Efraïm de Síria
 Icona russa |
|
| Diaca, confessor, Doctor de l'Església (1920), Pare Venerable | |
|---|---|
| Nom secular | siríac: ܐܦܪܝܡ ܣܘܪܝܝܐ (Mor Afrêm Sûryāyâ); grec: Ἐφραίμ ὁ Σῦρος; Ephraem Syrus |
| Naixement | ca. 306 Nisibis (Síria) |
| Defunció | 9 de juny de 373 Edessa (Mesopotàmia) |
| Enterrament | Monestir armeni de Sant Sergi (Mar Sarkis, Edessa) |
| Commemoració en | Tota la cristiandat, especialment l'Església de Síria |
| Canonització | Antiga |
| Festivitat | 9 de juny (Església Catòlica i Anglicana), 28 de gener (Església Ortodoxa), 7è dissabte d'abans de Pasqua (Església Ortodoxa de Síria), 8 de juny (Església Episcopaliana Escocessa), 10 de juny (Església de Gal·les) i Episcopaliana dels Estats Units), 18 de juny (Església Maronita i Catòlica entre 1920-1969) |
| Fets destacables | Un dels grans poetes religiosos de tots els temps |
| Iconografia | Robes de diaca; rotlle de papir; amb Sant Basili el Gran; amb una lira (component himnes) |
| Patronatge | Directors i líders espirituals |
Efraïm (o Efrem) el Siríac (Ephraem o Ephraim, Ἐφραὴμ o Ἐφραὶμ) (Nisibis vers 306 - vers 378) fou un escriptor i diaca sirià del segle IV, prolífic autor d'himnes, poemes, sermons poètics i obres teològiques en siríac. Parlava el siríac i una mica de grec. És venerat com a sant a tota la cristiandat, commemorant-se a Orient el 28 de gener i a Occident el 9 de juny.
Biografia [modifica]
De jove va estudiar diligentment i després es va dedicar a la vida monàstica i fou director de l'escola de teologia de Nisibis fins que aquesta ciutat va caure en mans dels perses el (363); llavors se'n va anar a Edessa on fou ordenat diaca i va renunciar a futurs ascensos per dedicar-se a dirigir l'escola de teologia que s'havia traslladat a aquesta ciutat. Fou estret amic de Basili de Cesarea al que va fer costat contra els arrians i altres heretges. Fou el principal escriptor en siríac.
-
Icona medieval siríaca
-
Icona a Meryem Ana Kilisesi (Diyarbakır)
-
St. Efrem, St. Joan de Damasc i St. Jordi, d'un tríptic bizantí del s. XIV (Monestir de Santa Caterina del Sinaí)
Durant la fam d'Edessa va assistir als pobres amb cura i va incitar als rics a donar el que tinguessin. Un dia que al seu criat li va caure el plat en el que li portava el menjar, Efraïm es va menjar el que havia anat a parar a terra directament del terra.
Obres [modifica]
Va escriure diversos tractats sobre teologia, sacerdoci, oració i similars, cartes a monjos, una col·lecció d'apotegmes i alguns tractats d'homilies sobre parts de les Escriptures i personatges de l'Antic Testament. També fou l'autor d'un gran nombre de cançons i poemes amb els que es pretenia inculcar la religió en el poble.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Efraïm de Síria |
