Efecte Magnus

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Efecte Magnus.

L' efecte Magnus , denominat així en honor al físic i químic alemany Heinrich Gustav Magnus (1802-1870), és el nom donat al fenomen físic per el qual la rotació d'un objecte afecta la trajectòria del mateix a través d'un fluid, en particular, l'aire. És producte de diversos fenòmens, inclòs el principi de Bernoulli i el procés de formació de la capa límit en el fluid situat al voltant dels objectes en moviment. Aquest efecte va ser descrit per primera vegada pel físic alemany Heinrich Magnus el 1853.

Un objecte en rotació crea un remolí d'aire al seu voltant. Sobre un costat de l'objecte, el moviment del remolí tindrà el mateix sentit que el corrent d'aire al que està exposat l'objecte. En aquest costat la velocitat s'incrementarà. A l'altre costat, el moviment del remolí es produeix en el sentit oposat a la del corrent d'aire i la velocitat es veurà disminuïda. La pressió de l'aire es veu reduïda des de la pressió atmosfèrica en una quantitat proporcional al quadrat de la velocitat, de manera que la pressió serà menor en un costat que a l'altre, causant una força perpendicular a la direcció del corrent d'aire. Aquesta força desplaça en la direcció de la trajectòria que tindria si no existís el fluid.

A la imatge, en la qual una esfera observada lateralment s'està desplaçant cap a la dreta (pel que la velocitat de l'aire circumdant respecte de l'esfera va cap a l'esquerra) i gira en el sentit de les agulles del rellotge, la velocitat de l'aire en el punt més baix de l'esfera augmenta per l'arrossegament d'aquest gir. Així mateix, en el punt més alt, el gir de l'esfera s'oposa a la corrent d'aire i frena aquest corrent. Per això en el punt més baix de l'esfera apareix una pèrdua de pressió respecte del més alt que impulsa a l'esfera cap avall.

Sovint es fa referència a aquest efecte a l'hora d'explicar moviments estranys però comunament observats en esports que fan ús de boles i pilotes en rotació, especialment en el golf, beisbol, futbol, tennis, tennis de taula, billar o cricket, o en els bumerangs. No obstant això l'efecte Magnus no és el responsable del moviment de la bola de cricket vist al swing bowling . En el futbol, aquest efecte és responsable de l'anomenada "corda", en llocs amb una altura considerable sobre el nivell del mar aquest efecte és notablement menor, originant el fenomen de que "la pilota no dobli".

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]