntaris per la vacunació, però no en va trobar cap en 3 mesos. A la capital britànica, la vacunació es va popularitzar a través de les activitats d’altres científics com ara el cirurgià Henry Cline, a qui Jenner va donar alguns dels inòculs. Més tard, l'any 1799, els doctors George Pearson i William Woodville van començar a recolzar la vacunació entre els pacients. Jenner va dur a terme una enquesta a nivell nacional per poder trobar una prova de la resistència a la verola per inoculació d'aquesta entre les persones que tenien la verola bovina. Els resultats de l'enquesta confirmaren la seva teoria. Malgrat els errors, moltes controvèrsies i la trapelleria, l'ús de la vacunació es va estendre ràpidament a Anglaterra, i l'any 1800, també va arribar a la majoria dels països europeus.[1]

Malgrat la falta de subministrament en diverses ocasions, Jenner va enviar la vacuna als metges que coneixia i a qualsevol altra persona que la sol·licitava. Després de la introducció de la inoculació de la verola bovina en els seus propis districtes, molts beneficiaris passaren la vacuna a altres persones. El Dr. John Haygarth va rebre la vacuna d'Edward Jenner l’any 1800 i va enviar-li alguns dels materials a Benjamin Waterhouse, professor de física a la Universitat Harvard. Waterhouse va introduir la vacunació a Nova Anglaterra i després va convèncer a Thomas Jefferson per intentar-ho a Virgínia.[1]

Encara que va rebre reconeixement mundial i molts honors, Jenner no va fer cap intent d'enriquir-se mitjançant el seu descobriment. De fet, va dedicar molt de temps a la causa de la vacuna a la pràctica privada i, per això, els assumptes personals van patir severament. L'extraordinari valor de la vacunació va ser reconegut públicament a Anglaterra, quan el 1802, el Parlament britànic va concedir a Edward Jenner la suma de £ 10.000. Cinc anys més tard, el Parlament li'n va concedir £ 20.000 més. No

obstant això, també va rebre atacs i burles, tot i que va continuar amb les activitats a favor del programa de vacunació. A poc a poc, la vacunació va reemplaçar la inoculació de la verola, que es va prohibir a Anglaterra l’any 1840.

Temple de la vaccinea, Berkeley.

Últims anys de vida i mort[modifica | modifica el codi]

Jenner adiquirí "La Capella" (The Chantry) l'any 1785, una casa de camp d'estil georgià a Berkeley i que des del 1985 es va convertir en el Museu de Jenner.

Va construir al jardí una barracad'una habitació, a la que va anomenar "Temple de la vaccinia" i on va vacunar a gent sense recursos gratuïtament.

L'any 1788, amb trenta-nou anys, va contraure matrimoni amb Katherine Kingscoke, que malgrat tenir una salut delicada va participar molt activament en els treballs del marit. Van tenir tres fills amb el nom de Edward, Catalina i Robert.

Va obtenir el doctorat en medicina humana de la Universitat de St Andrews a Fife, a Escòcia, l'any 1792. Des de llavors abandonà la professió menys prestigiosa i pitjor pagada de cirurgià per exercir com a balneologista al balneari de Chetenham fins al 1815.

Finalment, l'any 1813, va rebre el grau honorari com a Doctor en Medicina per la Universitat d'Oxford.

The Chaltry. Antiga casa d'Edward Jenner i actual Museu de Jenner, a Berkeley.

Després d'una dècada de ser lloat i menyspreat per igual, es va retirar gradualment de la vida pública i va tornar a la pràctica de la medicina a Berkeley.

L’any 1810, el seu fill gran, Edward, va morir de tuberculosi. La seva germana Mary va morir el mateix any, i la seva germana Anne ho va fer dos anys més tard. L'any 1815, la seva dona, Katherine, va morir també de tuberculosi.

Les penes s'amuntegaven sobre el científic i va ser per aquesta raó que es va retirar per complet de la vida pública. Durant els següents anys continuà amb els seus estudis sobre la història natural, com la finalització d'un treball sobre la migració de les aus cap Anglaterra. També va exercir com a jutge de pau en la seva ciutat natal.

