Eivissenc
De Viquipèdia
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
L'eivissenc és el subdialecte del català balear parlat a les illes Pitiüses. A Formentera pren el nom particular de formenterer. Se'n distingeixen dues variants: eivissenc de vila, a la ciutat d'Eivissa, i eivissenc pagès, al camp i a Formentera.
Taula de continguts |
[edita] Sintaxi
A més de compartir els trets característics del català balear, l'eivissenc té les següents particularitats:
- L'article salat masculí plural pren la forma es davant de vocal o h: es amos (mallorquí ets amos).
- Els plurals paroxítons recuperen la n llatina: jóvens, hòmens...
- Primera persona singular del present indicatiu particulars: jo neix, mereix, estreny.
- En les combinacions de verb més pronom feble, en eivissenc l'accent recau sobre el verb. En mallorquí i menorquí l'accent recau en el pronom feble (mallorquí menjar-sè'l).
- El passat simple adopta preferentment la forma simple en lloc de la perifràstica: aní per vaig anar.
- Imperatius amb formes particulars: cregueu, dugueu, faceu.
- Primera i segona persona del plural del present d'indicatiu del verb estar amb els morfemes normals de Balears -am i -au, és a dir, estam i estau. A Mallorca i Menorca es fan servir les formes esteim i estèis.
- Augmentatius amb el sufix -él·lo (homenél·lo), mentre que en mallorquí i menorquí -el·lo és un diminutiu.
- Dos en femení no pren la forma dues, com en valencià.
- Pronoms personals: naltros, valtros, com en algunes zones meridionals del català central.
- Pronoms possessius femenins: meua, seua, teua, com en valencià.
- Els pronoms febles davant el verb fan servir indistintament la forma plena i la reforçada pròpia de tot el català occidental: em dus o me dus... etc.
- Els verbs tenir i venir conserven la e de l'arrel en ser conjugats: tenc, venc, tendria, vengueres... etc. La pronunciació és de e tancada quan és tònica (v[e]nc és del verb venir i v[ə]nc de vendre).
[edita] Fonètica
La fonètica de l'eivissenc és la pròpia del català balear, excepte alguns casos que s'aproxima més al català central:
- La "o" àtona es pronuncia "u".
- La "r" final i la "t" final després de consonant generalment no es pronuncien, excepte car, or, cor.
- "Jo" i "ja" es pronuncien "io", "ia".
- Metàtesis: garrafó per gafarró, pixarell per passerell.
- A la part occidental d'Eivissa (Sant Josep i Sant Antoni -vegeu el mapa a la dreta-) no es fa servir la vocal neutra en posició tònica com a la resta de l'illa i a la major part de Balears, sinó la e oberta com en central.
- En general, l'accent és molt més suau que en mallorquí, amb una exageració significativament menor de les e i o obertes.
[edita] Lèxic
- Asenada és bestiesa (asada en mallorquí, menorquí i valencià), amb les variants aseneria, fer s'ase...
- Baldraca és càntir (s'ha d'anar en compte amb el plural, baldraques, ja que segons el context pot significar pits femenins).
- Bambo és ximple (bàmbol en mallorquí i menorquí).
- Boix és nen (nin en mallorquí i fillet en menorquí). La paraula al·lot es comparteix amb les altres illes amb el significat de noi.
- Calces són mitges.
- Canís és canyís, com en mallorquí. El topònim es Canar significa el canyar.
- Casament és casa de camp. Casa és cadascuna de les cambres que la componen, llevat del porxo i la cuina.
- Dacsa és blat de moro, tomata és tomàquet, lletuga és enciam i pebrera és pebrot (pebre en mallorquí i menorquí), com en valencià. Totes elles es pronuncien amb fonètica eivissenca, neutralitzant: [tumatə], [pəbrerə]... etc.
- Endevineta és endevinalla o endevinador.
- Entrepussall és obstacle i entrepussar entrebancar, ensopegar.
- Feiner és treballador.
- Fener és feiner, com en mallorquí.
- Jugaroll és joguina.
- Llaminer és fi de tracte.
- Madera és fusta. Fusta!, és una exclamació de fàstic.
- Meco és nen en to despectiu.
- Mesquín és infeliç o pobret en to compassiu.
- Mica és gens.
- Palm és pam, colp és cop i polp és pop, com en valencià.
- Pardal és ocell, com en valencià (aucell en mallorquí), i teulats són pardals.
- Pebràs és rovelló.
- Polit és bonic, com en menorquí.
- Remendós és espavilat (també es pot dir que una persona es "puta" o "molt puta" fent referencia a que es espavilada).
- Sous és diners.
- Sovent és sovint.
- Tarda, com en català central, és capvespre en mallorquí i menorquí.
- Uc és un aüc eivissenc.
- Vesí és veí (veïnat en mallorquí).
- Parlar i xerrar es fan servir en el mateix context que en central, mentre que a Mallorca i Menorca només es diu xerrar.
- Buscar es fa servir com en català central, mentre que a Mallorca i Menorca es diu cercar.
- Home, com en central, és homo en mallorquí (hom[o]) i menorquí (hom[u]). El plural és hòmens.
- Gat, com en central, és moix en mallorquí i menorquí. Ca sí es fa servir per gos, com a les altres illes.
- Fonyar és trepitjar.
- Garrit és nen o noi jove, convivint amb boix i al·lot.
- Aquinetes és sinònim d'aquí, si bé és una paraula en retrocés que la població jove no fa servir.
- Estrivancos són espardenyes velles emprades per fer feina. Actualment i per extensió, és qualsevol calçat vell en to despectiu.
- Porxo és la sala principal i més gran d'una casa pagesa (o casament), al voltant de la qual s'organitzen les habitacions (cases) d'aquesta. Feia les funcions de sala d'estar i a la vegada s'hi feia feina.
- Blonco era oncle com a Mallorca (on blonco conviu amb conco). Però aquesta paraula va ser substituïda ja fa moltes dècades per tiu, catalanització del castellà tío emprat també en valencià, però més adaptat al català, sent prounciat com un diftong (igual que la segona síl·laba d'estiu)
[edita] Variants de l'eivissenc
Les diferències entre les dues variants d'eivissenc es limiten a algun tret fonètic i al lèxic. Allà on divergeixen, la variant de pagès és més arcaica i més pròxima a les formes balears, i la variant de vila té alguna influència del català central i del valencià.
| Vila | Pagès | Nota |
|---|---|---|
| aigua, llengua... | aigo, llengo | pronunciat com "u": aigu, llengu |
| ametler, metla | ametller, metlla | |
| delfí | galfí | |
| desset, devuit, denou | disset, divuit, dinou | |
| dut | duit | duit en mallorquí i menorquí |
| esmorzar | morzar | berenar en mallorquí i menorquí |
| faig | faç | faç en mallorquí i menorquí |
| família, memòria... | famili, memori... | |
| güelo | major | avi al Principat, padrí a Mallorca i Tarragona |
| millor | mellor | |
| ningú | nengú | |
| siré, siria | seré, seria | |
| vore | veure |
A més, la banda occidental de l'illa, a Sant Josep de sa Talaia i part de Sant Antoni de Portmany, es caracteritza per l'absència de la e neutra tònica.
[edita] Referències
VILLANGÓMEZ LLOBET, Marià. Curs d'iniciació a la llengua: Normes gramaticals, Lectures eivissenques i formentereres. Institut d'estudis eivissencs. Eivissa, 1978. ISBN 84-00-04357-X
