Eger

	En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)

Eger
Localització
	47° 53′ 56″ N, 20° 22′ 29″ E / 47.8989°N,20.3747°E
Estat	Hongria
Comtat	Heves
Districte	Eger District (en)
Capital de	Heves ; Individual Constituency Heves County No. 1 (en) (2012–); Eger District (en) (2013–)
Conté la subdivisió	Felnémet (en) (1961–); Szarvaskő (en) (1985–2002)
Població humana
Població	50.018 (2023) (542,26 hab./km²)
Geografia
Superfície	92,24 km²
Banyat per	Eger Stream (en)
Altitud	165 m
Dades històriques
1552 (Gregorià)	Esdeveniment clau
1552 (Gregorià)	1552 siege of Eger (en)
1596	1596 siege of Eger (en)
Organització política
• Cap de govern	Ádám Mirkóczki (en) (2019–)
Identificador descriptiu
Codi postal	3300 i 3304
Fus horari	Hora Central Europea; UTC+01:00, hora estàndard; UTC+02:00, horari d'estiu
Prefix telefònic	36
ISO 3166-2	HU-EG
	20491
Altres
Agermanament amb	Jericó ; Pamukkale (en) ; Mâcon ; Pori ; Gheorgheni ; Kutná Hora ; Gainesville ; Dolný Kubín ; Txeboksari ; Esslingen am Neckar ; Arezzo ; Sarzana ; Przemyśl
Lloc web	eger.hu

Eger ([ˈɛgɛr] llatí Agria, alemany Erlau, turc Eğri, serbocroata Jegar/Jегар o Jegra/Јегра, txec Jager, eslovac Jáger, eslovè Jagar, polonès Jagier) és una ciutat d'Hongria al comtat d'Heves, a l'est de les muntanyes Mátra prop del massís de Bükk i a la vora del riu Eger afluent del Tisza (Theiss), famosa pel seu castells, els banys termals i diversos edificis històrics, i pels seus vins.

Història[modifica]

La regió fou habitada des de molt antigament. En època històrica i vivien grups germànics, i després els àvars, fins a l'arribada dels eslaus. Al segle x hi van arribar els hongaresos i el rei Sant Esteve hi va fundar un bisbat el 1009. Fortalesa de frontera al segle xvi, els otomans, després de conquerir Temesvár i Szolnok, la van atacar el 1552 i fou defensada pel capità István Dobó que amb 2000 homes va resistir a 80000 turcs. Va caure en mans dels otomans el 12 d'octubre de 1596 després d'un curt setge iniciat el 21 de setembre anterior. La victòria otomana a Hac Ovasi (Mezö-Keresztes), prop d'Eger, l'octubre de 1596, els va garantir la possessió. Fou elevada a beglerbeglik amb sis sandjaks, un dels quals la mateixa Eğri, i les esglésies van esdevenir mesquites.

La van conservar fins al 1687 quan els imperials van ocupar Budin i altres fortaleses incloent Szolnok i Szegedin a la vora del Tisza deixant Eger aïllada; l'exèrcit otomà va iniciar una contraofensiva dirigida per Sulayman Pasha que fou aturada a la decisiva batalla de Mohács l'agost de 1687 i Carles V duc de Lorena la va recuperar després d'un setge que va durar fins al desembre quan es va rendir al general imperial Antonio Caraffa.

Eger fou ciutat episcopal. Va donar suport a Francesc II Rákóczi a la guerra d'independència de 1703-1711 contra els Habsburg que va acabar amb la derrota dels hongaresos pels imperials. Després va patir una plaga però no va aturar l'emigració cap a la ciutat que va arribar a uns 10000 vers 1750. Un incendi la va destruir el 1800 i les muralles de la part sud es van ensorrar el 1801. El 1804 fou seu d'un arquebisbat i els bisbes van continuar amb la senyoria local. Un nou incendi la va afectar greument el 1827 i una epidèmia el 1831. Fou una de les ciutats més actives en la revolució de 1848 que fou sufocada el 1849. El 1854 la municipalitat va comprar la llibertat a l'arquebisbe.