L’any 1820, Jenner va patir un vessament cerebral lleu del qual es va recuperar. El 25 de gener de 1823, Edward Jenner va ser trobat inconscient al seu estudi amb la mitad dreta del cos paralitzada. Havia tingut un vessament cerebral massiu. El prestigiós investigador va morir el dia següent, durant les primeres hores del matí del diumenge 26 de gener de 1823.

Va ser sepultat amb els seus pares, la seva dona i el seu fill prop de l'altar de l'església de Berkeley.

L'èxit de la vacunació de Jenner va ser tan gran que el 1840 el govern anglès va prohibir qualsevol altre mètode de vacunació contra la verola que no fos el seu.[3]

La generalització de la vacunació entre la població del món sencer va portar a la desaparició d'aquesta malaltia en la dècada de 1970.[1]

Aproximació a la vacuna contra la verola[modifica | modifica el codi]

La verola bovina al comtat de Gloucestershire[modifica | modifica el codi]

Berkeley, en el comtat de Gloucestershire, era conegut per les seves abundants pastures i per la cria de ramat. A mitjans el segle XVIII, les vaques d’aquest país patien una malaltia coneguda amb el nom de cowpox o verola de les vaques. Es manifesta per pústules irregulars de color blau pàl·lid que sovint degeneren en úlceres de lenta curació.

Les persones amb talls a les mans que entraven en contacte amb les pústules o ulceracions dels bòvids amb cowpox també experimentaven alteracions similars. El procés es presentava com una verola atenuada, que desapareixia en aproximadament quinze dies. A més, aquestes persones quedaven exemptes de patir verola humana.

Aquests fets implantaren una creença popular a Anglaterra que qui munyia vaques afectades per cowpox quedaven immunitzades contra la verola.[5]

La gent de la zona feia petites incisions en les mans dels nens i se’ls feia tocar mamelles de vaques infectades amb l’objectiu d’impedir un futur contagi de verola. Fins i tot Jenner va patir aquesta pràctica quan era petit.[6]

Origen de la verola bovina segons Edward Jenner[modifica | modifica el codi]

Jenner creia que l’origen de la verola de les vaques era la transferència d’una malaltia que afecta als cavalls, que ell denominava en àngles “grease”. Si una persona després d’haver manipulat les úlceres d’un cavall que pateix “grease” es posa a munyir les vaques sense rentar-se les mans abans, comunica a les vaques una malaltia que elles transmeten en retorn a les persones que les munyin.

En la seva primera publicació sobre la verola podem llegir:

Cowpox a la mamella d'una vaca. Trattato di vaccinazione con osservazioni sul giavardo e vajuolo pecorino, Luigi Sacco (1809)
« Consisteix en un tumor inflamatori sota les cames, del que surt un pus amb propietats particulars, i que sembla capaç de produir en el cos humà una malaltia tan semblant a la verola, que em sembla probable que aquesta pot haver tingut el seu origen de aquella[7] »
An Inquiry into the Causes and Effects of the Variolæ Vaccinæ (1798), Edward Jenner


No obstant, el metge s’equivocava ja que “grease” és actualment una inflamació dels esperons causada pel bacteri Dermatophilus congolensis que produeix lesions en el cavall.[8]

En un experiment, el metge va realitzar una petita incisió en les mamelles de la vaca per inocular el pus extret de la pota d’un cavall amb “grease”. Contràriament al que havia pensat Jenner, la vaca no patí la malaltia que s’esperava.

La raó teòrica que l’investigador va donar fou que el virus del cavall no podia reproduir-se sinó procedeix de les primeres etapes de la malaltia, quan el cavall secreta un fluid transparent i no pus.

L'opinió de Jenner va ser desmentida amb els experiments del Doctor Woodville, que inoculà les vaques amb virus de tots els períodes de la malaltia sense causa alteracions en el bòvid.

