Eivissenc
De Viquipèdia
L'eivissenc és el subdialecte del català balear parlat a les illes Pitiüses. A Formentera pren el nom particular de formenterer. Se'n distingeixen dues variants: eivissenc de vila, a la ciutat d'Eivissa, i eivissenc pagès, al camp i a Formentera.
Taula de continguts |
[edita] Sintaxi
A més de compartir els trets característics del català balear, l'eivissenc té les següents particularitats:
- L'article salat masculí plural pren la forma es davant de vocal o h: es amos (mallorquí ets amos).
- Els plurals paroxítons recuperen la n llatina: jóvens, hòmens...
- Primera persona singular del present indicatiu particulars: jo neix, mereix, estreny.
- En les combinacions de verb més pronom feble, en eivissenc l'accent recau sobre el verb. En mallorquí i menorquí l'accent recau en el pronom feble (mallorquí menjar-sè'l).
- El passat simple adopta preferentment la forma simple en lloc de la perifràstica: aní per vaig anar.
- Imperatius amb formes particulars: cregueu, dugueu, faceu.
- Primera i segona persona del plural del present d'indicatiu del verb estar amb els morfemes normals de Balears -am i -au, és a dir, estam i estau. A Mallorca i Menorca es fan servir les formes esteim i estèis.
- Augmentatius amb el sufix -él·lo (homenél·lo), mentre que en mallorquí i menorquí -el·lo és un diminutiu.
- Dos en femení no pren la forma dues, com en valencià.
- Pronoms personals: naltros, valtros, com en algunes zones meridionals del català central.
- Pronoms possessius femenins: meua, seua, teua, com en valencià.
- Els pronoms febles davant el verb fan servir indistintament la forma plena i la reforçada pròpia de tot el català occidental: em dus o me dus... etc.
- Els verbs tenir i venir conserven la e de l'arrel en ser conjugats: tenc, venc, tendria, vengueres... etc. La pronunciació és de e tancada quan és tònica (v[e]nc és del verb venir i v[ə]nc de vendre).
[edita] Fonètica
La fonètica de l'eivissenc és la pròpia del català balear, excepte alguns casos que s'aproxima més al català central:
- La "o" àtona es pronuncia "u".
- La "r" final i la "t" final després de consonant generalment no es pronuncien, excepte car, or, cor.
- "Jo" i "ja" es pronuncien "io", "ia".
- Metàtesis: garrafó per gafarró, pixarell per passerell.
[edita] Lèxic
- Asenada és bestiesa (asada en mallorquí, menorquí i valencià), amb les variants aseneria, fer s'ase...
- Baldraca és càntir (s'ha d'anar en compte amb el plural, baldraques, ja que segons el context pot significar pits femenins).
- Bambo és ximple (bàmbol en mallorquí i menorquí).
- Boix és nen (nin en mallorquí i fillet en menorquí). La paraula al·lot es comparteix amb les altres illes amb el significat de noi.
- Calces són mitges.
- Canís és canyís, com en mallorquí. El topònim es Canar significa el canyar.
- Casament és casa de camp. Casa és cadascuna de les cambres que la componen, llevat del porxo i la cuina.
- Dacsa és blat de moro, tomata és tomàquet, lletuga és enciam i pebrera és pebrot (pebre en mallorquí i menorquí), com en valencià. Totes elles es pronuncien amb fonètica eivissenca, neutralitzant: [tumatə], [pəbrerə]... etc.
- Endevineta és endevinalla o endevinador.
- Entrepussall és obstacle i entrepussar entrebancar, ensopegar.
- Feiner és treballador.
- Fener és feiner, com en mallorquí.
- Jugaroll és joguina.
- Llaminer és fi de tracte.
- Madera és fusta. Fusta!, és una exclamació de fàstic.
- Meco és nen en to despectiu.
- Mesquín és infeliç o pobret en to compassiu.
- Mica és gens.
- Palm és pam, colp és cop i polp és pop, com en valencià.
- Pardal és ocell, com en valencià (aucell en mallorquí), i teulats són pardals.
- Pebràs és rovelló.
- Polit és bonic, com en menorquí.
- Remendós és espavilat (també es pot dir que una persona es "puta" o "molt puta" fent referencia a que es espavilada).
- Sovent és sovint.
- Tarda, com en català central, és capvespre en mallorquí i menorquí.
- Uc és un aüc eivissenc.
- Vesí és veí (veïnat en mallorquí).
- Parlar i xerrar es fan servir en el mateix context que en central, mentre que a Mallorca i Menorca només es diu xerrar.
- Buscar es fa servir com en català central, mentre que a Mallorca i Menorca es diu cercar.
- Home, com en central, és homo en mallorquí (hom[o]) i menorquí (hom[u]). El plural és hòmens.
- Gat, com en central, és moix en mallorquí i menorquí. Ca sí es fa servir per gos, com a les altres illes.
- Fonyar és trepitjar.
- Garrit és nen o noi jove, convivint amb boix i al·lot.
- Aquinetes és sinònim d'aquí, si bé és una paraula en retrocés que la població jove no fa servir.
- Estrivancos són espardenyes velles emprades per fer feina. Actualment i per extensió, és qualsevol calçat vell en to despectiu.
- Porxo és la sala principal i més gran d'una casa pagesa (o casament), al voltant de la qual s'organitzen les habitacions (cases) d'aquesta. Feia les funcions de sala d'estar i a la vegada s'hi feia feina.
[edita] Variants de l'eivissenc
Les diferències entre les dues variants d'eivissenc es limiten a algun tret fonètic i al lèxic. Allà on divergeixen, la variant de pagès és més arcaica i més pròxima a les formes balears, i la variant de vila té alguna influència del català central i del valencià.
| Vila | Pagès | Nota |
|---|---|---|
| aigua, llengua... | aigo, llengo | pronunciat com "u": aigu, llengu |
| ametler, metla | ametller, metlla | |
| delfí | galfí | |
| desset, devuit, denou | disset, divuit, dinou | |
| dut | duit | duit en mallorquí i menorquí |
| esmorzar | morzar | berenar en mallorquí i menorquí |
| faig | faç | faç en mallorquí i menorquí |
| família, memòria... | famili, memori... | |
| güelo | major | avi al Principat, padrí a Mallorca i Tarragona |
| millor | mellor | |
| ningú | nengú | |
| siré, siria | seré, seria | |
| vore | veure |
A més, la banda occidental de l'illa, a Sant Josep de sa Talaia i part de Sant Antoni de Portmany, es caracteritza per l'absència de la e neutra tònica.
[edita] Referències
VILLANGÓMEZ LLOBET, Marià. Curs d'iniciació a la llengua: Normes gramaticals, Lectures eivissenques i formentereres. Institut d'estudis eivissencs. Eivissa, 1978. ISBN 84-00-04357-X

