Efecte Nova Zembla

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

L'efecte Nova Zembla és un exemple de miratge polar, causat per l'alta refracció de la llum solar entre les termoclines atmosfèriques. Porta el nom per la regió russa de Nova Zembla, on fou observat per primera vegada.

L'efecte Nova Zembla permet veure el sol després de la seva posta rere (astronòmicament parlant) la línia de l'horitzó i en funció de la situació meteorològica, l'efecte presentarà el Sol com una línia o un quadrat, que a vegades s'anomena «Sol rectangular». El miratge necessita raigs solars de com a mínim 400 quilòmetres de llarg per tenir una capa d'inversió que permeti conduir l'ona lluminosa. El miratge depèn del gradient tèrmic de la capa d'inversió. La llum solar ha de superar la curvatura de la Terra almenys 400 quilòmetres per permetre un augment de l'elevació de 5 graus per poder veure el disc solar. Degut a la necessària longitud dels raigs solars, aquest efecte s'observa principalment en latituds elevades.

La primera persona a observar i descriure el fenomen fou Gerrit de Veer, fuster i cronista de la tercera expedició (1596-1597) a la regió àrtica de Nova Zembla del navegant holandès Willem Barentsz.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]