Mr Simmons va realitzar un experiment semblant, inoculant el virus de dos cavalls amb “grease” a nens i vaques, sense resultats positius. Es va desmentir que el “grease” produís en l’humà la vacuna.[6]

Mr Simmons afegeix :


« La vacuna és una malaltia desconeguda en Chelshire, comtat on, de la mateixa forma que a Glocester, s’empra homes indistintament per curar cavalls i munyir vaques. »
Reflections and Experiments on the supposed Origino of Cow-pox (1798), W. Simmons.


Jenner també afirmà erròniament que la verola vacuna protegia enfront de la humana durant tota la vida, degut probablement a un temps insuficient d’observació dels pacients inoculats.

Però el més important es que Jenner no es va equivocar en els elements bàsics de la teoria: la verola vacuna protegia en front a la verola humana, que el factor protector podia propagar-se mitjançant la inoculació a través de diverses persones i que aquest procediment no causava morts.[9]

Altres observacions[modifica | modifica el codi]

Si en l’exposició als diferents objectes haguéssim seguit l’ordre en què es van fer els descobriments, els experiments de Jenner s'haurien d'haver col·locat abans que les seves idees e hipótesis sobre

l’origen de la verola bovina; però hi ha circumstàncies en les que els fets són molt diferents, per tant, és necessari col·locarlos en un ordre diferent del que van guardar els primers observadors.

Aquest va ser el motiu que va obligar a tractar

l’origen i les causes de la verola bovina, abans que les observacions, assajos i fets que no deixen cap dubte sobre la influència preservativa de la vacuna. Alguns d'aquests fets van ser:

  • Observació l: Joseph Merret, jardiner del compte de Berkeley, servia a casa d'un arrendador d'aquella veinada l'any 1770, a més també ajudava a munyir les vaques. A aquest home se li va manifestar la verola bovina i li van sortir a les mans úlceres acompanyades de tumors, a més de tensió a les glàndules de les aixelles.
  • Observació ll: Juan Philips, artesà de Berkeley, va patir la verola bovina als 9 anys. Jenner, li va inocular, als 62 anys, el virus de la verola. La inoculació va ser molt dolorosa i immediatament va aparèixer una eflorescència que es va seguir estenent fins al quart dia, acompanyada d'un dolor molt intens a l'esquena. El cinquè dia els símptomes van començar a disminuir, i entre el sisè i el setè dia van desaparèixer completament.
  • Observació lll: Mad H. es va contagiar del cowpox degut al contacte directe amb els utensilis que feien servir els criatsde la casa, els quals patien aquesta malaltia. Li van sortir molts grans a les mans, i després li van sortir al nas, degut a la mania que tenia de tocar-se'l amb les mans. Es van inflar considerablement.
  • Observació lV: Simon Nicols, criat, havia tractat a les vaques afectades de verola l'any 1782 i va presentar úlceres a les mans, a més de patir tots els símptomes en un grau molt virulent. Després d'uns an

y, es va manifestar la verola a la casa d'en Nicols. Mr.Jenner li va inocular el virus juntament amb altres persones. En tots aquests casos la vacunació va tenir efecte.

  • Observació V: Tots els pobres de Tortesorth van ser inoculats l'any 1795 per Juan Henri.
  • Observació Vl: Sara Nelme, una lletera, va adquirir la verola bovina per una lleugera picada que casualment s’havia fet a la mà. El lloc on es va inocular el virus es va inflamar i se li va desenvolupar un gra molt ben caracteritzat, i que a més manifestava la fisonomia de la infecció específica. Mr. Jenner va fer un retrat per a considerar aquest gra com un símptoma de la malaltia. No se sap si Sara es va sotmetre a la inoculació del virus de la verola.[6]

Ampliació i propagació del mètode[modifica | modifica el codi]

Els experiments anteriors van evidenciar que la "vacuna" que es va transmetre accidentalment als humans que havien estat en contacte amb les vaques infectades per verola bovina, estava dotada d'un efecte protectiu, i que aquestes persones eren lliures d'atacs de la verola tot i ser exposades, tant per inoculació artificial com per contagi.

