Efecte memòria de les bateries

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

L'efecte memòria també conegut com a efecte de la bateria gandula és un efecte observable a les bateries recarregables que causa que retinguin menys càrrega. El significat original descriu la situació específica de les bateries de Níquel i Cadmi en què es redueix el màxim de càrrega si es recarreguen repetidament després d'una descàrrega parcial. Avui dia el terme s'aplica a gairebé tots els casos en què una bateria reté menys càrrega de l'esperada. El problema també afecta a les bateries de níquel i hidrur metàl·lic però no a les de plom i àcid ni a les d'ions de liti.

Descobriment[modifica | modifica el codi]

L'efecte va ser descobert per la NASA als seus satèl·lits artificials. Els satèl·lits recarreguen les seves bateries gràcies a panells solars fotovoltaics quan passen per zones on són exposats a la llum del Sol, passant regularment del sol a l'ombra. Els enginyers de la NASA van observar que després d'un cert nombre de cicles Sol-ombra, les bateries ja no es poden carregar més enllà d'un cert nivell, com si l'haguessin memoritzat. A la nostra vida diària l'efecte no s'acostuma a presentar, excepte en casos de sistemes automàtics, atès que nomeś es produeix quan les descàrregues succesives són aturades exactament al mateix punt les la capacitat de càrrega.