Egeria

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Egèria».

Abadessa Egeria (Aetheria). Es creu que la seva procedència és gallega per l'existència d'una carta escrita l'any 695 i que pertany al monjo Valerio del monestir de Bierzo.[1] Egeria, realitza un viatge religiós per terres d'orient cap a finals del segle IV, escriu relats sobre la manifestació de la fe, la disciplina religiosa i la correcta localització dins de la Bíblia dels llocs per on passava fins arribar a Terra Santa. Quan va arribar a Jerusalem va realitzar tres viatges en tres anys cap a Mont Sinaí, Mont Nabau i tomba de Job, acompanya d'escorta que pertanyia a la guarnició de soldats romans.[2] També va quedar meravellada dels deserts i l'espectacle del cel encara que no hi dedica gaire extensió a la personalitat de la naturalesa. De Mesopotàmia va cap a Constantinoble i és on redacta el que seria el seu llibre Peregrinatio ad loca sancta (Peregrinación a Terra Santa), obra descoberta l'any 1884 per Gamurrini a Arezzo i que es creu que data de principis del segle V.[1] D'aquesta obra falta el principi, una part del mig i el final. Cal destacar que és una mostra de l'existència d'un llatí escrit modern que s'acosta al llatí parlat de la Galícia meridional del segle IV.[2]

Referències [modifica]

  1. 1,0 1,1 E. Franceschini. Títol=Eteria (Abadesa).Pàg. 863.González Porto-Bompiani (coord.). Diccionario de autores, vol I. Montaner y Simón,S.A. 1963. Nº Registre:M 3843-63. Dipòsit Legal:B 20872-63 (I). Barcelona
  2. 2,0 2,1 F. Della Corte. Peregrinación a Tierra Santa.Pàg. 60.González Porto-Bompiani (coord.). Diccionario literario, vol VIII. Montaner y Simón,S.A. 1959. Dipòsit Legal: B 1.352-1959. Barcelona

Bibliografia [modifica]

  • González Porto-Bompiani (coord.). Diccionario de autores, vol I. Montaner y Simón,S.A. 1963. Nº Registre:M 3843-63. Dipòsit Legal:B 20872-63 (I)
  • González Porto-Bompiani (coord.). Diccionario literario, vol VIII. Montaner y Simón,S.A. 1959. Dipòsit Legal:B 1.352-1959

Enllaços externs [modifica]