El nou enigma era descobrir si la vacuna podia ser inoculada arbitràriament igual que en el cas de les veroles, és a dir, si el sèrum contingut en un gra produït per la vacuna ocasionaria la mateixa malaltia si era introduïda en la pell d'una altra persona que no l'havia patit. Jenner va decidir dur a terme un seguit de nous experiments:

  • Observació I: Un nen va ser inoculat amb el sèrum de la vacuna de les úlceres de Sara Nelmes, mitjançant inoculació. A la setmana va presentar símptomes lleugers que van remetre amb rapidesa. Durant la malaltia, les lesions presentades van ser molt similars a les causades per la inoculació de la verola, diferenciant-se només per un color lleugerament més fosc. Més tard es va inocular al mateix nen el virus però no va produir més efecte que l'eflorescència de la zona d'incisió, el mateix va succeir en una segona inoculació temps més tard, demostrant de nou l'efecte protectiu de la vacuna.
  • Observació II: Un altre nen, Guillermo Summers, va ser vacunat amb el sèrum de la verola, extret directament de les mamelles d'una vaca contagiada, el resultat d'aquesta inoculació va ser similar a la del cas anterior. Al inocular-li el virus només va presentar la típica eflorescència com a símptoma.
  • Observació III: Un tercer nen, Guillermo Pead, va ser vacunat amb el sèrum extret del gra de Guillermo Summers aconseguint-se una vacuna ben acondicionada.
  • Observació IV: Moltes persones van ser vacunades amb el sèrum de Guillermo Pead de forma exitosa, només va haver-hi tres casos que van presentar una sèrie de símptomes secundaris derivats de la vacunació.

Aquest seguit d'experiments van comprovar la capacitat protectiva de la vacuna i que aquesta no perdia les seves propietats primitives al passar d'una vaca a l'espècie humana i entre individus d'aquesta.

Reflexions de Jenner sobre el seu descobriment[modifica | modifica el codi]

A més a més d'exposar els seus experiments, Edward Jenner va publicar un seguit de reflexions. En elles afirmava que s'hi havia de dir perquè servien les seves indagacions sobre les relacions entre la vacuna i la inoculació de la verola. Tot i que els beneficis de la inoculació eren incomptables, la verola podia causar cicatrius i fins i tot la mort de pacients, mentre que la verola bovina podia actuar com a protecció contra la verola ordinària amb la mateixa efectivitat que la inoculació d'aquesta i amb la diferència, que no hi havia risc de mort ni en les situacions més adverses. A més a més, amb la verola bovina, no tenien lloc les erupcions abundants que preocupaven molt amb la verola.

La verola bovina no es transmetia per via respiratòria, sinó per contacte directe amb una profunditat més elevada que l'epidermis perquè tingués efecte. Aquesta característica permetia induir la malaltia a un individu sense risc d'infectar a altres i d'estendre la verola. Jenner va anomenar múltiples casos de pacients als quals se'ls hi havia inoculat la verola bovina, i tot i dormir pròxims a familiars, no els contagiava. Fins i tot en casos amb pacients que presentaven úlceres soporoses acompanyades de febre, es posaven en contacte amb individus que mai havien patit cap tipus de verola i no s'infectaven.

En molts altres aspectes, la inoculació de la verola bovina era més avantatjosa que la verola ordinària, ja que a més, les inoculacions de verola convencional podien agreujar les escròfules (processos infecciosos que afecten als ganglis limfàtics i són causats per Mycobacterium tuberculosis, mentre que amb la verola bovina no tenia lloc aquest inconvenient. La verola bovina, també tenia la virtut de poder-se inocular a individus que no podien, per diferents motius, ser inoculats per la verola comuna.

Publicacions de Jenner sobre la vacuna de la verola[modifica | modifica el codi]

Edward Jenner va escriure tres publicacions sobre la vacunació contra la verola.

