Efecte estroboscòpic

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Segons la freqüència del flaix, l'element pot semblar aturat o girant ensentit invers

L' efecte estroboscòpic és un efecte òptic que produeix el moviment il·lusori necessari per a la projecció cinematogràfica. Ho desenvolupà Max Wertheimer, del corrent de la Gestalt. El seu experiment consistí a posar dues barres de llum a un centímetre de distància i anar variant la velocitat i l'interval en què s'encenien les llums fins a assolir que es percebés un moviment continu. Ho aconseguí entre els 60 i els 200 mil·lisegons (a major velocitat la il·luminació sembla simultània i a menor velocitat es distingeix clarament que primer s'il·lumina una i després l'altra).

En aquest fenomen estan basats els estroboscopis, emprats per a examinar amb detall i sense contacte físic el comportament de parts mecàniques en moviment... Els estroboscopis seran un dels elements previs al projector cinematogràfic que es basa en aquest efecte per a la percepció del moviment continu entre fotogrames..

Els centelleigs d'il·luminació normalment són produïts mitjançant un llum de descàrrega gasosa com, per exemple, una llum fluorescent, encara que generalment s'empren llums de flaix per la seva major intensitat lluminosa.