Efecte Malter
De Viquipèdia
L' efecte Malter porta el nom de Louis Malter, qui va descriure per primera vegada el fenòmen. [1][2][3] L'efecte té lloc de la següent manera.
- Després de l'exposició de la superfície d'una prima capa aïllant, a una radiació ionitzant (per exemple, electrons, ions, raigs X, ultraviolat extrem, ultraviolat de buit), emissió secundària , s'estableix una càrrega positiva a la superfície.
- Aquesta càrrega positiva produeix un alt camp elèctric en l'aïllant, donant pas a l'emissió d'electrons a la superfície irradiada, fet que causa una tendència a estirar més electrons de sota de la mateixa.
- Finalment, la mostra recupera els electrons perduts, en captar els electrons secundaris recollits a través del bucle de terra.
Referències [modifica]
- ↑ Peter W. Hawkes. Advances in electronics and electron physics. Academic Press, 1992, p. 34–. ISBN 978-0-12-014725-0 [Consulta: 10 març 2012].
- ↑ Franz Alt. ADVANCES IN COMPUTERS. Academic Press, December 1961, p. 182–. ISBN 978-0-12-012102-1 [Consulta: 10 març 2012].
- ↑ INFN ELOISATRON Project. Workshop. Innovative detectors for supercolliders: proceedings of the 42nd workshop of the INFN ELOISATRON Project, Erice, Italy, 28 Sept - 4 Oct 2003. World Scientific, 1 June 2004, p. 202–. ISBN 978-981-238-745-5 [Consulta: 10 març 2012].
Bibliografia [modifica]
- L. Malter, Phys. Rev 50, 48 a 58 (1936)
 |
Aquest article és un esborrany. Podeu ajudar la Viquipèdia ampliant-lo (i citant-ne les fonts). Ajudeu a classificar els esborranys useu alguna de les plantilles més concretes a Categoria:Plantilles per a esborranys |