  1. An Inquiry into the Causes and Effects of the Variolæ Vaccinæ (1798). En aquesta primera publicació Edward Jenner introdueix la hipòtesis que la infecció de verola bovina podia actuar com a protecció contra la verola argumentant-la a partir de les seves observacions.
  2. Further Observations on the Variolæ Vaccinæ, or Cow-Pox (1799)
  3. A Continuation of Facts and Observations relative to the Variolæ Vaccinæ (1800). Consisteix en un recull de correspondències epistolars que va mantenir amb un seguit de metges que van col·laborar en les seves investigacions sobre la Vacuna de la Verola.[10]

Altres treballs de Jenner[modifica | modifica el codi]

Sobre la història natural[modifica | modifica el codi]

  • L’any 1771, l’explorador James Cook va tornar del seu viatge pel Pacífic, i Jenner el va ajudar a ordenar i classificar els diferents espècimens biològics i geològics. El botànic Joseph Banks observant el treball de Jenner, li va oferir una feina com a naturalista a bord del Resolution a la segona expedició que va iniciar el Capità Cook, però Jenner no va acceptar l’oferta.
  • Hunter, va fer estudis sobre la temperatura dels animals en hibernació, ja que volia conèixer fins a quin límit, certs animals, podien suportar temperatures extremadament baixes. Havia experimentat amb lirons, peixos i conills i va animar a Jenner a intentar-ho amb eriçons, ja que a Londres tenia dificultats per a trobar-los. Ells van anomenar el període “d’hibernació” (terme utilitzat més endavant), és a dir, els mesos d’octubre a abril, com a “l’estació dorment” o el “tòrpid estat”, per a despertar a l’estiu a “l’estat voluntari”.
  • Va estudiar el moviment muscular i l’aparell auditiu dels peixos
  • Va dur a terme un experiment per a provar si les femtes animals eren bones per les plantes, pensant que la seva abundància era nociva. En el seu test va utilitzar, fins i tot, plasma humà com un dels fertilitzants.
  • Va realitzar observacions d'ornitologia, sempre acompanyat de Hunter.
  • Jenner va dur a terme un estudi sobre el cucut. Aquest ocell té el costum de pondre ous en nius d’altres. Va observar que el cucut tria aquells ous que tenen un color semblant als seus. Curiosament, la cria del cucut es queda sola després de néixer, ja que els altres ous desapareixen del niu. Jenner va creure que els ocells llançaven els seus propis ous i es quedaven amb el cucut en adopció. Va presentar una escrit a la Royal Society sobre el tema, però la primavera següent va veure que s’havia equivocat. El propi cucut al néixer és qui espitja els altres ous fora del niu.

Per a comprovar-ho, Jenner va buscar ajudants, entre els quals es trobava el seu nebot Stephen. Durant mesos van vigilar els nius. Va corregir el seu article i el van acceptar per a la seva publicació l’any 1788.

Sobre la medicina[modifica | modifica el codi]

  • Un dels primers escrits de Jenner està relacionat amb la seva insatisfacció per a la preparació d’alguns medicaments. Va assajar un mètode de purificació del tàrtar emètic, una substància utilitzada per a fer vomitar als pacients amb febre, disminuint així, la seva temperatura.
  • Va proposar un tractament quirúrgic per la oftàlmia.
  • L’any 1784, juntament amb el comte de Berkeley, va crear un globus d’hidrogen utilitzant la tècnica del físic francès Jacques Charles, que sobrevolava, sense passatgers, una distància d’uns 10 km. Només feia uns mesos que els germans Montgolfier havien fet els primers assajos amb globus d’aire calent a França.
  • Va ser escollit membre de la Royal Society of London. La presentació de la candidatura va ser llegida el novembre de 1788 i l'elecció certificada el 26 de febrer de 1789.
  • Jenner va participar com a membre actiu en dues societats mèdiques rurals: va ser cofundador de la Gloucertershire Medical Society. Aquesta assemblea es reunia tres cops l'any a la posada The Fleece a Rodborough, a prop de Stroud. La van formar, des de 1788, amics i companys de classe i d'estudis, com Parry Paytherus Hickes o Daniel Ludlow, el fill del seu primer mestre.
  • Va ser membre de la Convivio-Medical Society, que es reunia els dimecres a The Ship Alveston, a prop de Bristol. En ambdues, constituïdes com a grup de discussió, Jenner i els seus amics debatien sobre els temes més rellevants de l'època, com la verola o la malaltia cardíaca.
  • Va establir relacions entre l'angina de pit i alteracions de l'àrtèria coronària.[11]

