Edward Waring

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Edward Waring
Edward Waring. Stipple engraving by Facius after T. Kerrich. Wellcome V0006150.jpg
Segons una pintura de Thomas Kerrich (1748-1828)
Naixement ca 1736
Old Heath, Shropshire, Anglaterra
Mort 15 d'agost de 1798 (als 62 anys)
Pontesbury, Shropshire, Anglaterra
Alma mater Magdalene College (Universitat de Cambridge)
Es coneix per Problema de Waring
Camp científic Matemàtiques
Institució Càtedra Lucasiana (Universitat de Cambridge)
Cònjuge Mary Oswell
Estudiants de doctorat John Dawson
Guardons
Medalla Copley

Edward Waring (Old Heath (prop de Shrewsbury), Shropshire, 1734 - Pontesbury, Shropshire, 15 d'agost de 1798) va ser un matemàtic anglès.


Vida[modifica | modifica el codi]

Res es coneix dels seus primers anys de vida. Va ingressar al Magdalene College de la Universitat de Cambridge com becari i es va graduar el 1757 com a Senior wrangler (un dels més alts nivells d'estudis de grau matemàtic a Cambridge). Va ser elegit degà del Magdalene College el 1760, però hi va renunciar per ocupar la càtedra Lucasiana en morir John Colson, càrrec que va exercir fins a la seva mort. No obstant, mai va donar classes; és més, el 1767 es va graduar en medicina i va exercir com a metge en diversos hospitals de Londres, de Cambridge i St. Ives.[1]

Els darrers anys de la seva vida els va passar reclòs amb la seva dona, a la seva propietat de Pontesbury; possiblement embogit.[2]

Va ser elegit membre de la Royal Society el 1763 i condecorat amb la Medalla Copley el 1784.

Obra[modifica | modifica el codi]

El 1757 va començar a treballar en la seva obra Miscellanea analytica de aequationibus algebraicis et curvarum proprietatibus, de la que va publicar unes poques còpies del primer capítol, per recolzar la seva candidatura a la càtedra Lucasiana, molt controvertida per la seva edat (només tenia 23 anys). El llibre complet es va publicar el 1762.[3]

La seva primera meitat, considerablement ampliada, es va tornar a publicar el 1770 amb el títol de Meditationes algebraicae. El llibre és un desordre total: al costat de grans idees, es perd en elucubracions sense sentit; no segueix una notació rigorosa i, a més, el seu llenguatge és obscur en moltes ocasions.[4] El propi Waring, que en va enviar còpies a d'Alembert, Bèzout, Euler i Lagrange, es queixava el 1783 de no haver rebut resposta de cap de ells.[5]

En aquest llibre proposava la coneguda com conjectura de Waring, sense demostrar-la.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. O'Connor i Robertson, MacTutor History of Mathematics.
  2. Knox, pàgines 211-212.
  3. Stedall, pàgina 184.
  4. Stedall, pàgines 184 i 185.
  5. Stedall, pàgina 186.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Edward Waring» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive.
  • Scott, J.F. «Waring, Edward». Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 17 maig 2015].
  • «Edward Waring». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 17 maig 2015].