Efecte Malter
L' efecte Malter rep el nom de Louis Malter, qui va descriure l'efecte per primera vegada. Després de l'exposició a radiacions ionitzants (per exemple, electrons, ions, raigs X, ultraviolats extrems, ultraviolats al buit), l'emissió d'electrons secundaris de la superfície d'una capa aïllant prima provoca l'establiment d'una càrrega positiva a la superfície.[1] Aquesta càrrega positiva produeix un camp elèctric elevat a l'aïllant, donant lloc a l'emissió d'electrons a través de la superfície. Això tendeix a treure més electrons de més avall de la superfície. Finalment, la mostra reomple els electrons perduts, recollint els electrons secundaris captats a través del bucle de terra.[2]
Descripció[modifica]
L'efecte té lloc de la manera següent:[3][4]
- Després de l'exposició de la superfície d'una prima capa aïllant, a una radiació ionitzant (per exemple, electrons, ions, raigs X, ultraviolat extrem, ultraviolat de buit) o emissió secundària, s'estableix una càrrega positiva a la superfície.
- Aquesta càrrega positiva produeix un alt camp elèctric en l'aïllant, i dona pas a l'emissió d'electrons a la superfície irradiada, fet que causa una tendència a estirar més electrons de sota d'aquesta.
- Finalment, la mostra recupera els electrons perduts, en captar els electrons secundaris recollits mitjançant el bucle de terra.
L'efecte Malter [5][6][7] sovint sorgeix a les anomenades cambres de deriva (també conegudes com wire chamber). Al cap de sis anys de funcionament, l'equip científic de BES III va informar sobre un problema greu causat per l'efecte i com van fer front al problema..:[8]
| « | Degut a l'envelliment del càtode, una formació de polímer es diposita a les superfícies del càtode. Aquesta capa aïllant evita la neutralització dels ions positius, donant lloc a la formació d'una càrrega superficial. La càrrega indueix un camp elèctric elevat que es pot millorar prou per extreure electrons del càtode. La majoria d'ells es recombinen amb ions positius immediatament, però alguns d'ells es desplacen cap a l'ànode i generen allaus al cable sensor. Els ions positius d'allau tornen al càtode, milloren el camp elèctric de la capa aïllant i, per tant, alimenten una descàrrega local contínua i autosuficient a la cambra sense irradiació externa. Aquest efecte s'anomena efecte Malter.[6] | » |
Referències[modifica]
- ↑ American Institute of Electrical Engineers. Radio engineering and electronic physics. American Institute of Electrical Engineers, juliol 1980.
- ↑ Franz Alt. ADVANCES IN COMPUTERS. Academic Press, desembre 1961, p. 182–. ISBN 978-0-12-012102-1 [Consulta: 10 març 2012].
- ↑ Peter W. Hawkes. Advances in electronics and electron physics. Academic Press, 1992, p. 34–. ISBN 978-0-12-014725-0 [Consulta: 10 març 2012].
- ↑ INFN ELOISATRON Project. Workshop. Innovative detectors for supercolliders: proceedings of the 42nd workshop of the INFN ELOISATRON Project, Erice, Italy, 28 Sept - 4 Oct 2003. World Scientific, 1 juny 2004, p. 202–. ISBN 978-981-238-745-5 [Consulta: 10 març 2012].
- ↑ Kolanoski, Hermann. Particle Detectors: Fundamentals and Applications. Oxford University Press, 30 juny 2020, p. 251. ISBN 978-0-19-189923-2.
- ↑ 6,0 6,1 Ballentyne, D. W. G.. «Malter Effect». A: A Dictionary of Named Effects and Laws in Chemistry, Physics and Mathematics. 4th. Springer, 6 desembre 2012. ISBN 9789401160285.
- ↑ «Radiation Damage and Long Term Ageing in Gas Detectors by M. Titov». A: Nappi, Eugenio. Innovative Detectors for Supercolliders, Proceedings of the 42nd Workshop of the Infn Eloisatron Project. World Scientific, 10 agost 2004, p. 199–226. ISBN 9789814483322. (See p. 202.)
- ↑ Dong, M.Y.; Xiu, Q.L.; Wu, L.H.; Wu, Z.; Qin, Z.H. Chinese Physics C, 40, 17-08-2015, pàg. 016001. arXiv: 1504.04681. DOI: 10.1088/1674-1137/40/1/016001.
Bibliografia[modifica]
- Malter, Louis Physical Review, 50, 1, 01-07-1936, pàg. 48–58. Bibcode: 1936PhRv...50...48M. DOI: 10.1103/physrev.50.48. ISSN: 0031-899X.