Monuments i edificis simbòlics[modifica | modifica el codi]

Estàtua d'Edward Jenner a Kensington Gardens

A Berkeley s'hi troben la casa del Dr Jenner, actualment convertida en el Museu Jenner que ofereix visites guiades, i el panteó familiar on va ser enterrat el 1823.[12]

Cal destacar el Temple de la Vaccinia, un petit edifici de pedra del segle VIII sota un sostre de palla situat al jardí de la casa. Tant el seu exterior com l'interior estan decorats amb escorça d'abres. Es pensa que originàriamenr l'objectiu de l'edifici era ser una petita casa d'estiu. Tot i així,després de les grans aportacions del metge contra la verola, es va fer servir com a un lloc on vacunar als pobres sense cap cost. Actualment és reconegut com el primer centre de salut pública.[12]

Dos anys després de la mort de l'investigador, dos dels seus germans mandaren construir un dels seus primers monuments. Es tracta d'una estàtua creada per Robert William Siever a la Catedral de Gloucester el 1825.[13]

Una altra estàtua rellevant és la de Kensington Gardens. Aquest monument va ser construït per William Calder Marshal en 1825. La seva situació original era a Trafalgar Square, però va ser traslladada a Kensington Gardens el 1862. Actualment hi ha una campanya per retornar l'estàtua a la primera localització.[14]

A causa de les seves grans aportacions a la medicina un reguitzell d'hospitals britànics tenen àrees o pavellons amb el seu nom. Alguns exemples són St. George's Hospital Medical School o Northwick Park Hospital, a Londres.[15]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 Riedel, Stefan. Edward Jenner and the history of smallpox and vaccination.  Proc (Bayl Univ Med Cent) 2005 January; 18(1): 21–25.
  2. 2,0 2,1 Drs. José Esparza, Francisco Kerdel Vegas. Bicentenario de la vacuna antivariólica de Jenner. Gac Méd Caracas, 1998; 106 (1): 1-6.
  3. 3,0 3,1 3,2 Baron, Jonh. The life of Edward Jenner, M. D. Vol I., 1838, p. Henry Coulburn. 
  4. Jenner, Edward. Letters of Edward Jenner and Other Documents Concerning the Early History of Vaccination. Baltimore: Genevieve Miller, 1983. 
  5. Anes y Álvarez de Castrillón, Gonzalo. «La Real Expedición Filantrópica de la vacuna en las Islas Canarias». Anuario de Estudios Atlánticos, 1, 2008, pàg. 53 - 144.
  6. 6,0 6,1 6,2 Moreau de la Sarthe, Jacques-Louis. Tratado histórico y práctico de la vacuna. Madrid: Imprenta Real, 1803. 
  7. Jenner, Edward. An Inquiry into the Causes and Effects of the Variolae Vaccinae, 1801. 
  8. S. L.; J. E., Kotar; Gessler. Smallpox: A History. North Carolina: McFarland, 2013. 
  9. Jenner, Edward. Una investigación sobre las causas y los efectos de las variolae vaccinae (Edición Lujo). Madrid: Calatrava Ediciones, 2011. 
  10. «Great Books Online». [Consulta: 19 gener 2014].
  11. «Asociación Española de Vacunología». [Consulta: 19 gener 2014].
  12. 12,0 12,1 «His House». [Consulta: 17 gener 2014].
  13. «Gloucester Cathedral». [Consulta: 19 gener 2014].
  14. «The library at Wellcome Collection». [Consulta: 19 gener 2014].
  15. «St Georges University of London». [Consulta: 19 gener 2014].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]