Eivissenc

De Viquipèdia

L'eivissenc és el subdialecte del català balear parlat a les illes Pitiüses. A Formentera pren el nom particular de formenterer. Se'n distingeixen dues variants: eivissenc de vila, a la ciutat d'Eivissa, i eivissenc pagès, al camp i a Formentera.

Taula de continguts 1 Sintaxi 2 Fonètica 3 Lèxic 3.1 Variants de l'eivissenc 4 Referències

[edita] Sintaxi

A més de compartir els trets característics del català balear, l'eivissenc té les següents particularitats:

• L'article salat masculí plural pren la forma es davant de vocal o h: es amos (mallorquí ets amos).
• Els plurals paroxítons recuperen la n llatina: jóvens, hòmens...
• Primera persona singular del present indicatiu particulars: jo neix, mereix, estreny.
• En les combinacions de verb més pronom feble, en eivissenc l'accent recau sobre el verb. En mallorquí i menorquí l'accent recau en el pronom feble (mallorquí menjar-sè'l).
• El passat simple adopta preferentment la forma simple en lloc de la perifràstica: aní per vaig anar.
• Imperatius amb formes particulars: cregueu, dugueu, faceu.
• Primera i segona persona del plural del present d'indicatiu del verb estar amb els morfemes normals de Balears -am i -au, és a dir, estam i estau. A Mallorca i Menorca es fan servir les formes esteim i estèis.
• Augmentatius amb el sufix -él·lo (homenél·lo), mentre que en mallorquí i menorquí -el·lo és un diminutiu.
• Dos en femení no pren la forma dues, com en valencià.
• Pronoms personals: naltros, valtros, com en algunes zones meridionals del català central.
• Pronoms possessius femenins: meua, seua, teua, com en valencià.
• Els pronoms febles davant el verb fan servir indistintament la forma plena i la reforçada pròpia de tot el català occidental: em dus o me dus... etc.
• Els verbs tenir i venir conserven la e de l'arrel en ser conjugats: tenc, venc, tendria, vengueres... etc. La pronunciació és de e tancada quan és tònica (v[e]nc és del verb venir i v[ə]nc de vendre).

[edita] Fonètica

La fonètica de l'eivissenc és la pròpia del català balear, excepte alguns casos que s'aproxima més al català central:

• La "o" àtona es pronuncia "u".
• La "r" final i la "t" final després de consonant generalment no es pronuncien, excepte car, or, cor.
• "Jo" i "ja" es pronuncien "io", "ia".
• Metàtesis: garrafó per gafarró, pixarell per passerell.

[edita] Lèxic

• Asenada és bestiesa (asada en mallorquí, menorquí i valencià), amb les variants aseneria, fer s'ase...
• Baldraca és càntir (s'ha d'anar en compte amb el plural, baldraques, ja que segons el context pot significar pits femenins).
• Bambo és ximple (bàmbol en mallorquí i menorquí).
• Boix és nen (nin en mallorquí i fillet en menorquí). La paraula al·lot es comparteix amb les altres illes amb el significat de noi.
• Calces són mitges.
• Canís és canyís, com en mallorquí. El topònim es Canar significa el canyar.
• Casament és casa de camp. Casa és cadascuna de les cambres que la componen, llevat del porxo i la cuina.
• Dacsa és blat de moro, tomata és tomàquet, lletuga és enciam i pebrera és pebrot (pebre en mallorquí i menorquí), com en valencià. Totes elles es pronuncien amb fonètica eivissenca, neutralitzant: [tumatə], [pəbrerə]... etc.
• Endevineta és endevinalla o endevinador.
• Entrepussall és obstacle i entrepussar entrebancar, ensopegar.
• Feiner és treballador.
• Fener és feiner, com en mallorquí.
• Jugaroll és joguina.
• Llaminer és fi de tracte.
• Madera és fusta. Fusta!, és una exclamació de fàstic.
• Meco és nen en to despectiu.
• Mesquín és infeliç o pobret en to compassiu.
• Mica és gens.
• Palm és pam, colp és cop i polp és pop, com en valencià.
• Pardal és ocell, com en valencià (aucell en mallorquí), i teulats són pardals.
• Pebràs és rovelló.
• Polit és bonic, com en menorquí.
• Remendós és espavilat (també es pot dir que una persona es "puta" o "molt puta" fent referencia a que es espavilada).
• Sovent és sovint.
• Tarda, com en català central, és capvespre en mallorquí i menorquí.
• Uc és un aüc eivissenc.
• Vesí és veí (veïnat en mallorquí).
• Parlar i xerrar es fan servir en el mateix context que en central, mentre que a Mallorca i Menorca només es diu xerrar.
• Buscar es fa servir com en català central, mentre que a Mallorca i Menorca es diu cercar.
• Home, com en central, és homo en mallorquí (hom[o]) i menorquí (hom[u]). El plural és hòmens.
• Gat, com en central, és moix en mallorquí i menorquí. Ca sí es fa servir per gos, com a les altres illes.
• Fonyar és trepitjar.
• Garrit és nen o noi jove, convivint amb boix i al·lot.
• Aquinetes és sinònim d'aquí, si bé és una paraula en retrocés que la població jove no fa servir.
• Estrivancos són espardenyes velles emprades per fer feina. Actualment i per extensió, és qualsevol calçat vell en to despectiu.
• Porxo és la sala principal i més gran d'una casa pagesa (o casament), al voltant de la qual s'organitzen les habitacions (cases) d'aquesta. Feia les funcions de sala d'estar i a la vegada s'hi feia feina.

[edita] Variants de l'eivissenc

Les diferències entre les dues variants d'eivissenc es limiten a algun tret fonètic i al lèxic. Allà on divergeixen, la variant de pagès és més arcaica i més pròxima a les formes balears, i la variant de vila té alguna influència del català central i del valencià.

Vila	Pagès	Nota
aigua, llengua...	aigo, llengo	pronunciat com "u": aigu, llengu
ametler, metla	ametller, metlla
delfí	galfí
desset, devuit, denou	disset, divuit, dinou
dut	duit	duit en mallorquí i menorquí
esmorzar	morzar	berenar en mallorquí i menorquí
faig	faç	faç en mallorquí i menorquí
família, memòria...	famili, memori...
güelo	major	avi al Principat, padrí a Mallorca i Tarragona
millor	mellor
ningú	nengú
siré, siria	seré, seria
vore	veure

A més, la banda occidental de l'illa, a Sant Josep de sa Talaia i part de Sant Antoni de Portmany, es caracteritza per l'absència de la e neutra tònica.

[edita] Referències

VILLANGÓMEZ LLOBET, Marià. Curs d'iniciació a la llengua: Normes gramaticals, Lectures eivissenques i formentereres. Institut d'estudis eivissencs. Eivissa, 1978. ISBN 84-00-04357-X