Efraïm de Síria

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Efraïm».
sant Efraïm de Síria

Icona russa
Diaca, confessor, Doctor de l'Església (1920), Pare Venerable
Nom secular siríac: ܐܦܪܝܡ ܣܘܪܝܝܐ (Mor Afrêm Sûryāyâ); grec: Ἐφραίμ ὁ Σῦρος; Ephraem Syrus
Naixement ca. 306
Nisibis (Síria)
Defunció 9 de juny de 373
Edessa (Mesopotàmia)
Enterrament Monestir armeni de Sant Sergi (Mar Sarkis, Edessa)
Commemoració en Tota la cristiandat, especialment l'Església de Síria
Canonització Antiga
Festivitat 9 de juny (Església Catòlica i Anglicana), 28 de gener (Església Ortodoxa), 7è dissabte d'abans de Pasqua (Església Ortodoxa de Síria), 8 de juny (Església Episcopaliana Escocessa), 10 de juny (Església de Gal·les) i Episcopaliana dels Estats Units), 18 de juny (Església Maronita i Catòlica entre 1920-1969)
Fets destacables Un dels grans poetes religiosos de tots els temps
Iconografia Robes de diaca; rotlle de papir; amb Sant Basili el Gran; amb una lira (component himnes)
Patronatge Directors i líders espirituals

Efraïm (o Efrem) el Siríac (Ephraem o Ephraim, Ἐφραὴμ o Ἐφραὶμ) (Nisibis vers 306 - vers 378) fou un escriptor i diaca sirià del segle IV, prolífic autor d'himnes, poemes, sermons poètics i obres teològiques en siríac. Parlava el siríac i una mica de grec. És venerat com a sant a tota la cristiandat, commemorant-se a Orient el 28 de gener i a Occident el 9 de juny.

Biografia[modifica | modifica el codi]

De jove va estudiar diligentment i després es va dedicar a la vida monàstica i fou director de l'escola de teologia de Nisibis fins que aquesta ciutat va caure en mans dels perses el (363); llavors se'n va anar a Edessa on fou ordenat diaca i va renunciar a futurs ascensos per dedicar-se a dirigir l'escola de teologia que s'havia traslladat a aquesta ciutat. Fou estret amic de Basili de Cesarea al que va fer costat contra els arrians i altres heretges. Fou el principal escriptor en siríac.

Durant la fam d'Edessa va assistir als pobres amb cura i va incitar als rics a donar el que tinguessin. Un dia que al seu criat li va caure el plat en el que li portava el menjar, Efraïm es va menjar el que havia anat a parar a terra directament del terra.

Obres[modifica | modifica el codi]

Va escriure diversos tractats sobre teologia, sacerdoci, oració i similars, cartes a monjos, una col·lecció d'apotegmes i alguns tractats d'homilies sobre parts de les Escriptures i personatges de l'Antic Testament. També fou l'autor d'un gran nombre de cançons i poemes amb els que es pretenia inculcar la religió en el poble.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Efraïm de Síria Modifica l'enllaç a Wikidata