Efecte Ettinghausen

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

L'efecte Ettinghausen és un fenomen termoelèctric descobert el 1886 que afecta el corrent elèctric que passa per un conductor en presència d'un camp magnètic.[1] El nom deriva del físic austríac Albert von Ettingshausen.

El resultat del fenomen consisteix en la inducció d'una diferència de potencial perpendicular a la direcció del camp magnètic i a la direcció del corrent elèctric. Alternativament, s'indueix un camp elèctric perpendicular al gradient de temperatura i al camp magnètic.

Aquest efecte es quantifica amb el coeficient d'Ettinghausen |P|, que es defineix com:

on és el gradient de temperatura que resulta dels components (del flux elèctric) i (del camp magnètic).

El procés invers es coneix amb el nom d'efecte Nernst.

Referències[modifica]

  1. v. Ettingshausen, A.; Nernst, W. «Ueber das Auftreten electromotorischer Kräfte in Metallplatten, welche von einem Wärmestrome durchflossen werden und sich im magnetischen Felde befinden». Annalen der Physik und Chemie, 265, 10, 1886, pàg. 343–347. Bibcode: 1886AnP...265..343E. DOI: 10.1002/andp.18862651010 [Consulta: 23 febrer 2012].