Efecte memòria de les bateries

L'efecte memòria, també conegut com a efecte de la bateria gandula, és un efecte observable a les bateries recarregables que causa que retinguin menys càrrega, per culpa de la formació de petits cristalls a l'interior de la bateria. El significat original descriu la situació específica de les bateries de níquel i cadmi en què es redueix el màxim de càrrega si es recarreguen repetidament després d'una descàrrega parcial. Avui dia, l'expressió s'aplica a gairebé tots els casos en què una bateria reté menys càrrega de l'esperada. El problema també afecta les bateries de níquel i hidrur metàl·lic i, tot i que en molt menor mesura, les de plom i àcid i les de ions de liti.

Per evitar l'efecte memòria, n'hi ha prou amb realitzar una càrrega completa cada cert nombre de càrregues (normalment, aquest nombre el detalla el fabricant).

Descobriment

L'efecte va ser descobert per la NASA als seus satèl·lits artificials. Els satèl·lits recarreguen les seves bateries gràcies a plafons solars fotovoltaics quan passen per zones on són exposats a la llum del Sol, passant regularment del sol a l'ombra. Els enginyers de la NASA van observar que després d'un cert nombre de cicles sol-ombra, les bateries ja no es poden carregar més enllà d'un cert nivell, com si l'haguessin memoritzat. A la nostra vida diària, l'efecte no s'acostuma a presentar, excepte en casos de sistemes automàtics, atès que nomeś es produeix quan les descàrregues successives són aturades exactament al mateix punt les la capacitat de càrrega.