Efecte Signor-Lipps

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
L'efecte Signor–Lipps pot fer que les extincions semblin més esteses del que realment són.

L'efecte Signor–Lipps és un principi de la paleontologia proposat per Philip W. Signor i Jere H. Lipps que estableix que donat que el registre fòssil dels organismes mai és complet, ni el primer ni el darrer organisme en un tàxon donat serà registrat com a fòssil.[1]

Un exemple famós és el del peix celacant, que es creia extint des del Cretaci i es va trobar viu l'any 1938.[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Signor III, P. W. and Lipps, J. H. (1982) "Sampling bias, gradual extinction patterns, and catastrophes in the fossil record", in Geological implications of impacts of large asteroids and comets on the Earth (ed. L. T. Silver and P. H. Schultz), Geological Society of America Special Publication, vol. 190, pp. 291-296.
  2. Jewett, S.L.. «http://www.washingtonpost.com/wp-srv/national/horizon/nov98/fishstory.htm "On the Trail of the Coelacanth, a Living Fossil». The Washington Post, 11 November 1998 [Consulta: 18 maig 2009].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]