Efiks

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Efiks
Plat efik
Població total 431 000
Regions amb poblacions significatives
 Nigèria 415.000,  Camerun 12000,  USA, 4200.[1]
Llengua Efik, Anglès
Religió Cristianisme i religió tradicional
Grups humans relacionats
(Ibibios, Igbos, Anaangs, Ogonis, Ijaws i Ejaghams

Els efiks són un grup humà que habita sobretot al sud-est de Nigèria. La seva llengua és l'efik. Al segle XVI els efiks van migrar a la seva terra actual des de l'actual Camerun i van fundar nombrosos assentaments a la zona de Calabar, a l'actual Cross River. La majoria viuen en aquest estat i en el d'Akwa Ibom. Els europeus colonials van anomenar Regne de Calabar el seu estat d'Akwa Akpa. Però aquest no s'ha de confondre amb el Regne de Kalabari de l'actual estat de Rivers, que és un estat ijaw, que està més a l'oest.

Els efiks i els pobles propers dels anaangs i dels ibibios també viuen al sud-oest del Camerun, a la península de Bakassi. Aquesta regió, que anteriorment era part de Nigèria, va passar a ser del Camerun el 1961. Això va provocar la divisió dels efiks en dos estats.

Història[modifica | modifica el codi]

Mapa lingüístic de Nigèria. Els Ibibios i els efiks estan a la zona de l'extrem sud-est.

Tot i que la seva economia estava basada originàriament en la pesca, a principis del segle XX es van desenvolupar ràpidament per a esdevenir un centre comercial. Els efiks intercanviaven esclaus i oli de palma per a béns europeus. Els reis efiks cobraven taxes al comerç als vaixells que hi comerciaven fins que els britànics van colonitzar la zona.[2]

Els efiks van ser intermediaris entre els comerciants europeus i les tribus de l'interior. A mitjans del segle XIX van començar a haver missions cristianes que van anar a la terra dels efiks per a introduir el cristianisme. Al segle XX la majoria dels efiks vesteixen amb vestits europeus, són cristians i han adquirit els costums occidentals.

Els efiks estan íntimament relacionats amb els anaang, els ibibios, els orons, els biases, els akampkpa, els uruans i els ekets amb qui tenen ancestres comuns. Tots aquests parlen llengües molt semblants.

La societat secreta ekpe cohesiona els efiks amb les altres tribus afins. Aquests van inventar l'antiga forma d'escriptura, Nsibidi.

Els efiks i els altres pobles de l'antic regne de Calabar foren els primers que van rebre educació occidental de l'actual Nigèria.

L'efik als Estats Units segons el Cens del 2000.

El 1884 els reis efiks i es van posar sota la protecció dels britànics. Aquests tractats estan documentats al CAP 23 de Laws of Eastern Nigeria.[2] El rei efik, també conegut com a Obong de Calabar avui en dia encara és un poder polític entre els efiks.[3]

Llengua[modifica | modifica el codi]

Els efiks parlen la llengua efik. Alguns dels seus dialectes són l'Oron, el Biase, l'Anaang i l'Ibibio.

Referències[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Bibliografia per a l'article[modifica | modifica el codi]

Altres[modifica | modifica el codi]

  • (anglès) A. N. Ekpiken, A bibliography of the Efik-Ibibio-speaking peoples of the Old Calabar, Ibadan University Press, Ibadan, 1970, 96 p.
  • (anglès) Daryll Forde (dir.), Efik traders of Old Calabar (containing the diary of Antera Duke, an Efik slave-trading chief of the eighteenth century; together with an ethnographic sketch and notes by D. Simmons, and an essay on The political organization of Old Calabar, by G. I. Jones), International African Institute, Oxford University Press, 1956, 166 p.(ISBN 712902198)
  • (anglès) J. W. Lieber, Efik and Ibibio villages, University of Ibadan, Nigeria, 1971, 69 p.
  • (anglès) Kannan K. Nair, The origins and development of Efik settlements in Southeastern Nigeria, Ohio University, Center for International Studies, Athens, 1975, 35 p.
  • (anglès) James Stuart Olson, «Efik», in The Peoples of Africa: An Ethnohistorical Dictionary, Greenwood Publishing Group, 1996, p. 162 (ISBN 9780313279188)
  • (anglès) D. C. Simmons, « Sexual life, marriage, and childhood among the Efik», in Journal of the International African Institute, avril 1960, 30(2), p. 153-165
  • (anglès) Mohamad Z. Yakan, « Efik », in Almanac of African Peoples & Nations, Transaction Publishers, New Brunswick, N.J., 1999, p. 297-299 (ISBN 9781560004332)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Efiks Modifica l'enllaç a Wikidata