Edwin Branford Edwards

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Edwin Brandford Edwards

La Dixieland original on el trombonista era en Daddy
Naixement Edwin Brandford Edwards
22 de maig de 1891
Nova Orleans, Louisiana
Mort 9 d'abril de 1963
Nova York
Nacionalitat Estats Units Estats Units
Altres noms Daddy
Ocupació Trombonista.
Conegut/uda per Tiger Rag (rugit del tigre)

Edwin Brandford Edwards (Nova Orleans, 22 de maig de 1891 - Nova York, 9 d'abril de 1963) fou un trombonista de jazz nord-americà, més conegut com a Daddy.

Tocà el trombó en orquestres de teatre i en bandes de jazz del barri francès de la seva ciutat, entre elles la d'Alfred Laine, en la que també hi tocà la tuba.

Aquest conjunt en realitat derivava de la Jack Laine's Ragtime Band, fundada el 1895 a Nova Orleans, una de les primeres bandes de músics blancs que imitaven l'estil dels negres. També tocà en l'Ernest Gaiardina's Ragtime Band, de la mateixa procedència.

El 1916 a Chicago, entra a formar part del conjunt que al cap d'un any a Nova York, amb el nom de Original Dixieland Jazz band, aconseguiria un èxit extraordinari. per aquest temps Alcide Núñez, més conegut per Yellow, clarinetista, que havia tocat en la Brass Band de Jack Laine, s'uneix al cornetí Dominic James La Rocca, al pianista Harry Ragas i a Edwards; poc després si agreguen amb ells el clarinetista Larry Shiels i el bateria Tony Sbarbaro. Fan les primeres gravacions per la casa Victor.

L'estil Dixieland, procedent de músics blancs, s'ha de distingir del primitiu jazz negre estil Nova Orleans, malgrat procedir ambdós de la mateixa ciutat: l'estil Dixieland ve del ragtime, del que pren la síncope, però dintre d'una harmonia europea clàssica.

Gira per Europa[modifica | modifica el codi]

La Dixieland efectua una gira de concerts per Europa, el 1918 i retornà a Nova York, on hi roman entre 1925 i 1927. Dissolt el conjunt, entre els anys 1930 i 1940 té lloc un renaixement de l'estil ragtime (és l'època de Muggry Spanier i Art Hodes, i toca en les Society Bands de Nova York; però l'Original Dixieland Jazz Band torna a actuar entre 1935 i 1937, si bé desapareix definitivament, doncs l'evolució del jazz comença a adoptar conjunts de caràcter més orquestral.

A mitjans del segle XX fou quan un cert gust pel romanticisme motivà que de bell nou es formessin bandes de jazz amb un esdevenidor prou prometedor.

Entre 1943 i 1944 treballa amb Katherine Dunham, però dedica el seu temps lliure a guanyar-se la vida com entrenador esportiu.

El seu estil instrumental era rude i molt sincopat: pertanyia de fet, a l'antiga escola, i restà molt deslligat dels procediments tècnics dels seu temps. Va enregistrar alguns discs que daten del 1918, en els que en efecte s'escolta, el qua s'anomenà rugit del tigre (Tiger Rag).

Bibliograifa[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Edwin Branford Edwards Modifica l'enllaç a Wikidata